Salvador Iborra i Mallol
València,
9 de juliol de 1978
Barcelona,
29 de setembre de 2011
Poeta, crític literari i docent
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València el 2008. Posteriorment, es traslladà a Barcelona, on hi cursà el màster en Art, Literatura i Pensament de la Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Paral·lelament, treballava de professor a l’Institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès, durant el curs 2010-2011 i se li havia adjudicat també el curs següent de docència. Així també, treballà de corresponsal literari pel suplement de cultura “l’Espira”, al Diari de Balears; i mantenia un bloc personal, titulat “La ruta desconeguda”.
Salvador Iborra havia començat la seva obra literària de ben jove, amb els poemaris Un llençol per embrutar (2003) premiat amb el Premi Betúlia de poesia el mateix any, el relat negre Shakura i Les entranyes del foc guanyador del IV Premi Domènec Perramon de poesia el 2005. Però fou amb Els cossos oblidats amb l’obra que va rebre el major reconeixement, amb el premi de poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt, el 2009. Alguns dels poemes de l’autor, fins fa poc inèdits, foren Nit d’octubre (2006) i Berceuse (2011).
El 13 de setembre de 2011 defensà la seva tesina, que versava sobre literatura deconstructiva aplicada a l’obra de Gabriel Ferrater. La seva obra poètica, però, estava influenciada per la producció de diversos referents literaris que, de fet, eren també valencians, com Ausiàs March o Vicent Andrés Estellés. També, es veia influenciada per les teories postmodernes de Paul de Man o Jacques Derrida. Salvador Iborra es plantejava com a objectiu la renovació de la crítica literària catalana, amb la vinculació de la creació poètica i la reflexió teòrica. En el moment de la seva mort, havia començat a escriure una novel·la.
Malauradament, Salvador Iborra va morir apunyalat al carrer Sant Just de la Palma, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, just davant del seu pis, per una discussió sobre una bicicleta robada. Els mossos d’esquadra van detenir posteriorment als dos presumptes responsables de l’assassinat, els quals ocupaven un pis de l’edifici on vivia en Salvador, on hi traficaven droga. Des dels seus cercles més íntims, d’entre els quals es pot trobar el poeta Sebastià Bennassar, posaren en evidència fins a quin punt, la tràgica mort del poeta, havia deixat mig orfe la poesia catalana contemporània, que perdia un poeta jove i amb molt de potencial.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Salvador Iborra i Mallol
Obra pròpia
Llibres
IBORRA MALLOL, Salvador. Un llençol per embrutar. 2003.
IBORRA MALLOL, Salvador. Les entranyes del foc. Arenys de Munt: Ajuntament d'Arenys de Munt, 2005.
IBORRA MALLOL, Salvador. Els cossos oblidats. Onada Edicions, 2009.
Salvador Iborra i Mallol
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
BENNASSAR, Sebastià. «En la mort de Salvador Iborra» a: L'Espira. Diari de Balears, núm. 521, 2011, p. 1.
CADENES, Núria. «Salvador Iborra: "I jo, tan mortal"» a: El Temps, núm. 1431, 2011, p. 64-66.
El Comte Enrere. «La mort d'un poeta» a: Time Out. Ara, núm. 46, 2011, p. 37.
FARRÉS JUNYENT, Ernest. «Poeta amb final tràgic» a: La Vanguardia, núm. 1 octubre, 2011, p. 29.
MORÁN, Gregorio. «Morts de gos. El poeta (1)» a: La Vanguardia, 15 d'octubre de 2011, p. 22.
PASQUAL, Josep Maria. «Mort i bicicleta» a: Avui, 3 d'octubre de 2011, p. 21.
PESSARRODONA, Marta. «I la vida continua» a: El Temps, núm. 1426, 2011, p. 10.
PIQUER, Eva. «Estan tocant la nostra cançó» a: Ara llegim, 16 de novembre de 2011, p. 35.
PIQUER, Eva. «Només perdem allò que teníem» a: Ara llegim, 5 d'octubre de 2011, p. 33.
PLANAS, Xevi. «Salvador Iborra» a: Presència, núm. 2.108, 2012, p. 45.
RIVEROLA, Emma. «Poema pòstum» a: El Periódico de Catalunya, 3 d'octubre de 2011, p. 6.