Antoni Igual i Úbeda
València,
24 de febrer de 1907
Alzira,
11 de maig de 1983
Historiador i escriptor
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València el 1927, va continuar posteriorment la seua formació a la Universidad Complutense on va aconseguir el doctorat, després d'obtenir el premi Alfonso XIII de mà de la Diputació de València. Va treballar en la càtedra d'Història de l'Art que dirigia el Marqués de Lozoya i també a l'Institut-Escola de València. Al 1936 formà part dels cursos del Ministeri d'Instrucció Pública amb l'objectiu de ser un funcionari docent, però el colp d'estat el va impedir finalitzar-los.
Durant la Segona República fou membre de l'Agrupació Valencianista Republicana (AVR), partit polític d'esquerra valencianista, federalista i laic. El setmanari Avant dirigit per Adolf Pizcueta era el seu òrgan de propaganda. A finals de 1935 l'AVR es va fusionar amb el Centre d'Actuació Valencianista per donar lloc al Partit Valencianista d'Esquerra. Però alguns dels components de l'AVR, com ara Enric Bastit o Antoni Igual no van seguir aquesta fusió i fundaren una nova organització de caire valencianista marxista, Nova Germania. Durant la Guerra Civil Nova Germania s'aproximaria al PCE i en la línia esdevinguda a Catalunya van intentar formar un Partit Socialista Unificat del País Valencià, però la proposta no va tenir èxit.
Fou vocal de la primera junta directiva d'Acció Cultural Valenciana, associació universitària fundada el 1930 de la que també formaven part Francesc Carreres i de Calatayud, Manuel Sanchis Guerner i Joan Beneyto Pérez, entre altres. Autodeclarats catalanistes, afirmaven de forma categòrica la unitat lingüística, principis recollits al seu òrgan Acció Valenciana. El 1932 havia ingressat en el Centre de Cultura Valenciana i la seua situació al 1939 era la de director electe ja que encara no hi havia pronunciat el discurs de possessió que l'hauria aixecat a la categoria de director de número.
El 1938, en plena Guerra Civil, aprofitant l'avinentesa del 7è centenari de la conquesta de València pel rei Jaume I, va aparèixer el seu llibre Històries del País Valencià, una rigorosa i brillant síntesi de divulgació històrica des d'una perspectiva valencianista, en la qual afirmava la personalitat cultural i lingüística del país contra l'expansionisme de Castella, i la lluita de les classes populars enfront la noblesa i el clergat.
En acabar la Guerra Civil sorprenentment no va ser represaliat, encara que la seua activitat política fou molt notable. Però el 1945 fou empresonat a la Model de València i després a Carabanchel durant dos anys per formar part de l'associació clandestina Unión de Intelectuales Libres. El seu pas per aquestes dues presons el portà a abandonar tota militància política i a centrar-se en el seu treball intel·lectual, publicant nombroses obres sobre història de l'art. No obstant, el seu interès per la cultura i la llengua valenciana no va parar, així al 1957 fa un discurs reivindicatiu a l'acte de clausura dels Cursos de Llengua de Lo Rat-Penat, «La llengua materna», on afirmava que era prioritària la recuperació de la llengua. I uns anys més tard el 25 de gener de 1964 en els «Dissabtes literaris» va fer un discurs «València i els valencians» que s'oposava a les tesis que plantejava Joan Fuster a Nosaltres els valencians.
També va dedicar gran part del seu temps a l'ensenyança. Des del 1942 va exercir de professor en instituts d'ensenyança mitja i al 1956 el ministre d'Educación Nacional, Joaquín Ruiz-Giménez va fer efectius els cursos de 1936 en els que va participar Antoni Igual i aquest fou destinat a l'Institut José de Ribera de Xàtiva per a ser professor de Geografia i Història. Finalment fou destinat a la ciutat de València a l'Institut de Batxiller Juan de Garay, on treballaria fins que es jubilaria el 1973.
Per la seua activitat acadèmica i cultural va pertànyer a la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a la Societat Castellonenca de Cultura i a la Institució Alfons el Magnànim. Fou també acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1959 fins a la seua mort. Publicà nombrosos articles en les revistes Archivo de Arte Valenciano y Valencia Atracción. Guanyà els premis València de Literatura el 1952, Cerdà Reig de Lletres i el Joan Senent de novel·la. Així com per la seua Història de Lo Rat-Penat que fou premiada el 1958 per la Diputació de Barcelona en els Jocs Florals de València al millor treball sobre l'origen i trajectòria d'aquesta entitat.
Autoria: Josep Antoni Boix i Molins
Antoni Igual i Úbeda
Obra pròpia
Articles en publicacions periòdiques
IGUAL I ÚBEDA, Antoni. «Un lugar de evocación: El castillo de Montesa» a: Valencia Atracción, núm. 217, 1953, p. 2-4.
IGUAL I ÚBEDA, Antoni. «La antigua Casa de la Ciudad» a: Valencia Atracción, núm. 233, 1954, p. 8-10.
IGUAL I ÚBEDA, Antoni. «Una exposición de arte romántico en el IV Centenario Vicentino» a: Archivo de Arte Valenciano, núm. 26, 1955, p. 73-84.
IGUAL I ÚBEDA, Antoni. «Las Reales Academias de Bellas Artes de San Fernando y San Carlos, y el gremio de albañiles de Valencia» a: Archivo de Arte Valenciano, núm. 28, 1957, p. 57-76.
IGUAL I ÚBEDA, Antoni. «Lo Rat Penat en Gilet» a: Valencia Atracción, núm. 307, 1960.
IGUAL I ÚBEDA, Antoni. «Recuerdos y fantasías» a: Valencia Atracción, núm. 305, 1960.
IGUAL I ÚBEDA, Antoni. «Vida y arte de Mariano Benlliure» a: Archivo de Arte Valenciano, 1963, p. 103-123.
IGUAL I ÚBEDA, Antoni. «Primeres notícies de l'escultor valencià del segle XVIII Pere Joan Guissart» a: Archivo de Arte Valenciano, núm. 51, 1966, p. 125-147.
IGUAL I ÚBEDA, Antoni. «En el centenario de Ignacio Vergara» a: Archivo de Arte Valenciano, 1976, p. 61-64.
IGUAL I ÚBEDA, Antoni. «El ambiente que arropó la vida de Joanes» a: Archivo de Arte Valenciano, núm. 50, 1979, p. 3-4.
Antoni Igual i Úbeda
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
MARTÍNEZ RODA, Federico. «Docencia histórica. Antonio Igual Úbeda: el estudio y la conservación del patrimonio artístico» a: Las Provincias.