Escriptor i director teatral

Irles i Garrigós naix al Raval Roig. Encara que des de ben jove mostra inclinació cap a les lletres, la mort de son pare fa que haja de fer-se càrrec del manteniment econòmic de la família, sa mare i dos germanes, Dolors i Pepita. En fer els 29 anys, l’alcalde d’Alacant, Federico Soto, el nomena secretari particular, tot i que a partir de 1913 i, durant bona part de la seua vida, treballa com a funcionari de l’Arxiu Municipal.

En tot cas, mai abandona les lletres i el món de la cultural. Destacarà com a escriptor, investigador i director de teatre. En la seua vessant com a investigador, per exemple, publica La fiebre amarilla de 1804, un estudi sobre l’epidèmia a Alacant.

Des de 1920 a 1923 és responsable de la secció de declamació del Cercle de Belles Arts i hi dirigeix el seu grup de teatre. En 1925 comença a col·laborar en Diario de Alicante, on escriu articles de temàtica alacantina en la secció «Evocaciones».

Sense tindre massa implicació política, sí signa un manifest el 14 de desembre de 1928 a favor de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica, suport que, després de la Guerra Civil, li causaria problemes. També la seua activitat cultural dins del grup teatral Altavoz del Frente, creat per l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes en Defensa de la Cultura, així com la presidència de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic d’Alacant durant els anys de la contesa bèl·lica, presidència que també havia ocupat en 1907. Així, finalitzada la guerra, per una banda, el nou alcalde franquista el suspén de sou i ocupació. Per altra, el Tribunal de Represión de la Masonería y el Comunismo el condemna a dotze anys de reclusió, que és commutada per tres anys d’exili a Galícia. Gràcies a la mediació del seu amic Germán Bernácer, la pena no acaba executant-se i pot continuar vivint a la seua localitat natal fins al dia de la seua mort. En tot cas, a finals de 1939 és destituït pel Ple de l’Ajuntament amb la pèrdua de tots els seus drets excepte els de caràcter passiu. Ja en 1940 és contractat com a bibliotecari del Casino d’Alacant i també farà de bibliotecari dels Comtes de Torrellano.

La seua activitat teatral continua després de la guerra dirigint el grup del Teatro Español Universitario de la Escuela de Comercio en 1951. També escriu algunes obres dramàtiques en castellà com La casa extraña, Una hacienda en la Santa Faz, Don Giral, Tute de reyes o La Cenicienta, moltes d’elles incompletes i sense estrenar.

Entre els seus versos en valencià destaca el Romanç del bon alacantí, que realment és l’explicació de la foguera de Santa Creu plantada en 1934 per l’artista Emilio Varela.

Autoria: Miquel Àngel Gascón Rocha

Llibres

---

Jaume Lloret Esquerdo. Personatges de l’escena alacantina. Alacant: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament d’Alacant, 2002.

Capítols de llibres

---

Manuel Rico García. «Irles Garrigós, Eduardo», a: Manuel Rico García. Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, 1886, p. 392.

---

Alicante Vivo
Alicante Vivo
http://www.alicantevivo.org/2010/10/anecdotas-de-fogueres-xi.html