Poeta i benefactora

Filla de Josep Jordà i Jordà, mestre de la Real de València, i de Maria del Miracle Puigmoltó i Ortiz, descendent d’una de les famílies més il·lustres d’Alcoi, nascuda al carrer de Sant Nicolau número 11. Com a membre d’una família acomodada, va rebre una acurada educació a Oriola i hi va entrar com a educanda al convent de les Saleses, de les quals va ser una deixebla predilecta.

En finalitzar els estudis i tornar a Alcoi, es va distingir per les atencions que dispensava als més desvalguts. El 5 d’agost de 1837 va contraure matrimoni amb Lluís Samper de las Casas, mestre també de la Real de València com son pare, amb el qual no va tindre descendència. Com a mostra de caritat, va cedir gratuïtament el terreny necessari i els recursos periòdics perquè les Germanetes dels Pobres d’Alcoi pogueren alçar un edifici al carrer del Camí per a les classes treballadores i més humils d’una ciutat ja industriosa en aquell moment. Actualment, aquests espais rehabilitats estan destinats a sala d’art per a exposicions, concerts i activitats culturals.

Des de jove va mostrar inclinacions literàries i a l’estudi, tot i que siga una autora poc coneguda perquè només llegia les composicions pròpies en un cercle reduït d’amistats, de to religiós i patriòtic. Va escriure nombroses poesies, epitafis, elegies, versos festius i xarades, tant en castellà com en valencià, però només publicà un poemari, Álbum poético dedicado a la Purísima Concepción de la Fuente Roja (1886), el benefici de la qual va destinar per a les obres del santuari de la Font Roja, llavors en reconstrucció. Seguint Enric Balaguer (1988), deixà diverses composicions en valencià esparses en la premsa. Una bona mostra d’aquesta producció en català és el poema que principia «Alcoians, s’acosta el dia», modernitzat per Joan Valls en 1971. La producció de l’única poeta alcoiana coneguda del segle XIX està també molt marcada pel lirisme, la tendència a crear construccions musicals, un estil prou fluid i un lèxic remarcablement ric. La major part de la seua obra en la nostra llengua, però, s’acull a l’estil més popular i popularista com és la composició «Charraes».

Com a testimoni, va dedicar un poema en castellà als fets del 9 de juliol de 1873, coneguts com «El Petroli»: el 7 de juliol, els treballadors d’Alcoi, convocats per la Comissió Federal de l’AIT, es van reunir en assemblea a la plaça de bous per reivindicar la reducció de jornada a huit hores de feina i l’augment del salari de quatre a sis rals per dia. Davant la negativa de la patronal, es va convocar per a l’endemà una vaga general que inicialment comptà amb la neutralitat de l’alcalde republicà federal, subornat per la patronal amb 60.000 pessetes. Albors va telegrafiar al Govern Civil d’Alacant i va demanar que anara a la ciutat una columna militar, alhora que publicava un ban antiobrer. El 9 de juliol una comissió obrera es va entrevistar amb l’alcalde amb la intenció que l’ajuntament dimitira i que els obrers es feren càrrec del govern municipal; Albors hi va respondre ordenant una descàrrega contra els més de dos mil obrers que es trobaven congregats a la plaça central de la ciutat i que es va cobrar la vida de dos internacionalistes, a més de deixar 20 ferits. Durant les hores següents, va haver altres quatre morts i 20 ferits més. Algunes cases veïnes a l’ajuntament, on s’havien refugiat les autoritats, i algunes fàbriques foren incendiades, d’ací el nom de la insurrecció.

Va morir a la seua casa de la plaça de Sant Agustí número 24, d’Alcoi, i fou soterrada a la capella de l’asil del carrer del Camí. Havia deixat establit en el testament que en faltar el seu espòs foren alienats tots els béns per tal de construir un col·legi regit per jesuïtes o escolapis, amb la condició de donar instrucció gratuïta a deu xiquets pobres de la localitat, i que una altra part de la liquidació anara a la construcció d’una capella dedicada a sant Josep.

Retrat: Ramon Castañer

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Pepa Botella de Castañer. La realidad imaginada. Milagro Jordá y Puigmoltó. Alacant: Ajuntament d’Alcoi – Institut de Cultura Juan Gil Albert, 1998.

Capítols de llibres

---

José Pastor Navarro. «Milagro Jordá y Puigmoltó», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos, 6. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 90-91.

---

Rico García, Manuel. «Milagro Jordá y Puigmoltó», a: Rico García, Manuel. Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1986, p. 98-99.

Articles en publicacions periòdiques

---

Enric Balaguer Pascual. «Poesia culta i poesia popular a les comarques del sud durant el segle XIX: alguns poetes renaixentistes» a: L'Aiguadolç, núm. 6, 1988, p. 15-26.

---

Vicent Agulló Pérez. «María del Milagro Jordà i Puigmoltó» a: Lília, 2016-2017.

---

Article d'Enric Balaguer (1988)
Article d'Enric Balaguer (1988)
https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/22954/1/Enric_Balaguer_1988_Aiguadolc.pdf