Llista alfabètica
Llista alfabètica

Eduard Julià Martínez

València, 28 de maig de 1887
Madrid, 14 d'abril de 1967

Fotografia de Eduard Julià Martínez

Professor, inspector d’ensenyança, erudit i escriptor

Estudià el batxillerat al col·legi dels franciscans d’Ontinyent i a l’Institut General i Tècnic de València, i es llicencià en Filosofia i Lletres el 1913 a la Universitat de Salamanca, després d’haver fet uns anys a la de València.

Ben prompte, el 1915, publicà un primer treball en la Revista de Archivos, Museos y Bibliotecas sobre Guillem de Castro, temàtica que l’acompanyà molts anys com a especialista en l’obra del poeta i dramaturg valencià, l’obra teatral del qual li estampà la RAE en tres volums entre 1925-1927. Després de passar dos anys a l’institut d’Osca, i ja casat amb la madrilenya María del Patrocinio Sánchez-Puerta y de la Piedra (1918), pel febrer de 1919 va guanyar la plaça de professor de Literatura de l’institut de Castelló, on va ensenyar llengua i literatura fins al 1931 i va fer niu a la ciutat. Per exemple, el 1926 era director del Diario de Castellón i, com a militant de la Unión Patriótica, fou nomenat regidor de l’Ajuntament de Castelló i diputat provincial, càrrecs als quals va presentar la dimissió a l’octubre de 1927. Atret per la cultura que es movia a la capital de la Plana, el 1930 publicà a Madrid l’estudi Representaciones teatrales de carácter popular en la provincia de Castellón, una primera aproximació ben interessant sobre unes mostres teatrals hui en dia en vies de desaparició o ja extintes.

Després d’una breu estada a Baza (Granada) com a comissari regi de l’institut (1929), tornà a Castelló i començà a publicar articles erudits de literatura en Las Provincias i alguns poemes en l’Almanaque de Las Provincias (1931, 1933 i 1940), algun dels quals en valencià com el sonet “Llunt de Valencia” (1931). El 20 de febrer de 1929 estrenava amb el seu germà Serafí la peça teatral en dos actes ¡Alcem la casa! al Teatre Modern, a càrrec de la companyia de l’actor Pepe Alba. Va preparar diversos textos per al Boletín de la Castellonenca de Cultura (1920-1922, 1925-1926, 1949, 1957-1958, 1964), per a Taula de Lletres Valencianes (1928) i en dues ocasions per a El Camí (1932) sobre l’actualitat i la necessitat del llibre valencià.

Per concurs, va canviar l’institut de Castelló pel de Toledo el 1931, del qual va ser director i activista incansable amb conferències i actes literaris. La guerra el sorprén a Toledo i contrau una malaltia greu, de la qual es recupera a Salamanca. El 1939 és nomenat inspector d’ensenyança mitjana i és adscrit a l’Instituto Lope de Vega de Madrid, moment en què es dedica de valent a la investigació literària i l’edició de clàssics castellans com Don Juan Manuel (El conde Lucanor), Santa Teresa, Góngora, Lope de Vega (sis volums d’obres escollides), fra Luis de León (La perfecta casada), Cervantes i d’altres més actuals com Eduardo Marquina, els germans Quintero i Jacinto Benavente. Alineat amb el nou règim, és autor en l’Almanaque de Las Provincias dels primers anys de dictadura dels poemes d’adhesió feixista «En pasar el cortejo de José Antonio» i «Saludo a Franco», estudiats per Santi Cortés (1995).

En 1957 es jubilà de l’ensenyament, amb un estat de salut delicat, però continuà investigant i escrivint per a capçaleres especialitzades com Revista de Bibliografía Nacional, Revista de Filología Española, Revista de Literatura, Boletín de la Real Academia Española, El Libro Español: revista mensual del Instituto Nacional del Libro Español, Anales del Centro de Cultura Valenciana o la Revista Valenciana de Filologia.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Eduard Julià Martínez

Bibliografia


Llibres

Santi Cortés Carreres. València sota el règim franquista (1939-1951). Barcelona: PAM, 1995.