Escultor

Alfred Just provenia d’una família burgesa valenciana d’una llarga tradició republicana i amb una ideologia progressista i laïcista. Eren cinc germans: Juli, Alfred, Andrés, Sara i Marina. Just tenia una personalitat molt independent i emprenedora, i adquirí una vasta cultura de manera autodidacta a través de la conversa i la lectura. Va ser un home eclèctic: estudià a la Facultat de Medicina de València, també va tindre la inquietud de ser torero, per a després ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts de València. També estudià a l’Escola de Sant Carles, on va orientar finalment els seus passos i el seu futur. Va ser un alumne que, no massa interessat en la teoria i la història de l’art, es va inclinar més per formar-se en la pràctica; afortunadament, va trobar mestres comprensius amb aquella mentalitat que tenien molta habilitat tècnica i perícia en l’ofici de l’escultura, i d’ells va rebre una educació artística, diguem-ne, artesanal. Qui més el va influir en el tipus d’escultura que desitjava crear va ser l’escultor Julio Antonio (el seu nom era Antonio Rodríguez Hernández, que va morir als 30 anys però va ser un dels iniciadors de l’escultura moderna i contemporània i precursor d’inicis del segle XX).

Alfred Just era un esperit totalment lliure, un bohemi. L’atreien més les relacions amb artistes plàstics i compositors musicals de la seua mateixa generació, això li era més estimulant que estar en classes que finalment va deixar; es reunia amb pintors de la talla de José Ramón i Manuel Ballester (Just, ja a Mèxic, els va rebre a la seua casa), Genaro Lahuerta, Pedro Sánchez “Pere de València”, amb els músics José i Amparo Iturbi, Braulio Solsona i igualment amb Enrique Melboyosum, que més tard seria director del diari Pueblo.

La producció escultòrica d’Alfredo Just d’abans de l’exili, fou coneguda gràcies al catàleg aparegut en 1937, en el qual s’anunciava com “Alfredo Augusto”, artista escultor, que es va publicar en l’editorial barcelonina Fidias, amb obres com Juli Cèsar, Blasco Ibáñez, un relleu funerari en el qual es mostra el perfil de l’efígie del seu amic; El periodista, bust; Bellesa i veritat, tors de complexió atlètica i altres més. A més, va esculpir la magnífica làpida del seu admirat Vicent Tomàs i Martí per al cementeri d’Artana (1924), feta amb un gust excepcional.

En època republicana va ocupar el càrrec de cap de l’Aeròdrom de Manises i de delegat del Govern en la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Aquest nomenament va ser atorgat pel seu germà Juli Just, en aquell moment encarregat de la cartera d’Obres Públiques en el govern de Largo Caballero. Després de la Guerra Civil, el 14 d’agost de 1939 va partir en l’últim vaixell que tenia com a destinació Amèrica, de nom El Mexique, des de la ciutat francesa de Bordeus cap a Mèxic. Començava la seua etapa en l’exili. Va arribar a Veracruz el 27 d’agost juntament amb milers d’exiliats espanyols. Després es va traslladar a la ciutat de Mèxic, es va entrevistar amb el ric basc Ángel Urraza, membre de la colònia espanyola, a qui va fer un bust en bronze; va ser el seu primer treball artístic a Mèxic. Urraza li va pagar cinc mil pesos per aquest treball, i això el va ajudar molt en la seua precària economia. Després va crear escenografies per a uns estudis cinematogràfics i també va començar a rebre peticions de fer treballs escultòrics que li van permetre continuar la seua vocació artística. Gratuïtament, va fer busts a eminents personalitats de la política republicana espanyola, exiliats com ell: a Indalecio Prieto, en marbre; a Marcel·lí Domingo, en bronze, i a José Giral, en marbre. 

En 1942 va rebre una oferta de treball de gran envergadura: la realització dels grups escultòrics de grans dimensions per a la Plaça de Bous de Mèxic. Aquesta obra artística li va comportar el reconeixement de la seua carrera escultòrica en la societat mexicana.

Durant la dècada de 1950 va treballar un temps a la República Dominicana. Alfred Just sempre va ser hospitalari amb les seues amistats republicanes en l’exili, entre elles els valencians Josep Renau i Manuela Ballester, encara que sempre va estar molt ben relacionat amb tots els presidents mexicans. Mai va tornar a l’Estat espanyol; només en 1962 va viatjar a París on es va reunir amb els seus germans Juli, Andrés i familiars residents a València. Va morir en 1968 a la ciutat de Nogales, Arizona, on estava treballant per a realitzar un grup escultòric sobre Benito Juárez encarregat pel govern mexicà.

Autoria: Maria L. Fernández

Llibres

---

Juan Ángel Blanco Carrascosa. Alfredo Just, escultor entre Valencia y México. València: Universitat Politècnica de València, 2000.

---

Blog "Opinión y toros"
Blog "Opinión y toros"
http://www.opinionytoros.com/tribuna.php?id=1355

---

DE TIRÓN A TIRÓN
DE TIRÓN A TIRÓN
https://agenciadenoticiasslp.com/2015/11/16/de-tiron-a-tiron/

---

MACVAC
MACVAC
https://www.macvac.es/artista/just-gimeno-alfredo/