Pintor i escriptor

L’artista Paco Legua va nàixer a Múrcia i, per motius desconeguts, es traslladà al cap i casal. En arribar a València, va ingressar immediatament a l’Escola d’Artesans, un centre d’aprenentatge per a joves obrers que tenien oficis relacionats directament amb les belles arts o amb vocació artística i preparatori per a accedir a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on també es va formar.

Va iniciar la carrera artística com a il·lustrador i caricaturista de revistes com Valencia Cómica (1889), La Degolla (1890), El Tandem (1895), Toreo (1896) i La Granera (1899). Va excel·lir com a pintor i fou un bon retratista d’escenes urbanes i de personatges de societat, que solia exposar en escaparates de la ciutat i eren admirats pels transeünts. En diverses exposicions va rebre medalles i mencions, com ara l’Exposició General de Belles Arts de Madrid de 1899, pel conegudíssim quadre El pròfug, qualificat per la crítica d’obra imponent: “Sin embargo, únicamente le han concedido una medalla de tercera clase. No nos parece mal. Al fin y al cabo, el simpático artista debuta este año en las exposiciones madrileñas, y además… no tiene pariente, protector, ni maestro en el jurado. Pero puede estar satisfecho y pensar para sus adentros que si aquí se monopolizan las recompensas, el arte es y será patrimonio de los privilegiados”. Aquest oli sobre llenç de grans dimensions (230 x 320 cm), ara propietat d’un particular, narra l’escena de la detenció d’un jove pròfug que no pot pagar l’exempció del servei militar en un poble valencià. El Museu de Belles Arts de València custodia les pintures Llauradors de Llevant i Retrat de cavaller. Altres obres figuren en col·leccions privades i de tant en tant se’n subhasta alguna. En 1906 va exposar als mostradors de la ciutat les escenes Amaos los unos a los otros, Ah, le couchon! i ¡Lo he degollado...!, les quals van tindre una bona acollida del públic i de la crítica.

Fou un personatge de vida bohèmia i passava temporades fora de València. A Londres i París (1903) va orientar la carrera pictòrica i preparà un parell de llibres prologats per escriptors espanyols de fama. És el cas d’Horas bohemias (València, 1907, amb pròleg dels germans Quintero) i La alegría de Montmartre (1910, pròleg de Carlos Arniches).

A València tenia l’Estudio Lengua en un pis alt de la cantonada entre el carrer de Pizarro i la Gran Via. Es va provar en la literatura valenciana del moment amb la narració La cupletista en El Cuento del Dumenche (1908), dirigida llavors per Lluís Bernat. Conté il·lustracions seues i es va exhaurir el mateix dia de la publicació. Basat en aquest relat, el 1923 va escriure el sainet Un tenorio retrassat, estrenat per la companyia de Manolo Taberner el 29 de maig de 1923 al Novedades del carrer de les Barques. De fet, no li resultava desconegut el món del teatre i ell mateix havia actuat en alguns diàlegs teatrals en 1902 al Teatre de la Marina del Cabanyal i al Russafa, sobretot en actes benèfics. El 1914, en la segona època d’El Cuento del Dumenche, el nou director Vicent Miguel Carceller va anunciar que publicarien alguna altra narració seua, però no es va produir mai.

En 1921 es va quedar hemiplègic del costat dret i no tenia recursos per a sobreviure. Els amics artistes del Cercle de Belles Arts encetaren una campanya d’ajuda, ja que no tenia família ni altres recursos. El 25 de febrer de 1926 el va operar a la Clínica de San Carlos de Madrid el Dr. León Cardenal amb el mètode Voronoff, és a dir, amb empelts de glàndules de mico, perquè patia envelliment prematur i hemiplegia. Eren les primeres intervencions que es realitzaven a l’Estat espanyol i van suscitar molta expectació en la premsa, ja que la intervenció, segons els doctors, rejovenia el cos i la ment. Va sobreviure uns mesos sense millorar la salut, va tornar a València i va ingressar a l’Hospital General, on es va morir al mes de juny als 58 anys. L’operació no havia tingut en ell cap efecte positiu.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Sobre Francesc Legua Ibáñez
Sobre Francesc Legua Ibáñez
https://ciezaenlared.com/index.php/opinion/5-opinion/francisco-legua-un-pintor-nacido-en-cieza-en-montmartre