Rafael Maria Liern i Cerach
València,
11 d'abril de 1832
Madrid,
25 de novembre de 1897
Escriptor i periodista
Va nàixer en el si d'una família burgesa. Realitzà els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de València i la carrera de Dret a la Universidad Central.
Els seus primers treballs, abans de dedicar-se a la literatura, van transcórrer com a funcionari públic i, poc després, funcionari d'una companyia de ferrocarrils. Abandonà els seus llocs burocràtics per dedicar-se a la literatura, la poesia, el teatre i el periodisme. El seu gènere favorit era la comèdia, va arribar a escriure al voltant de 300 obres, entre les quals destaquen pel seu èxit de públic obres com De femater a lacaio i La almoneda del diablo. Totes dues van ser estrenades al Teatre Principal de València el 1858 i 1862 respectivament.
Va ser director del setmanari satíric El Saltamartí, publicació que no tenia orientació política i que es va publicar de manera intermitent en 1861-1862 i el 1868 i 1882. Es tractava d'una revista liberal composta per seccions com poesia, varietats, comentaris polítics, articles d'opinió i obres teatrals seves. També va col·laborar en molts diaris i revistes amb articles humorístics i taurins. Treballà com a redactor a La Gaceta i com a director del teatre barceloní Gayarre. Molts dels seus articles apareixien sota el pseudònim d'«Amalfi».
Es traslladà a Madrid el 1868, on va treballar com a actor arribant a ser director del Teatre Real i director artístic dels teatres de la Zarzuela, Apolo i Novedades. Va exercir, fins i tot, com a director artístic de l'actriu María Guerrero.
Escrivia la majoria de les seves obres en castellà, sobretot les comèdies. No obstant això, no va deixar de banda el seu idioma natal, ja que buscava donar renom al teatre popular valencià. Les seves obres en valencià comparteixen estructura: un sol acte amb un sainet en vers. A part de la ja anomenada De femater a lacayo, destaca el sainet Les eleccions d'un poble, de 1859.
El context històric era freqüent font d'inspiració per a les seves obres. Va escriure La toma de Tetuan, comèdia que té com a escenari de fons l'expansionisme colonial dels generals Leopoldo O'Donnell i Joan Prim. El 1861, apareixen dues peces: Amors entre flors i freses i Un rato en l'Hort del Santíssim. Aquest mateix any, estrena al Teatre Principal, la comèdia Una paella. Un any després, de nou al Principal, apareix La flor del camí del Grau i La mona de Pascua. A la peça Dos pichones del Túria, hi ha fragments tant en castellà com en valencià. Va ser estrenada al teatre la Zarzuela de Madrid, el 1863.
La comèdia Aiguar-se la festa, estrenada al Principal i la Princesa el 1864, va tenir caràcter solidari al destinar els beneficis als perjudicats per les inundacions de la Ribera del Xúquer. Durant la Restauració les seves obres en castellà assoleixen força èxit. Destaquen Una conversión en diez minutos, Un animal raro, Una coincidencia alfabética, Un tigre de Bengala, Una casa de fieras, La paloma azul, Don Pompeyo en Carnaval i El proceso del can-can.
Tot i que els seus objectius coincidien amb les metes de la Renaixença, mai es va vincular a aquest moviment. No es va decantar ni per la postura conservadora de Llorente ni pel sector més progressista de Bonilla i Llombart.
Autoria: Jaume Crespo i Martínez
Rafael Maria Liern i Cerach
Obra pròpia
Llibres
LIERN CERACH, Rafael Maria. Vivir al dia. Madrid: Impr. de José Rodriguez, 1876.
LIERN CERACH, Rafael Maria. El Mesíes en Patraix. València: Impr. de Juan Guix, 1972.
LIERN CERACH, Rafael María. Amors entre flors y freses, ó, Un rato en l'hort del Santisim. València: Impr. de José Rius, 1861.
LIERN CERACH, Rafael María. La toma de Tetuan. València: Imp. José Rius, 1861.
LIERN CERACH, Rafael María. La Flor del cami del grau. València: Imp. de La Opinión, 1862.
LIERN CERACH, Rafael María. La Mona de Páscua. València: La Opinión, 1862.
LIERN CERACH, Rafael María. Un Animal raro. Madrid: Centro General de Administracion, 1862.
LIERN CERACH, Rafael María. Una Paella . València: Impr. de La Opinion, 1862.
LIERN CERACH, Rafael María. Aiguarse la festa. València: Impr. de Ferrer de Orga, 1864.
LIERN CERACH, Rafael María. Una Broma de sabó. Madrid: Impr. de José Rodriguez, 1867.
LIERN CERACH, Rafael María. Una coincidencia alfabetica. Madrid: Imp. de José Rodriguez, 1867.
LIERN CERACH, Rafael María. Telémaco en l'Albufera. València: F. Campos, 1868.
LIERN CERACH, Rafael María. ¡El Mundo en un armario!. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1870.
LIERN CERACH, Rafael María. Un Milord de Ciempozuelos. València: Impr. de José Rodriguez, 1872.
LIERN CERACH, Rafael María. Ciego del alma. Madrid: Impr. de José Rodríguez, 1877.
LIERN CERACH, Rafael María. El que fuig de Deu. València: Librerias de Juan Mariana Sanz, 1878.
LIERN CERACH, Rafael María. Obras dramáticas. València: Imp. de José Rius, 1881.
LIERN CERACH, Rafael María. El marqués del Pimentón . Madrid: Imp. de José Rodriguez, 1882.
LIERN CERACH, Rafael María. La piedra de toque. València: Imp. M. Manáut, 1885.
LIERN CERACH, Rafael María. De femater á lacayo. València: Imp. Casa de Beneficiencia, 1890.
LIERN CERACH, Rafael María. La almoneda del diablo. Madrid: V. Vela, 1897.
LIERN CERACH, Rafael María. Les Elecsións d'un poblet. València: Impr. Marco Hermanos, 1918.
LIERN CERACH, Rafael María. Aiguarse la festa. València: Impr. Valencianista, 1919.
LIERN CERACH, Rafael María. El Pare alcalde . València: Impr. Valencianista, 1919.
Rafael Maria Liern i Cerach
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
SANSANO I COLS, G.. «Rafael Maria Liern i Cerach» a: Teatre Popular Valencià, 2005.