Pasqual Llop Martínez
València,
13 d'octubre de 1912
Redondela,
22 d'agost de 1950
Mestre i il·lustrador
Fill d’Enrique Llop Camps, constructor, i de Josefa Martínez Canet, domiciliats al número 47 del carrer de les Blanqueries de València. Fou alumne de les escoles del Patronat de Sant Josep i estudià Magisteri a València entre 1927 i 1931. A partir d’octubre de 1930 apareix com a delegat d’Art de l’Associació d’Estudiants Catòlics del Magisteri.
En finalitzar els estudis en 1931, entrà de mestre auxiliar dels jesuïtes i després a les del Patronat. El 12 de novembre de 1934 fou nomenat mestre de l’escola mixta d’Herbeset, a la comarca dels Ports, després dels dos cursos de selecció professional per a l’ingrés en el magisteri primari, aprovats a finals de 1933 amb 122 punts. Per la seua condició de creient, tal com confessa en l’expedient de depuració franquista, diu que va ser «destituido por el comité revolucionario de Morella en noviembre de 1936, reingresé de nuevo a instancias de los padres de familia de Herbeset a los pocos días y seguí prestando mis servicios hasta que movilizaron mi quinta en marzo del 37». Efectivament, Pasqual Llop consta en les llistes de mestres «desafectos al régimen» de la República elaborades a partir del 27 d’agost de 1936, la qual cosa significava el cessament com a docent. Son pare i tres oncles havien estat assassinats pocs dies abans.
Amb l’arribada de la guerra, fou sergent de complement d’Artilleria. Després de la contesa va ser readmés en data 4 d’abril de 1941 i passà a ser mestre traslladat provisional a Sagunt i, més tard, a Albuixec. Gràcies a la necrològica que publicà la redacció de la revista fallera Pensat i Fet, en la qual col·laborava, podem saber que en els anys anteriors a morir era dibuixant de la CNS, és a dir, la Central Nacional Sindicalista (o Sindicat Vertical) creada en 1938 fins a la Llei Sindical de 1971, d’afiliació obligatòria per a empresaris i treballadors i única organització sindical reconeguda oficialment. A partir del 1971, amb la Ley Sindical, va passar a denominar-se OSE (Organización Sindical Española).
Als anys 30 degué tindre relació amb el Cercle de Belles Arts, atés que va il·lustrar un parell de contes infantils en valencià per a Nostra Novel·la, en concret ¡Remordiment! de Josep Cebrián Navarro (núm. 28, del 22 de novembre de 1930) i En el jardí de la infantesa de Pere Gabriel Alpera (núm. 49, del 18 d’abril de 1931). Alhora, va il·lustrar alguna publicació del Centre d’Actuació Valencianista com la nova edició de ¡Remordiment! en 1932, i una part de la col·lecció de contes infantils valencians escrits per Josep Cebrian en 1934 per a l’editorial Arte y Letras, dirigida per Josep Aznar Pellicer (Aquell any de falles, En la fira de Nadal, Un héroe de cartó). També a partir de 1930 el trobarem component portades per a les revistes La Semana Gráfica i Blanco y Negro i altres llibres com Pinceladas de Ramon Andreu Gonzalbez, amb pròleg de Vicent Calvo Acacio (1934).
A la darreria de juliol de 1935, en el marc de la Fira de Juliol que organitzava l’Ajuntament de València, està entre els artistes de la III Fira del Dibuix d’Acció d’Art que exposaren quasi un centenar de dibuixos a la Glorieta. El crític i artista alzireny Vicent Sanz i Castellanos consignava la poca atenció del consistori envers l’entitat i els artistes, entre els quals destacava uns vigorosos apunts d’Antoni Ferrer i les il·lustracions modernes de Pasqual Llop, ben aconseguides.
Una altra de les col·laboracions més fidels va ser per a la revista fallera Pensat i Fet, amb el pseudònim hipocorístic Cualo. A més de fer la portada de 1945, hi va publicar dibuixos i vinyetes en 1930, 1931, 1932, 1935, 1941, 1942, 1943, 1944, 1945, 1947, 1948, 1949, 1950 i 1951, i de pòstums en 1953, 1954 i 1958. Segurament, l’alma mater de la publicació en la postguerra, Ricart Sanmartín i Bargues, va escriure aquesta necrològica plena d’estima: «Sobre les pàgines del PENSAT I FET, cada any, anava deixant una mica de si mateix. I els dibuixos i les auques de Pasqual Llop —caricatura fallera inconfundible— omplien d’alegria i humor la nostra revista. Bon dibuixant, treballador incansable, s’havia destacat com a un gran cartelliste i ja el seu nom sonava en tots els concursos de categoria. Però els seus dibuixos fallers tenien una expressió esclatant i exacta, era la caricatura fallera, el ninot ple de vida, el botiguer, l’agüela, el llaurador, que Llop els donava un alé propi, inconfundible. El seu llapis ha deixat sobre aquestes pàgines un grapat d’impressions d’aquell humor tan fi i tan humà que posava en tots els seus dibuixos. (...) El dibuixant notable, l’atrevit cartellista, ha traspassat la vida. Home bo, noble, sincer i amic dels que deixen en el cor dels demés un solc d’afectes i sincers records» (Pensat i Fet 41, 1951). En aquesta revista s’observa l’evolució estilística de Llop, en una contínua lluita entre tradició i avantguarda: del sintetisme dels seus dibuixos als anys 30 i un esquematisme que redueix les figures fins a convertir-les en simples geometries allargades, evolucionarà a una prudència de formes mostrada amb posterioritat en els seus dibuixos i auques.
En la postguerra el trobarem immediatament com a mestre i actiu en el camp gràfic per a revistes i editorials i elaborant cartells oficials de festes. Com a cartellista, són seus un de la companyia de teatre Martí-Pierrá (1940), els oficials del Corpus de València (1941), Fira d’Artesania (1941), Falles (1941) i Fira de Juliol (1948). Per a El Turista Fallero, revista anual creada en 1942 per Vicent Bayarri Lluch (Publicaciones Bayarri), fill del poeta Josep Maria Bayarri, realitzarà les portades de 1947, 1949 i 1951. Dins del món de les falles, va fer les cobertes d’alguns llibrets i en 1944 va construir amb el també dibuixant Emilio Chapí Rodríguez el monument per a la Comissió Barques-Pascual y Genís.
Les seues il·lustracions es troben esparses en diversos llibres: Corpus Christi en Valencia: junio 1941 (Ajuntament de València, 1941); Glòria vicentina. Antologia poètica (1944); en les obres de Francesc Almela i Vives Cometas en el cielo de Valencia (1947), El traje valenciano (1946) i el poemari La llum tremolosa (1948); en Vida de San Vicente Ferrer de Vicente Galduf Blasco (1950), i en el poemari de Sofia Salvador titulat Jardinet (Poemes 1943-1947), publicat a València en 1947.
La seua mort tràgica va tindre lloc a Redondela, en la ria de Vigo, l’estiu de 1950. Sembla que havia de passar uns dies de descans al campament de l’organització Guardia de Franco. En un breu trajecte en una llanxa motora entre l’illa de San Simón i Redondela, va caure un viatger a l’aigua. El fet no implicava cap complicació, però en posar-se massa persones a la mateixa part de la barca per veure el nàufrag, va tombar i van perir 43 dels 70 passatgers, uns ofegats a la cabina i altres perquè no sabien nadar.
Autoria: Òscar Pérez Silvestre
Pasqual Llop Martínez
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
Redacció. «Pasqual Llop. Amic de Pensat i Fet» a: Pensat i Fet, núm. 41, 1951, p. 28-29.
