Farmacèutic i escriptor

Fill de Vicent Llopis Tena —cerer en 1861 i sembla que confiter en 1886— i de Teodòsia Miralles Colom, natural de Benassal. Els pares vivien al carrer dels Reis Catòlics d’Albocàsser. Després de la formació bàsica al poble, es va examinar de batxiller a l’Institut de Castelló entre 1871-1878 i va estudiar Farmàcia a Barcelona entre 1878-1883.

En acabar els estudis, va obrir farmàcia a la Vall d’Uixó, concretament a la plaça d’Isaac Peral, 9. Allà es va casar amb la vallera Esperança Arnau Arnau, nascuda en el 1869. Tingueren almenys sis fills: Vicent (1886), Ismael (1888), Maria Esperança (1894), Indaleci, Carme (1898, monja) i Eduard, finat en 1904 als 16 mesos, un any després del pare.

Agustí Llopis va morir jove, als 42 anys. Només li coneixem una obra poètica, escrita almenys en 1900 per al Gran Certamen Literari i Artístic de l’Heraldo de Castellón (1901). El termini estava obert fins al 31 de desembre del 1900, però finalment es va allargar la presentació dels treballs per als premis extraordinaris fins al 20 de febrer de 1901. Aquest certamen, preparat pel periodista i director Josep Castelló Tàrrega, natural de la Vall d’Uixó, pretenia ser un balanç dels progressos provincials en el canvi de segle. Per a això es van instituir 79 premis en les categories de belles arts (premis 1-13), literatura i història (premis 14-48), agricultura, indústria i comerç (premis 49-58), temes militars (premis 59-61) i instrucció, sociologia i administració pública (premis 62-79).

Agustí Llopis va optar al premi número 45, oferit per Casimir Melià Martí, comerciant d’Albocàsser i pare de Casimir Melià Tena, el qual vivia al carrer Major de la capital de l’Alt Maestrat i era recopilador de documents històrics de la vila. La recompensa era una escrivania al millor romanç que tractara algun fet històric d’aquell poble. La composició de Llopis es titulava La Fira de Sant Pau d’Albocàsser, un llarg romanç narratiu de 904 versos estructurats en huit parts. De fet, va ser l’únic poema en valencià premiat en el certamen, en el qual van abundar els originals en castellà tot i que estava obert a les dues llengües.

Un estudi aprofundit de l’obra ens mostra una descripció notable de costums ara desapareguts o evolucionats, la riquesa lingüística pròpia del Maestrat, testimonis interessants per a l’etnografia i materials molt aprofitables per les anomenades geografies literàries. L’autor va gaudir ben poc de la glòria poètica i de l’obra, publicada en plecs en 1902 en la nova revista Ayer y Hoy (1902-1903). Pel juny de 1902, Salvador Guinot en feia una ressenya encomiàstica, en la qual ressalta que és una «obra que los amantes de nuestra lengua vernácula han de estudiar con cariño, pues es un tesoro de gracias y peculiaridades del lenguaje que hoy hablan  las gentes del Maestrazgo».

Després del 1902, només se n’han publicat fragments en la revista Mijares de la SCC (1961, núm. 18-20) en un especial sobre el paisatge en la literatura, i en l’Antologia d’escriptors castellonencs de l’AVL (2009), preparada per Lluís Meseguer.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Lluís Meseguer. Antologia d’escriptors castellonencs. València: AVL, 2009.

Articles en publicacions periòdiques

---

Pérez Silvestre, Òscar. «La Fira de Sant Pau d’Albocàsser: un romanç costumista que cal conéixer (1901)» a: Empelt, Revista de Lletres i Humanitats del Maestrat, núm. 5, 2023.