Mestre, polític i activista

Ximo Llorca va nàixer al número 17 del carrer de l’Àngel (Muro, el Comtat). Era fill de Joaquim Llorca Grau, magatzemista d’adobs i queviures, i més tard de materials de construcció, i de Carme Pascual Climent, repartidora de llet i mestressa de casa. Era el major de dos fills, amb una germana anomenada Carme.

Va fer els primers estudis al grup escolar del poble natal i es preparà el batxiller en acadèmies de Cocentaina, Alcoi i Xàtiva. Va cursar per lliure el Magisteri alhora que ajudava son pare en el repartiment de mercaderies i en una fàbrica tèxtil de Muro. En examinar-se a València i obtindre’n el títol, va aprovar les oposicions i passà per les escoles de Muro, Setla del Comtat, Benejússer (el Baix Segura), Ibi, Alcoi i, finalment, va tornar a Muro al nou CEIP Montcabrer entre 1993 i 1998 a la línia en valencià acabada de crear.

Ximo Llorca va ser un gran defensor de la llengua i de la cultura valenciana, així com del municipalisme per tal de fer una comarca i un país més dignes. La cosa venia de lluny: a la darreria dels anys 60, quan era membre de la JARC (Joventuts Agràries i Rurals Catòliques), ens conta Joan Jordà que «una bona colla de joves passeja en l’assolellat matí de diumenge: “Adeu, bon dia!”, “Adeu, bon dia!”..., però no era l’única novetat que esdevindria moda. Continuaren les sessions de teatre llegit al Patronat, les taules redones, conferències, actuacions de cantants estrafolaris, com un que s’entestava dient que era el millor, que era el millor de la Nova Cançó. I tot, no us ho perdeu..., tot en valencià! I, entre ells, portant la veu cantant l’irremeiable Ximo Llorca i sempre a prop, lligant caps amb papers entre mans, Josep-Lluís Peiró», el «nucli dur del clan de Muro». A mitjan dècada dels 70 feien el cinefòrum anomenat La Penya El Frare en un local de la plaça de l’Església que congregava el jovent inquiet del poble i de la contornada, un espai de reflexió d’on va nàixer el compromís polític. Joan Jordà rememora com entre 1975-1977 s’adheriren al «Congrés de Cultura Catalana, i quan s’acabà, no s’hi resignaven, ara eren uns Consells de Cultura Popular que tornaren les partides de pilota al carrer de Sant Roc i revifaren les esmorteïdes Danses de Palacio, qualsevol cosa menys estar-se quiets, i callats!». Per Muro començaren a anar conjunts i cantants com Al Tall, Els Pavesos, Ovidi Montllor, Lluís Miquel i Els 4 Z, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, etc.

Va ser el primer alcalde valencianista a l’Ajuntament de Muro i de la comarca entre 1983 i 1991, com a membre de l’ADEI (Agrupació d’Electors d’Esquerra de Muro), coalició política d’àmbit local. L’ADEI, que nasqué com una coalició entre el Partit Comunista del País Valencià i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional, va obtindre 855 vots (26,56 %) i 4 regidors (3 del PCPV i 1 del PSAN, que posteriorment en serien 2 i 2) a les primeres eleccions municipals de 1979. La coalició va governar amb Josep Prats Gisbert com a alcalde, gràcies a un pacte amb el PSPV-PSOE. Tanmateix, el govern de Muro va entrar en crisi pel juliol de 1980. A partir d’aquell moment, el PSAN va començar a distanciar-se de la força municipalista i Ximo Llorca substituí Josep Prats al capdavant de la coalició. Amb ell com a cap de llista, l’ADEI va millorar els resultats i va obtindre 5 regidors en les eleccions de 1983 i de 1987, i fou elegit alcalde aquelles dues legislatures en pacte amb el PSPV-PSOE. En 1991, amb 4 regidors, el PSOE ja no pactà amb la coalició municipalista i Aliança Popular accedia al govern de la localitat per primera vegada en la seua història. Llorca, que es distancià del PSAN per entendre que la seua política no ajudava a solucionar les necessitats dels governs municipals, va participar juntament amb Josep Lluís Blasco i Estellés en la fundació d’Unitat del Poble Valencià (UPV). En 1995, encapçalà la llista municipal d’aquest partit i en va resultar regidor amb altres dos candidats.

El PSAN s’havia presentat oficialment a Alcoi, a la Casa de la Cultura, el 12 de novembre de 1977, en un acte en el qual van intervindre Adolf Gisbert, Joan Josep Pascual, Ximo Llorca, Xavier Mitjà i Josep Blasco. En 1979, al febrer, es va presentar la candidatura a les eleccions generals del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), format per militants del PSAN i independents i concebut com «una coalició d’unitat, de país i d’esforç» contra el pactisme i el sucursalisme d’altres partits d’esquerra. Componien la llista el pintor Antoni Miró, el pilot de la Marina Mercant Carles Llorca Timoner, els professionals de l’ensenyament Maria Conca, Andreu Morell i Ximo Llorca Pascual, l’estudiant Josep Vicent Buïgues, Àngel Ferrero (administratiu), Josep Pascual Pascual (treballador alcoià del tèxtil) i Joan Josep Pascual Gisbert, mestre de Muro, tots membres del PSAN llevat d’Andreu Morell, procedents d’Alcoi, Dénia, Muro, la Vila Joiosa i Elx. No es va confirmar la presència en les llistes, anunciada al gener, del ballarí Antonio Gades i del pintor José Díaz Azorín. Es definien com a marxistes-leninistes i defensors dels Països Catalans, posant per davant una reforma de la Constitució que permetera l’autodeterminació dels pobles. A l’abril de 1979, el PSAN va commemorar la derrota d’Almansa i va organitzar, entre altres actes, un Aplec al Castell de Dénia, amb parlaments de Toni Prats, Josep Buïgues i Ximo Llorca, Danses de Pedreguer i actuació de Lluís Miquel i Els 4 Z.

Com a docent, va ser membre de l’STEPV, creat entre 1976 i 1979. Val a dir que el valencianisme polític de l’Alcoià i del Comtat beu directament del seu llegat. Per això, després de la seua mort, l’Executiva Comarcal del Bloc de l’Alcoià-el Comtat-les Foies de Castalla i Xixona va crear el 2009 els Premis Agermanats per a reconéixer la tasca de dedicació cívica i cultural de persones i entitats que han fet de la seua vida una tasca desinteressada d’estima a la terra, a la gent i a la cultura. Els Premis Agermanats tenien dues modalitats fins al 2019: una a la trajectòria cívica i cultural d’una persona o entitat destacada en la defensa dels valors i dels recursos propis (Premi Agermanat) i una altra de reconeixement al compromís amb el País Valencià i la seua cultura i entorn, que rebia el nom de Premi Ximo Llorca Pascual, com a homenatge permanent al mestre i exalcalde de Muro, treballador incansable.

El 15 de desembre de l’any 2012, el Bloc Jove de la comarca inaugurava les Primeres Jornades de Formació «Ximo Llorca Pascual» per a formar els seus militants i simpatitzants. Aquell dia, el regidor d’Alcoi, Paco Blay, recordava en públic que Llorca «va convertir aquesta localitat en referència dins de l’àmbit nacionalista a tot el País Valencià i que hui continua sent el model a seguir a tota la comarca i a tot el País». Al seu torn, el secretari comarcal del Bloc Jove, Aitor Pla, explicava que amb el nom «volem posar en valor entre el jovent la figura de Ximo perquè puguen conéixer i reconéixer la seua figura i el seu llegat». Vicent Català, secretari del Bloc Nacionalista Valencià de Muro, afirmà que s’havia triat aquest nom com a «mostra de l’estima cap a la seua figura i la seua memòria, cap a uns ideals i uns valors que dia a dia recobren més força».

Ximo Llorca va faltar als 51 anys. Poc abans de morir havia rebut el IV Premi Joan Valls i Jordà per una llarga trajectòria en favor de l’ús i la promoció de la llengua. Aquests guardons anuals, creats per l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà, reconeixen entitats i personalitats de les comarques de l’Alcoià i el Comtat que treballen en la defensa, difusió i dignificació de la llengua catalana. A més, el poeta Joan Tomàs Jordà i Sanchis, natural de Muro, li va fer un poema que conserva la família.

El seu gran amic de lluita i treballs, el també mestre i murer Josep Lluís Peiró i Pérez, li va dedicar la novel·la La placeta de les Xiques, publicada pòstumament en Edicions del Sud (2020). La dedicatòria, senzilla i ferma («A Ximo Llorca»), dona una bona idea de l’amistat, la lleialtat i el posicionament polític de tots dos.

 

Agraïments a la seua germana Carme per les informacions familiars i biogràfiques facilitades. 

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

---

Qui va ser Ximo Llorca
Qui va ser Ximo Llorca
https://somjoves.wordpress.com/qui-va-ser-ximo-llorca/

---

Josep Lluís Peiró en el record
Josep Lluís Peiró en el record
https://amicsdejoanvalls.blogspot.com/2020/01/josep-lluis-peiro-en-record-i-homenatge.html?m=0