Mariner, hostaler, docent, polític i escriptor

Va nàixer l’any 1925 a Cadis. El 1932 s’instal·là a Benidorm (la Marina Baixa) amb la seua àvia. Viu de ple la Guerra d’Espanya i, en acabar, cursa estudis de nàutica, que inicia a Cadis i finalitza a Barcelona.

Es dedicà uns anys a la navegació i embarcà en diversos vaixells de la companyia Transmediterrània. Era una personalitat singular: inquiet, intens, actiu sempre, i alhora molt realista i molt idealista. La seua vocació era el mar, però la desgràcia que el seu pare es morira jove i al cap de poc de temps el seu germà, el va obligar el 1953 a deixar la mar per estar amb sa mare i la seua àvia portant l’hostal Mare Nostrum i la finca que tenien a l’Armanello. Aleshores va entrar a l’Ajuntament com a regidor, va fundar l’acadèmia Lope De Vega (més tard col·legi), una impremta, un viver, i finalment el Càmping Armanello. També feia classes de nàutica.

Va tindre tres èpoques en política: la primera del 55 al 60, en un Benidorm que començava a desenvolupar-se com a destinació turística i on tot estava per fer, quan n’era alcalde Pedro Zaragoza. Del 70 al 75, quan es va presentar a eleccions “pel terç familiar” per ajudar el seu amic i alcalde Jaime Barceló. Va ser el més votat per poc, però va ser regidor d’Urbanisme. Va defensar la no-urbanització del barranc de l’Aigüera, on es pretenia edificar un hotel al llit del barranc sense permís i per via de fets consumats, als pocs mesos de la riuada del 1971, que tant de mal va fer. També va tancar el Passeig de la Carretera al trànsit, cosa tampoc ben rebuda aleshores. En la tercera època política, ja en la Transició, va participar en l’Associació de Veïns L’Illa i en diverses activitats polítiques, com a militant de l’esquerra valencianista. Va ser president del Club Nàutic als anys 60, i una de les seues accions va ser nomenar socis honoraris els pescadors per evitar que foren desplaçats d’un espai que havia estat del seu ús al llarg dels segles. Fins a la fi dels setanta desenvolupà una intensa activitat cívica i política, participà en la fundació d’Acció Cultural del País Valencià i converteix el Càmping Armanello, fundat el 1970, en un lloc de reunió per als moviments democràtics de la comarca.

El 1979 escriu el conjunt de contes Antoni Miró i els desgavells del Mas de la Sopalma (publicats el 1993), amb els quals enceta la seua dedicació a l’escriptura. Durant els anys huitanta escriu la primera versió de la novel·la Les llances imperials (la segona versió de la qual quedaria inacabada a causa de la seua mort), Aeroport d’Elx i el recull El capità Caliu i altres contes mariners, publicat el 1995, amb què fou finalista del Premi Joanot Martorell de Gandia el 1990 i guanyador del Premi de Narració Breu de l’Associació Països Catalans-Solstici d’Estiu de Badalona de 1991. El 1996, per l’amistat amb Antoni Miró, va escriure Sèrie Cosmos d’Antoni Miró: un viatge de somni, amb pròleg d’Isabel-Clara Simó.

El professor i amic Rafael Alemany escrivia sobre la seua obra en una presentació pòstuma d’El capità Caliu: «el realisme dominant (palés en la geografia, l’onomàstica, les situacions i els personatges evocats), la vocació lato sensu marinera, la denúncia social i política hàbilment entreteixida en la ficció literària, l’interés per la temàtica de l’entrecuix ("característica meua des de la més tendra infantesa" com em reconeixia Carles en una lletra del 9 de setembre de 1996), el sentit de l’humor, la fina ironia i un llenguatge força punyent, ric en lèxic i fraseologia marinera».

Des del 1991, quan Benidorm es convertí per a ell en una realitat inhòspita, va viure als Poblets (la Marina Alta), on va morir al número 10 del carrer Cervantes als 71 anys, després d’una llarga malaltia. Era casat amb la fotògrafa californiana Patty Stratton (1930-2019) i tingueren dos fills: Carles i Kate. El fill, Carles Llorca Stratton, va publicar en 2023 el llibre Tres americanas en Benidorm, un recull de fotografies de sa mare fetes des del 1957 fins al 1970 amb breus comentaris en valencià, castellà i anglés, una passejada pel Benidorm d’aquest període de temps i pels pobles veïns de la Marina.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Diversos autors. A Carles Llorca dels seus amics. Alcoi: Arts Gràfiques Alcoi, 1997.

Capítols de llibres

---

Diversos autors. «Carles Llorca i Timoner», a: Diversos autors. Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000). Alacant: IC Juan Gil-Albert, 2001, p. 172-173.

---

Entrevista a Carles Llorca Stratton
Entrevista a Carles Llorca Stratton
https://calvarielperiodicdelcordebenidorm.com/2024/10/06/entrevista-a-carles-llorca-stratton/