Llista alfabètica
Llista alfabètica

Roc Llorens Sala

Dénia, 15 de juny de 1806
Dénia, 28 de gener de 1848

Fotografia de Roc Llorens Sala

Escriptor

Fill de Roc Llorens Sala, llaurador, i de Maria Vicenta Sala Gavilà. Els Chabàs, comerciants i artesans de Briançon (Alts Alps, França) es van establir a Dénia a la segona meitat del segle XVIII, atrets per les reformes econòmiques de Carles III. André Chabàs Merle, avi de Roc, va ser el pioner de la branca Chabàs a Dénia. El nostre escriptor era germà de la mare del canonge i erudit Roc Chabàs.

La producció de Roc Llorens, l’obra del qual fou reeditada en 1984, comprén una dotzena de col·loquis d’estil i temàtica popular en la nostra llengua i un grup més nombrós i amb més pretensions literàries en castellà, format, quasi exclusivament, per faules. La producció en català és un conjunt d’epigrames, anacreòntiques, col·loquis i converses, de temàtica intranscendent i de to humorístic. La peça més destacada és, sens dubte, «La Gatomàquia», obra satírico-paròdica d’arrels ovidianes. Manuel Rico García arriba a inscriure’l en la línia escatològica de la tradició vallfogonesca. Dedicat a la literatura des de molt jove, va cultivar un humor fi i d’alt enginy que el feren molt conegut. Com a amant de la terra natal, va consagrar tota la seua obra a retratar els costums populars, publicada a València en 1895 amb el títol Poesías.

Malalt des de jove, fet que no va enterbolir el seu caràcter afable, va morir als quaranta-dos anys a conseqüència d’una elefantitis.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Roc Llorens Sala

Obra pròpia


Llibres

Roc Llorens Sala. Poesías. Dénia: Casa de la Cultura, 1983.

Roc Llorens Sala

Bibliografia


Capítols de llibres

Manuel Rico García. «Roc Llorens Sala», a: Manuel Rico García. Ensayo biográfico y bibliográfico de Alicante y su provincia. Alacant: Instituto Juan Gil Albert, 1986, p. 76 i 382.
Articles en publicacions periòdiques

Enric Balaguer Pascual. «Poesia culta i poesia popular a les comarques del sud durant el segle XIX: alguns poetes renaixentistes» a: L’Aiguadolç, núm. 6, 1988, p. 15-26.