Dramaturg, escriptor i polític

D’ascendència nobiliària, fill de Sebastián Llorente Medina, tinent coronel de cavalleria, i de María Luisa de las Casas, tots dos d’Adra (Almeria). Va cursar els primers estudis a l’escola del mestre i escriptor Pasqual Caracena d’Elx. Va viure després a Cocentaina en ser traslladat son pare, i des de menut va mostrar una gran afició al teatre. Era germà del també escriptor i administratiu Miguel Llorente de las Casas.

A la fi de la dècada dels quaranta del segle XIX es va establir a Alacant, on va ingressar en el Liceu Artístic i Literari, del qual va ser secretari, director de la secció de declamació i actor, i hi va fundar la revista La Amenidad (1848-1849), en la qual escrigueren Francisco Cibat, Ramón María de Maynar, Blas de Loma y Corradi, Juan Marquillas, Juan Roca de Togores y Perpiñán, Manuel del Villar y Guangos, Fernando de Antón, Antonio Arnao, Luis Campos Doménech, Pasqual Caracena, Gabriel Estrella o Nicasio Camilo Jover, entre altres. Després del tancament del Liceu, va col·laborar en les societats El Fènix i El Nou Fènix. Es va casar amb Jacinta Aguilar-Tablada, amb ascendència cordovesa i sevillana.

Uns anys més tard va tornar a Elx, on es va iniciar com a escriptor de peces teatrals i va posar tot la seua obstinació perquè s’hi construïra un teatre. Davant la falta d’iniciativa de l’Ajuntament, un grup d’il·licitans van adquirir el solar d’una vella fàbrica de salnitre i el 3 de juny de 1965 s’inaugurava el teatre projectat per l’arquitecte alacantí José Ramón Mas. El teatre es va conéixer primer com a Teatre d’Elx, i després de la mort de l’escriptor com a Teatre Llorente. Tenia forma de ferradura i una capacitat total per a 600 espectadors.

El 14 de març de 1874, Llorente de las Casas va estrenar a Elx el joguet còmic en un acte titulat Pepeta l’espardenyera o la sal dels tancahores, en el qual es mostren personatges com costurers, tancadores, mestres i operaris, tots ells relacionats amb la indústria espardenyera que començava a desenvolupar-se a Elx; la va publicar el mateix any de l’estrena. En 1922, amb motiu del centenari del seu naixement, els seus amics la van tornar a publicar en la col·lecció «Illice» amb el número 7. Gràcies a les notes que hi apareixen podem saber que anava dedicada al seu mestre Pasqual Caracena, a qui devia l’estima per la poesia i el teatre. Aquesta mateixa ressenya biogràfica ens informa també de la seua activitat política com a membre del partit liberal a la Diputació d’Alacant en diverses legislatures i uns mesos com a alcalde d’Elx (1879-1880).

En 1879 va estrenar i publicar Buscar la parpalla, una comèdia en valencià en un acte i en vers. La va seguir la peça bilingüe Ramona o una perla en el campo (1887), en la qual també va participar com a actor, i les obres en tres actes i vers El brazalete de pelo (estrenada en 1888 però inèdita) i La Condesa del Prado.

Va escriure treballs seriosos, festius i satírics en els periòdics El Ilicitano, El Vinalopó, El Bou, El Látigo i La Rata. També va publicar en format de llibre la llegenda La cueva de la cómica (1864), dedicada a sa mare. Entre els seus manuscrits hi ha poemes i un recull de notícies genealògiques de les famílies nobles que havien viscut a Elx, datat en 1890. Una via de la ciutat porta el seu nom, retolada amb el nom «carrer Luis Llorente».

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

José Pastor Navarro. «Luis Llorente de las Casas», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos, 6. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 236-238.

---

Manuel Rico García. Manuel Rico García. Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1986, p. 113.