Comerciant i escriptor

Serafí Manuel Lloret era el tercer fill d’una llarga família cristiana de sis germans. Va ser el huité president de la Congregació dels Lluïsos (1918 i 1921) i un dels principals entusiastes de la Joventut Valencianista de Vila-real, creada per Vicent Tomàs i Martí cap a principis de 1922. Aquesta vila fou un dels centres d’actuació preferent, ateses les grans possibilitats d’expansió que s’hi obrien. Formaven part del grup valencianista o hi simpatitzaren, en moments diversos, Mn. Enric Asensio, Mn. Pasqual Nàcher, Mn. Manuel Rius, Josep Ayet, Joan Bta. Vicent, Francesc Moreno, Lluís Rius, Serafí Ferrer, Josep Martín, Baptista Ayet, els regidors Miquel Cantavella, Manuel Usó Medina i Vicent Marco, Francesc Saborit, el Sindicat Catòlic Agrícola i l’Associació Coral Els XIII, local on solien fer-se els mítings agraristes i les conferències de Tomàs i Martí.

L’entusiasme de Serafí Lloret es nota clarament en els poemes valencianistes que publicava en el full mensual El Crit de la Muntanya, portaveu de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes del Reialme de València fundada en 1919 per Carles Salvador i Vicent Tomàs. Escriu en un sonet de 1922, dedicat al III Aplec Valencianista de Betxí:

 

A l’ombra suau de l’envellida Ermita,

allunyats del bullici i de la remor,

s’ha fet una sembra de molts bons profits.

Treballen per tindre bona collita,

lluitem per la pàtria plens de fe i d’amor,

deixant a una vora colors i partits.

 

Aquell moviment, del qual ell era l’element destacat i contacte directe amb Tomàs i Martí, va fer possible que l’Ajuntament de Vila-real acordara la cooficialitat del valencià al novembre de 1922, després de l’assemblea de l’entitat Nostra Parla celebrada aquell estiu a València. A més, com a cap visible del grup va difondre profusament la Gramàtica valenciana del P. Lluís Fullana i el catecisme en valencià preparat per Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer (Breu instrucció de la doctrina cristiana, primera publicació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana (Castelló, 1922).

Després de la dictadura de Primo de Rivera va militar en la Dreta Regional Valenciana de Luis Lucia, partit fundat en 1930. Durant els anys de la II República va escriure nombrosos poemes en valencià en el setmanari Villarreal (1932-1936), «Semanario católico, órgano de las derechas de Villarreal», dirigit successivament per Vicente Marco Monfort, l’advocat José Sanz Cabrera (líder de la dreta agrària) i, finalment, pel farmacèutic Luis Gimeno Pla. Entre els col·laboradors habituals més destacats que firmaven amb el nom real estaven autors coneguts com Bernardí Rubert Candau, Angelina Abad Cantavella, Joaquim Tuixans, Carles Sarthou Carreres, Mn. Benet Traver Garcia i Serafí Lloret.

Professionalment es va dedicar a l’exportació i, després de la guerra, a la venda de materials per a la construcció en un magatzem ubicat al carrer de Santa Isabel, 16 de Vila-real. Es va casar amb Mª Gràcia Arrufat Almela, i sembla que no tingueren fills. Vivien al carrer de la Comunió, 22.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Chabrera Calpe, Pasqual. La premsa a Vila-real durant la Segona República. Vila-real: Ajuntament de Vila-real, 2005.

Capítols de llibres

---

Pérez Silvestre, Òscar. «Lletres, llengua i arrelament en l’Església de la diòcesi de Tortosa (1894-1939)», a: Diversos autors. Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes de Castelló. València: AVL, 2007, p. 123-142.

Articles en publicacions periòdiques

---

Pérez Silvestre, Òscar. «Vila-real, centre de valencianisme agrarista» a: Exágono, núm. 443, 2000, p. 24-26.