Llista alfabètica
Llista alfabètica

Josep Vicent Marquès i Gonzàlez

València, 29 de novembre de 1943
València, 4 de juny de 2008

Fotografia de Josep Vicent Marquès i Gonzàlez

Sociòleg, antropòleg i activista polític i social

Nascut al si d'una familia castellanoparlant de la ciutat de València, estudia als Jesuites del cap-i-casal per a, posteriorment, entrar a la Universitat de València, on cursa estudis de Dret. Des de ben jove entra en contacte amb els sectors valencianistes vinculats a la Universitat, on posteriorment serà catedràtic del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, on comença a donar-hi classe a la dècada del 1970.

Com a columnista col·labora amb els diaris Levante, El País i Avui, així com a les revistes Gorg, Diàleg, Concret, El Temps, Cuadernos para el diálogo...

El 1960 entra a formar part del Moviment Social Cristià de Catalunya (MSCC), grup polític de caire socialista i valencianista creat arran l'anomenat "Viatge dels 13" i que impulsen Eliseu Climent, Ferran Zurriaga, Joan Francesc Mira, Ferran Martínez i Vicent Àlvarez. Tot i no ser un dels membres fundadors, entra poc després juntament amb altres joves valencianistes com Valerià Miralles o Josep Lluís Blasco.

Durant aquesta etapa universitària comença també a col·laborar amb distintes revistes; així, el 1961 entra a formar part del primer consell de redacció de la revista universitària Diàleg, què dirigia Vivent Àlvarez i què estava impulsada pel MSCC. Dos anys després, el trobem com a director d'una altra revista universitària, Concret.

El 1962 el MSCC es disol i els seus membres donen pas a Acció Socialista Valenciana (ASV), primer grup polític valencianista que es defineix "socialista" ja al seu nom. Es dediquen a fer política universitària i organitzen una vaga a la Universitat en suport a la vaga d'Astúries d'eixe mateix any. A l'igual que el MSCC, entenen el País Valencià com a part dels Països Catalans.

Els mateixos membres d'ASV impulsen la creació d'un sindicat universitàri clandestí què practica l'entrisme i del qual també forma part; és tracta de l'Agrupació Democràtica d'Estudiants Valencians, creada a imatge del FOC català.

Acció Socialista Valenciana serà l'embrió del Partit Socialista Valencià (1964-1970), què aconseguí aplegar als militants d'ASV, a grups socialcristians i a joves procedents de Lo Rat Penat. El partit va ser promogut per Eliseu Climent, Ferran Zurriaga, Vicent Àlvarez i Joan Francesc Mira. Des del primer moment s'afegeixen joves valencianistes com el mateix Josep Vicent Marquès, Valerià Miralles, el futur alcalde de València, Ricard Pérez Casado, Enric Solà, Alfons Cucó, Josep Lluís Blasco...

Les detencions masives del régim havien aconseguit desarticular el PCE a la Universitat de València —on no reapareixerà fins el 1965—, el que va deixar al PSV com a pràcticament la única oposició al franquisme dins el món universitàri valencià. Durant aquesta etapa del PSV, alguns dels líders del partit són convidats a viatjar als Estats Units i a Alemanya pel govern nordamericà i pels sindicats alemanys. Així, Marquès és un dels qui viatjen als Estats Units convidats pel Departament d'Estat dels EUA a través del seu vicecònsol, Timothy Towell. Són moments en què els EUA estan molt interessats pel què passa a l'Estat espanyol i per qui seràn els seus futurs líders polítics i, aquesta, és la forma de conèixer-los.

El 1970 funda Germania Socialista, grup què es definia com a marxista no autoritari i nacionalista valencià; la seua peculiaritat és que no el pensa com un partit polític a l'ús, sinó com un moviment polític activista i no violent. En formaran part Cèlia Amoròs, Damià Mollà, Vicent Bello... Són autors de, segurament, la primera acció de caire ecologista al País Valencià: el sabotatge amb herbicides del camp de golf del Saler.

Durant totes les dècades del 1970 i 1980 compagina la seua tasca de professor a la Universitat, l'agitació política i la seua vessant com a articulista i escriptor. Així, el 1973 guanya el premi Octubre d'assaig Joan Fuster per la seua obra País perplex.

El 1979 és candidat a les eleccions espanyoles al Senat com a independent de la coalició formada pel Moviment Comunista del País Valencià i per la Organització d'Esquerres del País Valencià, rebent el suport de part de l'esquerra extraparlamentària valenciana.

A principis dels 1990 es trasllada a viure a Madrid amb l'actriu Virginia Mataix (amb la qual té un fill). Destaca com a columnista al diari El País i com a col·laborador a distints programes de televisió, aconseguint una visibilitat que no havia aconseguit politicament.

A finals dels 1990, torna a València definitivament fins que el juny del 2008 es produeix el seu traspàs després de recaure d'un ictus patit tres anys abans.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto

Josep Vicent Marquès i Gonzàlez

Obra pròpia


Llibres

MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. Clase obrera y cuestión nacional. Zero, 1978.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. País perplex: notes sobre la ideologia valenciana. Eliseu Climent, 1979.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. Ecología y Lucha de Clases. Zero Zyx, 1980.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. No es natural: Para una sociología de la vida cotidiana. Anagrama, 1982.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. ¿Qué hace el poder en tu cama?. Icaria, D.L., 1987.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. Sobre la alienación del varón. Alas, 1987.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. Mirades sobre València. CLEOP, 1990.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. Amors impossibles. Eliseu Climent, 1993.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. La Pareja, una misión imposible. Ediciones B, 1995.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. Tots els colors del roig. Eliseu Climent, 1997.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. El Retorn Del Nàufrag Professional. Eliseu Climent, 1998.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent. Cuentos de amor con humor. Mèxic, DF: Secretaría de Educación Pública, 2005.
MARQUÈS GONZÀLEZ, Josep Vicent i RODRÍGUEZ, Nora. Qué tiene ella que no tenga yo?: un libro que explica por qué competen las mujeres. Belacqva de Ediciones y Publicaciones, 2004.