Docent i escriptor

Va nàixer a la Partida de Vera, on els seus ancestres cultivaven terres des de temps immemorials, i era fill de Josep Vicent Martí Carsí i Empar Adell Lliso. Els primers anys d’escolarització els va fer a les Monges Paulines d’Alboraia, va cursar el batxiller i uns anys al Seminari de Montcada per fer-se prevere, però una malaltia cardíaca de son pare en 1957 el feu emigrar en 1960 a Alemanya per poder aportar possibles a l’economia familiar. Hi treballava en una empresa de fabricació de juntes i artefactes de goma per a motors. D’allà va passar a França, on feu de professor d’alemany en una escola francesa, llengua que anava aprenent mentre era allà.

Estudià Magisteri i Filosofia i Lletres, i es llicencià el 1973 en Filologia (especialitat en francés i alemany). Era doctor en Filologia Moderna arran de la tesi Mistral i Llorente, les relacions occitano-valencianes en la Renaixença (1989, publicada en 1991), que li valgué professar a la Universitat de la Provença dos anys. Treballà de mestre de primària i de professor d’ensenyament secundari en diverses destinacions: l’Institut Femení de Bilbao, l'institut del Port de Sagunt que ell mateix va denominar «Camp de Morvedre», a Massamagrell, Meliana, el Grau de València, Burjassot i Alboraia, on es jubilà com a catedràtic d’institut de francés.

És a Bilbao, en l’any de pràctiques docents, que Cristòfor descobreix la passió per la llengua pròpia. El valencià era el seu idioma nadiu, però mai s’ho havia plantejat com una reivindicació vital fins que es posà a escriure una primera novel·la als 40 anys. D’aquesta vocació literària van nàixer més de trenta llibres que tenen com a denominador comú la cultura pròpia. Quan aquest docent va tornar a València el 1979, en la Conselleria d'Educació estava Amparo Cabanes Pecourt. No hi havia llibres en valencià, perquè els que es podien usar, segons el parer de la consellera, «estaven en català». Vicent Salvador Liern, director de l'institut de Massamagrell, va recórrer a ell i als professors Josep Corell i Ximo Escrig perquè en tots els cursos poguera impartir-se llengua almenys una hora per setmana. Cristòfol va proposar l’elaboració d’unes fitxes didàctiques a partir de la cultura oral, de les quals nasqueren els seus primers llibres: Les nostres endevinalles (1984, 1991, 2014), La roda de la fortuna (1986 i 2011), El nostre refranyer (1988 i 2009) i tants altres que anà publicant des d’aleshores.

Martí Adell és autor d’una variada producció literària: novel·les, narracions curtes, contes infantils i de reculls de caràcter etnogràfic i ludolingüístic: endevinalles, refranys, travallengües, contes populars, reculls de tema local... En narrativa, la seua obra va estar reconeguda amb diversos premis literaris. Com a narrador va escriure «Nihil obstat» (narració antologada en Viatge a l’illa, 1982) o «La ràbia» (inclosa en Homenatge dels escriptors al professor Manuel Sanchis Guarner, 1986), entre d’altres. També fou antologat en Noves narracions extraordinàries: Setze autors valencians (1995). Va publicar reculls de narracions breus, La roda de la fortuna (1986, Premi Vila de Puçol 1985) i Babel, Babel (1988, Premi L’Encobert de Xàtiva 1987). Una de les narracions d’aquest darrer recull, «L’home de la nevera», fou adaptada al cinema pel director Vicent Tamarit (Clap Producciones i Apricot, 1993). En aquest mateix camp de la narrativa, és autor de la narració de caràcter infantil El regal més bonic, Premi Empar de Lanuza de Meliana 1997. Ha escrit, a més, una novel·la de caire biogràfic i de tema bèl·lic, La llarga guerra de MB (1992, guanyadora del Premi L’Alcúdia 1985). Juntament amb l'aportació a la literatura de creació, ha realitzat diversos treballs de camp que giren al voltant de la nostra cultura popular, alguns dels quals han conegut edicions revisades i augmentades: Anne ací, Selima allà (1997); Contes de l’Horta (1999 i 2016); Refranys divertits (1999); Travallengües 1 i 2 (1999); Frases capicua (palíndroms) també de 1999; La vera fortuna de J. Xapa (2000); La xufa i els gelats tradicionals valencians. Aportació alboraienca (2003); El gos invisible (2005 i 2011), Travallengües: la dificultat com a repte (2006); El nostre refranyer: proverbis, dites i locucions (2009); Alboraia. Memòria Gràfica I i II (amb Agustí Hernàndez i Dolç, 2011 i 2017); Mamífers i... (2012); Compromís social i polític. Escrits diversos 1980-2013 (2013), on es manifesta com a nacionalista valencià d'esquerres; Contes extravagants (2015); Els contes de l’horta (2016), amb 51 contes arreplegats a l'Horta Nord, des de Puçol a Alboraia, amb narracions més infantívoles i de més socials i compromeses que apunten directament als adults; Raó d’Estat, l’horabaixa de la Monarquia (2018) i Els treballs manuals d’un mestre (2019).

En jubilar-se, repartia el temps d’activitat entre l’agricultura, la producció i promoció literària i l'art. Com a mestre de manualitats que fou un temps d’aquell internat francés i a Burjassot, li encantava tallar i modelar. La seua bonhomia i la importància que donava a la natura en el conreu dels valors de la societat el feien una persona molt estimada.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Diversos autors. «Cristòfor Martí Adell», a: Diversos autors. Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000). Alacant: IC Juan Gil-Albert, 2001, p. 180-181.

---

Teresa Llabata. «Literatura infantil i juvenil en valencià. Què s’ha fet? Cap a on anem?», a: Diversos autors. La literatura infantil i juvenil valenciana. València: Generalitat Valenciana, 1992, p. 7-26.

---

Obra completa de Cristòfor Martí Adell
Obra completa de Cristòfor Martí Adell
https://www.alboraya.es/va/pagina/marti-adell-cristofor

---

Obituari de Cristòfor Martí Adell
Obituari de Cristòfor Martí Adell
https://www.levante-emv.com/horta/2019/09/03/muere-escritor-alboraiero-cristofor-marti-11771939.html

---

Vídeos biogràfics de Cristòfor Martí Adell
Vídeos biogràfics de Cristòfor Martí Adell
http://www.memoro.org/es-ca/testimone.php?ID=2979