Llista alfabètica
Llista alfabètica

Josep Martínez i Aloy

València, 4 de juny de 1855
València, 3 d'abril de 1924

Fotografia de Josep Martínez i Aloy

Escriptor i polític

De família acomodada, cursà els seus primers estudis de llatinitat al Seminari de la ciutat de València. Poc després, estudià a l'Institut de Segon Ensenyament on es va graduar com a batxiller el 21 de juny de 1872. Va ser durant aquests anys quan la seva afició a la història, la literatura i l'art es va despertar gràcies a la influència de l'historiador Vicent Boix. Va acabar la seva etapa de formació acadèmica al llicenciar-se en Dret el 1877 a la Universitat de València.

El seu talent i amistat amb Teodor Llorente van fer que s'introduís ràpidament en els cercles intel·lectuals valencians. Des de molt jove col·laborà en el Boletín del Liceo Literario i en altres publicacions periòdiques. Al diari del seu amic Llorente, Las Provincias, col·laborà amb articles sobre temes d'interès històric. En l'almanac del mateix diari, va tenir al seu càrrec la secció arqueològica. Sovint signava amb el pseudònim de «Yola».

A la seva casa del carrer de Samaniego, eren freqüents les tertúlies a les quals acudien personalitats com Josep Sanchis i Sivera, Lluís Tramoyeres, Josep Ruiz de Lihory o José Enrique Serrano Morales. Era freqüent que aquelles tertúlies es convertiren en improvisades exposicions d'art i arqueologia.

Va col·laborar en nombroses activitats promogudes per societats com El Liceo Literario, La Juventud Católica, Ateneo Científico, La Sociedad Arqueológica Valenciana i Lo Rat-Penat. Dins de Lo Rat-Penat, va obtenir diversos guardons als Jocs Florals. Va ser secretari primer de laSecció de Ciències històrico-arqueològiques per, poc després, exercir com a director. Organitzà nombroses visites culturals per recuperar el coneixement de molts monuments valencians.

El 1915 va promoure el Centre de Cultura Valenciana, que pretenia el cultiu, difusió i desenvolupament de la història valenciana en tots els seus àmbits, i en fou president fins la seva mort el 1924.

Entre els seus nombrosos articles en les pàgines de l'almanac de Las Provincias destaquen «La catedral de Valencia, portada principal», «La Virgen del Milagro», «La Real Maestranza de Valencia», «Blasones de la ciudad de Valencia» o «Los maceros de la Diputación Provincial de Valencia». Entre les seves obres destacades trobem «Formación de los apellidos lemosines» (1881), «Apuntes sobre la aparición del cristianismo en Valencia» (1886), «Sigilografía de los Prelados de Valencia» (1887) o «Los Barones del Reino de Valencia» (1892). Va ser un dels autors de la Geografía General del Reino de Valencia (1923 – 1925), obra dirigida per l'historiador i geògraf català Francesc Carreras i Candi. En els cinc volums de l'obra, gran quantitat de les fotografies són seves.

Com a fotògraf, era freqüent trobar sempre molt present l'element humà. Integrava molt bé, ja sigui en un monument o en una excavació arqueològica, a les persones amb l'element a retratar. La seva gran col·lecció de fotografies, no només s'ocupen de retratar els monuments, obres d'art o peces arqueològiques que analitzava en els seus articles. Són freqüents les fotografies que mostraven paisatges urbans i la vida quotidiana valenciana. Va ser precursor de la primera associació valenciana de fotògrafs: el Phot-Club, en què van destacar noms il·lustres com Martí Vidal Romero, Lisard Arlandis, Vicent Peydró, Josep Gil i Bernardo Ferrer.

Va pertànyer a entitats culturals com la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i la Reial Acadèmia de la Història. Assumí la direcció, amb la mort de Lluís Tramoyeres, del Museu de Belles Arts de València. Va rebre la Gran Creu d'Isabel la Catòlica el 6 de desembre de 1915.

Activitat política

Més que un polític amb interessos intel·lectuals, podem parlar d'un intel·lectual que es va dedicar a la política. Interessat en defensar la cultura valenciana, va arribar a dir que la nostra cultura venia a ser com un vaixell a punt de naufragar en l'immens mar de la indiferència i l'oblit. Va fer servir totes les armes que tenia a la seva mà per evitar i reparar aquest dany.

Vinculat al silvelisme i seguidor de les posicions de Teodor Llorente. El seu breu pas per l'alcaldia de València va destacar per haver de gestionar el conflicte urbà de les protestes blasquistes contra l'arquebisbe de València, el cardenal Victoriano Guisasola. Destacà per la seva gestió en l'elaboració del pla d'eixample urbanístic.

El 1890 fou elegit diputat provincial pel districte del Mar-Mercat a les files del Partido Conservador, ocupant aquest càrrec fins a 1894. Al setembre de 1898, torna a obtenir el càrrec de diputat, aquesta vegada pel districte de Sagunt-Llíria. El 1913 és elegit de nou pel districte de Sagunt-Llíria. Durant aquesta legislatura ocuparà el càrrec, des de juny de 1914, de la Presidència de la corporació provincial.

Al juny de 1917, durant la vaga general de juliol i la crisi dels partits de torn i del sistema polític, va ocupar de nou l'alcaldia de la ciutat de València, que es trobava en estat de guerra. Abans havia estat alcalde de febrer a juny de 1907.

En morir deixà incompleta la preparació d'una ambiciosa Enciclopèdia Valenciana.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Josep Martínez i Aloy

Obra pròpia


Llibres

MARTÍNEZ ALOY, Josep. La casa de la Generalitat del Regne de Valencia. València: Imprenta Valencianista, 1920.
MARTÍNEZ ALOY, Josep. La música occidental. València: Brúfol, 2012.