Escriptora

Va nàixer al barri del Carme del Cap-i-Casal, al carrer de les Monges, molt a prop de la Llotja i del Mercat Central. Després d'estudiar primària abandonà els estudis per a dedicar-se a la moda, entrant a treballar al taller d'Isabel Martin, al veí carrer de les Comèdies.

Posteriorment entrà a treballar com a encarregada del saló d'un altre modista, Gamborino, fins que aquest va haver de tancar, ja als anys de la República.

És aleshores quan trobem els seus primers escrits. Ho fa des de les pàgines del diari republicà i d'esquerres La Voz de Valencia, on entrà a treballar com a redactora per a encarregar-se de temes de la dona, convertint-se en la primera dona que escriu a un diari valencià. Hi col·laborà fins el 1939.

En finalitzar la Guerra reprengué el seu antic treball al saló d'Isabel Martin i al 1945 es casà a l'església de Sant Josep amb Josep Guillamón, orfebre què treballava a la plaça d'Emili Castelar.

Ben aviat va tornar a col·laborar amb algunes revistes —i ara ja en català— arran d'una col·laboració que li demanaren per a la revista fallera Pensat i Fet. Escrigué també per a la revista Sicània, editada per l'editorial del mateix nom i impulsada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.

Als anys 1954 i 1955 seguí els cursos de valencià que comença a organitzar Lo Rat-Penat, per a continuar amb els què organitzà Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de València un any després, i gràcies als quals obtingué el certificat per ensenyar català.

Posteriorment, i ja a la década del 1960, aquest primer contacte amb l'entitat valencianista la va dur a ocupar una de les secretaries a la Junta de Lo Rat-Penat.

Així, i aquest mateix any de 1956, publicà la seua primera novel·la, Entre el cel i la terra, publicada per Sicània. Mentre, publicava diverses narracions i reculls per a revistes preparà la seua segona obra al 1961, Una dona com una altra.

La seua tercera novel·la, La crida indefugible fou la guanyadora del premi Joan Senent de 1969, però mai va arribar a ser publicada.

Al 1974 guanya el Premi Víctor Català amb Vides Alienes, un recull de contes. Aquesta obra, junt amb un altre recull, Confidencial, —publicat el 1995— suposà una evolució de la seua escriptura cap a posicions més realistes i reivindicatives.

Al 1982 va començar a col·laborar amb el setmanari El Temps.

Foto: Rafa Gil

Autoria: Raül Castanyer i Pinto

Llibres

---

MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Entre el cel i la terra . València: Sicània, 1956.

---

MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Un pobre home? . 1959.

---

MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. L'encís del cel·luloide. 1960.

---

MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Tan sols una mentida. 1961.

---

MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Una dona com una altra . València: Sicània, 1961.

---

MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Vides alienes. Barcelona: Selecta, 1975.

---

MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Confidencial . València: Gregal, 1985.

---

MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Una veu que clama en el desert. València: Gregal, 1985.

Capítols de llibres

---

IGUAL ÚBEDA, Antoni. «Pròleg», a: MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Entre el cel i la terra. València: Sicània, 1961.

---

PÉREZ MONTANER, Jaume. «Beatriu Civera i la narrativa valenciana de postguerra», a: MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Confidencial. València: Gregal, 1985.

---

RIERA LLORCA, Vicenç. «Pròleg», a: MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Vides alienes. Barcelona: Selecta, 1975.

---

SANCHIS GUARNER, Manuel. «Pròleg», a: MARTÍNEZ CIVERA, Empar Beatriu. Una dona com una altra. València: Sicània, 1961.

Articles en publicacions periòdiques

---

VALOR, J.. «Beatriu Civera, una novelista limpia y valiente» a: Sicània, núm. 4, 1958, p. 31.