Daniel Martínez i Ferrando
València,
8 d'octubre de 1888
Palma,
8 de gener de 1953
Escriptor
Fill de Pasqual Martinez i Romualdo i de Dolors Ferrando i Martín. Dos dels seus germans: Eduard i Jesús Ernest, també foren destacats valencianistes.
Amb Miquel Duran i Tortajada, Josep Maria Bayarri i Jacint Maria Mustieles, formà part del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença. El 1909, la seua conferència a Lo Rat-Penat, titulada "Renaixement. Moment actual de la poesia valenciana", esdevingué un manifest enfront la poesia de Teodor Llorente i en defensa de les posicions del grup, més properes als corrents moderns del moment.
Militant de Joventut Valencianista, formà part de la seua Junta Directiva el 1910. Col·laborà a les revistes valencianes Terra Valenciana i Pàtria Nova i a la principatina D'Ací i d'Allà.
Publicà els poemaris La cançó de l'isolat (1911), Vora la mar del Nord (1915) i Visions de l'Horta (1916), que posteriorment va aplegar, corregits, al volum Escumes (1936). La seua poesia passa per uns primers moments de connexió amb els corrents del modernisme i evoluciona cap a una poètica més personal, de ressò simbolista i de temàtica bàsicament paisatgística.
El 1916 assolí la càtedra d'anglès a l'Escola Professional de Comerç de Las Palmas. Uns anys després fou traslladat a Vigo i el 1921 finalment fou destinat a l'Escola de Comerç de Palma de Mallorca.
El 1920 havia ingressat a la lògia maçònica España Democrática.
En castellà publicà la novel·la Las brujas(1923) i diversos llibres de viatges: A través de Galícia (ciudades y paisajes) (1922), Guía sentimental de Mallorca. Paisajes de la isla dorada (1925) i Ciudades islámicas (1927).
En acabar la Guerra Civil espanyola fou jutjat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques i condemnat a tres anys de presó per esquerrà i maçó. D'aquest temps passà nou mesos a la presó de Porlier, a Madrid, i la resta a Burgos. Un cop alliberat, el 1942, tornà a Palma, però no fou readmès a la seva càtedra fins novembre de 1952, poc abans de morir. No va tornar a escriure en català.
Autoria: Pilar Navarro i Borràs
Daniel Martínez i Ferrando
Obra pròpia
Llibres
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. A traves de Galicia. Barcelona: Edit. Cervantes.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. Ciudades Islámicas. Barcelona: Cervantes.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. Ciudades Marroquíes a través del Magreb. Barcelona: Editorial Cervantes.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. Guía sentimental de Mallorca : Paisajes de le lsla Dorado. Barcelona: Libreria Sintes.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. Las ciudades del camino. Barcelona: Cervantes.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. Renaisciment : Moment actual de la poesía valenciana. València: Tip. Manuel Pau, 1909.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. La Cansó del isolat. València: Imp. A. López y Ca, 1910.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. Vora la Mar del Nort . València: Agrupació pro Poesia Valenciana, 1915.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. Visions de l'horta : poesies valencianes. Barcelona: Imp. L'Avenç, 1916.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. A través de Galicia : ciudades y paisajes. Barcelona: Cervantes, 1922.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. Las brujas. Barcelona: Editorial Cervantes, 1923.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. La Conversión de Ben Amadi. Madrid: Librería Fernado Fé, 1924.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. Palestina : Sueños y realidades crueles. Barcelona: Cervantes, 1927.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. El país donde nadie se muere. Madrid: Sindicato Exportador del Libro Español, 1932.
MARTÍNEZ FERRANDO, Daniel. Escumes: Poesies completes. Palma de Mallorca: Impremta "Mossén Alcover", 1936.