Advocat

Naix a Xest però el seu pare, metge de professió, és traslladat a València als pocs anys del naixement del seu fill. Ja a València comença a estudiar batxillerat, però el seu pare mor de forma repentina i s'ha de fer càrrec del manteniment de la família realitzant treballs de diversos tipus. Entre tots, destaca la seva tasca en el dibuix. Primer, com a caricaturista i, més tard, com a pintor realista. Col·labora amb moltes empreses que reclamaven els seus servicis, que signava sota el pseudònim de "Dito". En la publicació Pàtria Nova, ho feia sota el pseudònim de "Bruañes".

Superades les dificultats econòmiques, als setze anys ingressa a la Joventut Valencianista, de la qual va arribar a ser president. En aquesta entitat es dóna a conèixer com a escriptor i polemista col·laborant en les pàgines de La Correspondencia de Valencia. En els articles apareguts en aquest diari va mostrar els seus punts de vista regionalistes, que més tard va desenvolupar en el seu llibre Claridad (assajos valencians). Paral·lelament a la seva tasca de periodista, estudia Dret a la Universitat de València. En acabar la carrera exerceix com a advocat, aconseguint el seu bufet gran reputació a València. Va arribar a ser investit com a lletrat, el discurs d'ingrés va tractar sobre "La missió de València en un renéixer de la cultura espanyola".

El 1920 es presenta a les eleccions municipals a les llistes de la Unió Valencianista Regional. En aquest mateix període, col·labora en El Conte de Dumenche defensant ideals valencianistes. Poc després, canvia de mentalitat política i, durant la Dictadura de Primo de Rivera exerceix, el gener de 1924, de diputat provincial pel districte de Xàtiva-Albaida fins al març de 1925, quan s'aprova l'Estatut provincial. També assumeix la direcció del Manicomi Provincial. Aquest gir ideològic s'aprecia en els articles espanyolistes que va publicar a La Voz de Valencia, Diario de Valencia, Las Provincias i La Época.

En proclamar-se la Segona República la seva tasca com a polític i periodista s'intensifica. El 1933 és membre de la Junta Directiva de Renovación Española, per ser, poc després, esdevenir director i propietari de La Voz Valenciana. Aquesta última publicació servia com a òrgan del seu partit, de clares idees monàrquiques. Les seves oficines i tallers van ser aplanats i destrossats, el que va ocasionar que la publicació desaparegués. És elegit vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals per votació directa dels advocats espanyols. El 1936 es presenta a les eleccions generals espanyoles com a cap a València del Bloque Nacional, sense obtenir representació.

Se li atribueix la participació directa en l'organització de la revolta militar del 18 de juliol de 1936 a València. Amb l'inici de la Guerra Civil és perseguit i s'ha de refugirar a l'ambaixada de Xile. Aconsegueix escapar pel port de Gandia i es trasllada a la zona franquista, on es va dedicar a tasques de propaganda. 

El 1939, amb la fi de la Guerra Civil, torna a València exercint de nou en el seu bufet d'advocats. Ostenta el càrrec de delegat de Premsa i Censura del Movimento Nacional. Al poc temps el nomenen degà del Col·legi d'Advocats fins el 1946.

Afí al franquisme, segueix ascendint en les institucions. És designat membre del Consell Superior de Col·legis d'Advocats d'Espanya i procurador en les Corts per designació directa del Cap de l'Estat durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles, que va comprendre els anys 1943-1946. Per aquests serveis se li va atorgar la Gran Cruz de San Raimundo de Peñafort.

El 1943 presideix la Reial Acadèmia Valenciana de Jurisprudència en una etapa en què es pretén recuperar el Dret Civil Floral Valencià. Va ser un dels dèsset procuradors que van signar el Manifest dels Vint, promogut per Joan Ventosa, que buscava la restauració monàrquica davant el perill d'una ocupació motivada per la Segona Guerra Mundial.

Aficionat a la literatura, va escriure algunes obres com La ciudad de los ojos azules (1934), Primer Amor (recollida en la sèrie El cuento de Dumenche), La novia desconocida, Las apariencias, El antifaz, Sangre Azul i El triunfo de la vida. Totes elles emmarcades en un estil novel·lesc de realisme costumista.

Entre els molts càrrecs que va ocupar sobreïxen els que va exercir com a director de Número del Centre de Cultura Valenciana i acadèmic de Número de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Llibres

---

MARTÍNEZ-SABATER SEGUÍ, Eduard. Claridad: Aspectos valencianos. Impr. Valencianista, 1922.

---

MARTÍNEZ-SABATER SEGUÍ, Eduard. La ciudad de los ojos azules. Ed. Voz Valenciana, 1934.

---

MARTÍNEZ-SABATER SEGUÍ, Eduard. La misión de Valencia en un nuevo renacer de la cultura española. M. Laguarda, 1945.