Vicent Marzà i Duch
Castelló de la Plana,
4 de juliol de 1954
Castelló de la Plana,
5 d'agost de 2004

Mestre, escriptor i etnòleg
Fill de Vicent Marzà Renau i Rosa Duch Barberà. Després del col·legi i la secundària va estudiar Magisteri i es va convertir en mestre, primer com a interí al Col·legi de Pràctiques de l’Escola Normal i després al col·legi de Sant Agustí.
La cerca d’una plaça en propietat el va portar a concursar i va ser destinat a la ciutat barcelonina d’Avinyó, on ja es va incorporar després de contraure matrimoni amb la també mestra Dolors Ibáñez Montoliu. La cerimònia va tindre lloc en l’ermita de Sant Joan del Poble Sec, el 17 de juliol de 1977. Després d’un pas per Cambrils, van arribar a Moncofa, com a trampolí per a incorporar-se a Castelló al Centre de Professors, a l’actual CEFIRE, com a assessor pedagògic per a ajudar a la formació d’altres professors que s’iniciaven en l’ensenyament. Va ser quan es va adonar que les seues narracions i els seus exercicis de temes didàctics tenien molt de sentit literari i eren llegits amb gust pels altres: en prendre possessió de la seua plaça definitiva en el col·legi de Juan Sebastián Elcano, del Grau, va començar paral·lelament la seua carrera com a escriptor. En l’ambient escolar era conegut pel sobrenom «el Mestre Tico».
Vicent Marzà es va implicar en nombroses activitats culturals relacionades amb la promoció del valencià a Castelló de la Plana. Va debutar com a escriptor el 1995 amb Viatge a l’interior. Durant la dècada següent, va publicar una dotzena d’obres, bona part d’aquestes en el camp de la literatura juvenil, però també en la d’adults.
Com a escriptor, sota el nom de Vicent Marçà, va destacar per una abundant producció literària, sobretot infantil i juvenil. Per als més menuts publicà Jordi Túrmix, aprenent de pirata; La història de Vilafartera; Massa casualitats; Guillem Bellés de feres entés; La bruixeta Sensedent té un accident; La fórmula màgica; Sense perdre la calma; Les orelles del rei, i Un lloro en les gaiates. Dirigides a un públic jove va escriure les novel·les Viatge a l’interior; Foc al gran recorregut; Han segrestat l’entrenador; Flors de plàstic, i Tornaré. Va ser guardonat amb els premis Carmesina de la Mancomunitat de la Safor (1999) per El detectiu Camaperdiu, amb el Vicent Silvestre (Alzira, 2001) per La fada masovera, i amb el Vila de Massamagrell de Teatre 2003 per L’hospital tranquil.
En literatura per a adults va guanyar el Premi Ciutat de Vinaròs 1997 de narrativa curta amb La prima de l’assegurança. A més, publicà el recull de contes Relats de l’altra veritat (1998) i el llibre de narrativa de viatges Hem fet el Tourmalet (2001). El 1995 va obtindre amb Joan Andrés Sorribes el XII Premi Ciutat de Castelló d’Humanitats per l’obra El campanar de Castelló. Les campanes del Fadrí. Va col·laborar a la revista Saó com a corresponsal de les comarques del nord del país amb un article mensual entre 1989 i 1996, a Ràdio Vila-real (dos anys amb secció pròpia en el programa El Vermut) i publicà articles a Levante de Castelló. Va col·laborar amb la Junta de Festes de Castelló, per a la qual va redactar durant tres anys el guió literari de la Galania a la Reina, així com amb la Colla Pixaví i el Betlem de la Pigà.
En 2006 es van crear en honor seu els Premis Vicent Marçà de literatura escolar, que se solen lliurar al Teatre Principal de Castelló; aquests premis estan organitzats pel Col·lectius per la Llengua i la Cultura-Federació Escola Valenciana, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'editorial Bromera i la Llibreria Babel, així com per la família Marzà Ibàñez, i compten amb el suport de l'Ajuntament de Castelló.
El 2012, l’associació d’escriptors El Pont Cooperativa de Lletres, en sessió assembleària, va aprovar per unanimitat nomenar socis d’honor de l’associació els escriptors traspassats Vicent Marzà i Manel Garcia Grau. A més, una escola de Castelló porta el seu nom des de 2015. En 2018, durant la gira de comiat del cantant Paco Muñoz, se li va retre homenatge al Teatre Principal de Castelló. Era el pare de Vicent Marzà i Ibàñez, conseller de Cultura, Educació i Esport en el període 2015-2022.
Autoria: Maria L. Fernández
Vicent Marzà i Duch
Enllaços relacionats
Plaça Major: necrològica de Vicent Marzà
Plaça Major: necrològica de Vicent Marzà
https://www.federaciodecolles.org/wp-content/uploads/2016/12/PM_anyVIII_n26.pdf
Soci d'honor El Pont
Soci d'honor El Pont
https://www.elpontdeleslletres.cat/2012/12/10/el-pont-nomena-socis-dhonor-els-escriptors-vicent-marza-i-manel-garcia-grau/