Llista alfabètica
Llista alfabètica

Enric Matalí i Timoneda

València, 19 de desembre de 1903
València, 30 de desembre de 1984

Fotografia de Enric Matalí i Timoneda

Activista cultural

Fill d'Enric Matalí i Huguet, manyà especialitzat en caixes fortes i amb taller propi, i d'Isabel Timoneda i Alcover, originària de la Vall de Tormo, a la Franja de Ponent. Estudià a l'Aliança Francesa de València fins que morí son pare.

Des de molt jove va pertànyer a la Societat Filharmònica, sent membre de distintes juntes directives al llarg del temps i fins la seua mort, quan era vicesecretari de l'entitat. Al llarg dels anys va encarregar-se de la contractació i recepció dels solistes i de les orquestres, establint una relació d'amistat amb personatges com Josep Iturbi o Joaquim Rodrigo.

Entra en contacte amb el valencianisme a través de Lo Rat Penat, on arriba gràcies al seu cosí Vicent Sorribes i Gramage, rector de Rocafort i l'únic que fa misa en valencià, i de Ricard Sanmartin, membre de l'Agrupació Valencianista de Dreta i fundador de la revista Pensat i Fet (primera revista fallera escrita íntegrament en valencià).

El 1950 es va fer membre del Centre de Cultura Valenciana (que amb els anys esdevindria la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana), històrica entitat que havia estat una de les signants de les Normes de Castelló, alhora que era nomenat cronista oficial de l'Ènova. S'inicia al si de Lo Rat Penat organitzant el 1951 els Cursos de Llengua Valenciana, els primers cursos de català organitzats al País Valencià després de la Guerra Civil. Els anomenats "Cursets" són dirigits per Carles Salvador, ostentant Matalí la secretaria corresponent fins 1975. El 13 de febrer de 1955 va ser anomenat secretari de l'entitat, des d'on impulsa el Diccionari Valencià i de la Rima de Francesc Ferrer i Pastor.

Durant els 1950, des de la creació del Secretariat del Diccionari Català-Valencià-Balear, comencen a organitzar-se tota una série de viatges i actes per a la seua promoció, que va suposar la creació d'una primerenca xarxa de relacions culturals (i nacionals) entre el Principat i el País Valencià que aconsegueix trencar l'aïllament entre ambdues comunitats que havia dut el franquisme. Així, i des de Lo Rat Penat, s'implica en tota aquesta tasca. Entre el 12 i el 14 d'octubre del 1956 encapçala, junt a Ricard Sanmartin i Emili Beüt una expedició dels joves de l'entitat cap al Principat. Un any després apareix com un dels oradors a una concentració del Diccionari organitzada el 9 de juny a Xàtiva i on també intervenen Joan Fuster, Emili Beüt, Ricard Sanmartin o Maximilià Thous i Llorens.

El 1962 va entrar a formar part de la Fundació Huguet, fundada per voluntat pòstuma del patrici castellonenc Gaetà Huguet i Segarra. Forma part com a vocal del seu primer Patronat, que estava presidit per Adolf Pizcueta i comptava amb Joan Fuster com a vicepresident.

Durant els primers anys de l'anomenada Batalla de València continuà sent soci tant de Lo Rat Penat com de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana tot i que discrepant del gir secessionista que havien experimentat arran la fi del franquisme.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto

Enric Matalí i Timoneda

Bibliografia


Llibres

V.V.A.A.. Ensenyar valencià en temps difícils : homenatge a Enric Matalí i Timoneda. Fundació Carles Salvador, 2013.