Professora de música, compositora i folklorista

Filla de Joan Matarredona Pérez, dependent, i de Maria Aznar Llàcer, una família acomodada amb domicili al carrer d’Anselmo Aracil, 28 d’Alcoi. Des de ben menuda va respirar l’afició musical a casa, on va estudiar les primeres nocions de solfeig amb el seu avi, el violoncel·lista Eduard Matarredona Pastor, i piano amb sa mare. Posteriorment, a Alcoi va perfeccionar els estudis d’aquest instrument amb els germans Gregori i Rafael Casasempere Moltó fins al tercer curs. En el Conservatori de València va realitzar el quart curs d’harmonia com a alumna oficial dels catedràtics Pedro Sosa López i Jacinto Ruiz Manzanares, qui en descobrir els seus dots artístics es va prestar a dirigir-la i modelar-la durant el seu desenvolupament.

Acabada la Guerra Civil, va emprendre de nou amb entusiasme l'estudi de la música, ara amb el notable compositor valencià Manuel Palau (1893-1967). Sota la seua direcció va acabar la composició i va treballar en els cursos de Folklore i de Cant Gregorià. En finalitzar la carrera de composició amb notable èxit, va continuar estudiant amb Palau, que la va inclinar a estudiar la tradició musical popular d’Alcoi.

En el camp de la docència va obtindre en 1946 el títol d’Instructora de Música en primera categoria en el curs de la Escuela Nacional Ciudad Lineal de Madrid, que li va permetre impartir classes durant quatre anys (1946-1950) com a professora de música a l’Institut d’Ensenyament Mitjà d’Alcoi, alhora que va ser assessora musical de la Sección Femenina. Després d'aquells anys de magisteri oficial es va dedicar a l'ensenyament particular de piano. Al llarg de tota la seua vida va preparar nombrosos deixebles en aquest instrument, en anàlisi, contrapunt i harmonia, la major part d’ells alcoians, entre els quals destaca la pianista i compositora Consuelo Colomer Francés (1930-2016).

Com a compositora va deixar escrites poques obres, quasi totes per a cor i premiades en concursos. Va obtindre premis per peces com «Cançó de bressol» (Alacant, 1942), i en els Jocs Florals de València de Lo Rat Penat la guardonaren per «La cançó de les fogueres» (1945), una cançó coral amb text valencià i tema folklòric que al·ludeix a les festes de Sant Joan d'Alacant; «Ball de velles» (1947), sobre un tema tradicional típicament alcoià, i, finalment, en 1961 per la «Cançó de la Festa d’Alcoi», amb lletra del poeta alcoià Joan Valls i Jordà. Va musicar també el poema de Josep Maria Bayarri titulat «...I de la meua vida» (1943).

Teresa Matarredona mereix ser recordada també com a recopiladora, ja que com a deixebla de Manuel Palau va dedicar una atenció especial a l’estudi de la tradició musical popular alcoiana. En 1945 va guanyar un dels concursos de la Secció de Folklore Musical de l’Instituto Español de Musicología, dirigit pel cèlebre musicòleg català Mn. Higini Anglès i Pàmies. Els diversos concursos convocats entre 1945 i 1952 es feren amb la finalitat de recollir un important fons destinat a salvaguardar el ric patrimoni etnogràfic musical peninsular, que pels canvis culturals començava a mostrar ja els primers símptomes de feblesa. Les missions de camp van formar part d'un projecte d'investigació que en principi havia d'abastar la totalitat del territori, però mai es va arribar a acomplir. Per a Miguel Ángel Picó, el principal estudiós de Teresa Matarredona, l’autora es va limitar a fer un treball concís i mostra únicament els productes musicals tradicionals més representatius: cançons nadalenques, infantils, dansades i altres. Per a Picó, això pot obeir al fet que els criteris de selecció d'aquella època responien a un concepte molt filtrat: per les circumstàncies de la dictadura, els investigadors condicionaven per endavant el material que havien de recollir i evitaven els temes compromesos, irònics, crítics, atrevits i picants, amb possibles connotacions polítiques, etc., per acomodar-ho a l'estricta moral de l'època. Les cançons de conreu o treball, per exemple, no hi apareixen. Tot i això, estem davant de la primera recol·lecció de material musical popular alcoià transcrit. Les peces recollides, en vies de desaparició, les va aprofitar com a base per a les seues composicions. 

Teresa Matarredona no solia eixir d’Alcoi si no era per força major. Casualment va morir a València als noranta-quatre anys, després de traslladar-se a casa d’una neboda perquè la cuidara uns dies. Per desig seu, fou soterrada al cementeri d’Alcoi.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Vicent Vidal Lloret. Autors, institucions i tendències en la literatura popular valenciana (1873-1975). Tesi doctoral. Alacant: Universitat d'Alacant, 2016 [Tesis doctorals].

Articles en publicacions periòdiques

---

Miguel Ángel Picó Pascual. «Teresa Matarredona Aznar, folklorista» a: Revista de Folklore, núm. 185, 1996, p. 177-180.

---

Miguel Ángel Picó Pascual. «El inédito «Cancionero Alcoyano» del CSIC de Teresa Matarredona Aznar (1904-1999)» a: Revista de Folklore, núm. 441, 2018, p. 35-41.

---

Teresa Matarredona
Teresa Matarredona
https://www.tipografialamoderna.com/la_memoria/teresa-matarredona-aznar-1904-1999/