Actriu

És una de les escasses actrius valencianes de primera fila que pràcticament realitzà tota la seua carrera teatral en català. Primerament formà part del quadre de declamació de Lo Rat Penat (1923), que solia celebrar vetlades teatrals en la seu de l’entitat, on representaven sainets valencians.

L’any 1925, en inaugurar-se el Teatre Modern, entrà en la companyia de Pepe Alba, primer actor i director, com a meritòria, però ben aviat, pel seu talent, simpatia, entusiasme, intuïció, absència de vicis interpretatius i versatilitat per encarnar tot tipus de personatges, es convertí en una figura que concità comentaris elogiosos unànimes de la crítica, del públic i dels autors que escenificava. També tenia bona veu i estudis musicals, però només ho pogué demostrar sobre l’escenari en les escasses revistes que s’hi estrenaren, com Cacaus y tramusos, de Josep Peris Celda. Ara bé, la funció de primera actriu corresponia a Emília Clement, esposa del director.

Entre les seues millors interpretacions destaquen el diàleg sentimental Els felisos i la comèdia Els tres novios de Toneta, de Rafael Martí Orberà; l’entremés Ganes d’agradar, d’Eduard Buïl; els drames El llop de la Murta, de Marià Serrano i ¡Avaricia!, d’Enric Beltran, o el joguet còmic L’avespeta, d’Artur Casinos.

Formant part de la mateixa agrupació, actuà en una campanya que realitzaren al Teatre Ideal d’Alacant (1926). I, a la primavera de 1929, quan el Modern estava a punt de ser enderrocat per una reforma urbanística, es traslladaren breument al Teatre Russafa, on estrenà la farsa còmica de Martí Orberà Rics d’ocasió.

Així mateix, durant la temporada 1926-1927 actuà momentàniament al Teatre Regional, dedicat exclusivament al teatre valencià, però de caràcter musical. Hi estrenà la comèdia lírica El fillol, de Josep Maria de la Torre i Manuel Grau, amb música de Rodríguez Pons i Sánchez Roglà.

A més de la seua labor teatral, també recità versos en actes organitzats per poetes valencians i participà en activitats literàries de Lo Rat Penat, institució on s’havia format i que, al febrer de 1930, li dedicà una sessió en reconeixement dels seus mèrits artístics.

A l’inici de la temporada 1930-1931 s’integrà en la companyia del Saló Novetats, que en aquell moment era l’únic teatre de València amb programació íntegrament en català. S’hi estigué tres temporades, en les quals realitzà interpretacions excel·lents, però lluny de les expectatives que havia general en el seu pas pel Modern, possiblement perquè entrà en un grup ja consolidat.

Per exemple, estrenà la comèdia social Patrons y proletaris, de Felip Melià; la farsa còmica d’Artur Casinos Deixa’m la dona, Pepet; la comèdia dramàtica de Josep Castañer Llops de ciutat; la revista de Francesc Barchino Radio Valensia; el joguet de Pilar Monzó ¡Pare!... !Pare!..., o la comèdia de Josep M. Juan i Josep M. Garrido La neteta del meu cor.

La temporada 1933-1934 es produí un canvi de direcció en l’empresa del Novetats que comportà un nova línia de programació i una renovació de tot l’elenc de la companyia. Fina Mateo cessà l’activitat teatral.

El 16 de desembre de 1932 havia protagonitzat l’estrena del drama en tres actes de Ferran Lluch La estrela de la presona des dels micròfons de Ràdio València. L’experiència fou satisfactòria tant per a l’emissora com per a l’actriu, de tal manera que, finida l’etapa en el Saló Novetats, la contractaren com a locutora. Hi contribuí també el seu matrimoni, la primavera de 1934, ja que la vida teatral dificultava la conciliació familiar.

A la ràdio estigué 40 anys, amb un dolorós parèntesi. Pel desembre de 1937 fou acusada, probablement sense causa, d’espionatge i traïció, i empresonada. A l’inici del captiveri, a conseqüència dels maltractaments, sofrí un avortament. En la postguerra, les autoritats franquistes li concediren la Medalla de Sofriment per la Pàtria.

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet