Felip Mateu i Llopis
València,
15 de novembre de 1901
Barcelona,
13 d'abril de 1998
Humanista, catedràtic, bibliotecari i arxiver
Es va casar amb Josefina Ibars Puigverd, de Serós, que a Barcelona, a l'Escola de Bibliotecàries, era deixeble i alumna predilecta de Jordi Rubió i Balaguer. Del matrimoni va nàixer tres filles, les majors a Madrid i una altra a València, i el darrer, el fill, ja nascut a Barcelona. Dues filles, Josefina i Maria Dolors, han continuat les disciplines del pare. Com en morir la dona la van soterrar a Lleida, les seues restes també reposen amb ella.
Estudiant de l'Institut General i Tècnic de València, el 1923 es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, on obté un premi extraordinàri pel seu doctorat quatre anys després. Casat, tingué dues filles que han continuat les disciplines del pare, demés d'una altra filla i un fill.
Entre 1924 i 1930 treballa donant clases com a ajudant a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València. En aquest mateix període, dos anys després de començar a donar clase, comença a col·laborar amb la revista Cultura Valenciana, dedicada a la divulgació de temes històrics i religiosos valencians, què havia estat creada per l'Acadèmia Valencianista dins el Centre Escolar i Mercantil, creat pels jesuïtes valencians i impulsat per Ignasi Villalonga.
El 1930, una sèrie de valencianistes, tant de dretes com d'esquerres i tots licenciats o vinculats al món universitàri, funden Acció Cultural Valenciana amb un doble objectiu: la recuperació nacional del País Valencià i la normalització i dignificació del valencià. Entre els fundadors trobem a Felip Mateu junt a destacats valencianistes com Nicolau Primitiu Gómez, Manuel Sanchis Guarner o Francesc Carreres de Calatayud. Organització obertament catalanista, es confederà amb Palestra —del Principat— i amb l'Associació per la Cultura de Mallorca.
Així mateix creen la revista Acció Valenciana, que pasa a ser el seu mitjà d'expressió i que entre els números 12 i 14 es dirigida per Felip Mateu i Llopis, en eixos moments ja una personalitat reconeguda en el món de l'arxivística, la numismàtica i la biblioteconomia. Així, i alhora que dirigeix la revista, escriu tota una sèrie d'articles fent un repàs a les institucions històriques del País Valencià.
El mateix any ha d'abandonar la direcció en haver-se d'incorporar al cos nacional d'Arxius, Biblioteques i Arqueologia al Museo Arqueológico Nacional a Madrid, per tal de ser enviat, un any després, com a director al Museu de Tarragona.
El 1932, i junt a altres membres d'Acció Cultural Valenciana, és una de les destacades personalitats que signen les Normes de Castelló, què representen l'adaptació de les normes de Pompeu Fabra i de l'Institut d'Estudis Catalans al País Valencià.
Un any després publica l'assaig El País Valencià dins els Quaderns d'Orientació Valencianista de l'Editorial Estel. L'obra suposa un precedent del Nosaltres, els valencians de Joan Fuster, i en ella fa la que és la primera proposta de comarcalització del País Valencià, creant un mapa comarcal sensiblement diferent de l'actual.
Durant la Guerra Civil ocupa diversos càrrecs a Madrid i a València, on s'encarrega de dirirgir l'Arxiu del Regne de València entre 1937 i 1939 alhora que ocupa plaça de vocal a la Junta de Recuperació del Tresor Artístic, des d'on pot salvar els arxius de les catedrals de València i de Sogorb, a més d'altres arxius valencians, entre ells el personal del canonge Josep Sanchis i Sivera. Així mateix, col·labora amb la Secció Històrica de l'Institut d'Estudis Valencians, acabat de crear pel conseller Francesc Bosch i Morata.
En acabar la guerra, i després d'haver patit un procés de depuració —tot i que no va ser sancionat— va ser readmés al seu lloc al Museo Arqueológico Nacional per a ser destinat el 1940 com a director a la Biblioteca Central de Barcelona, —abans i ara Biblioteca de Catalunya—, on va continuar fins a la seua jubilació el 1973. Segons confessió personal a Eufemià Fort, va rebre ordres de destruir-ne bona part dels fons catalans, sense que ho arribara a complir.
Des d'aquesta posició va desenvolupar la xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona i va dirigir l'Escola de Bibliotecaries —femenina—, que havia estat fundada per Eugeni d'Ors amb el patrocini de la Mancomunitat de Catalunya i que abans de la guerra depenia de la Generalitat de Catalunya.
El 1943 va guanyar per oposició la plaça de catedràtic de Paleografia i Diplomàtica a la Universidad de Oviedo, des d'on demanà immediatament el trasllat primer a la Universitat de València i aviat a la Universitat de Barcelona, on arribarà a ser degà de la Facultat de Filosofia i Lletres entre 1957 i 1960.
Després de la seua jubilació com a catedràtic, el 1971, encara es va dedicar més de vint anys a la investigació, presidint un tribunal de tesi amb gairebé noranta-cinc anys i sense deixar de seguir publicant, si bé cada vegada més esporàdicament.
El 1984 la càtedra de Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona va recopilar la seua bibliografia en l'obra TITVLA de Felipe Mateu Llopis. Su obra científica al conmemorar el LXXXIII aniversario, amb una relació de publicacions subdividida en onze apartats, seguits de sis índexs especialitzats.
El 2003, per recordar els cinc anys de la seua mort, es va publicar l'antologia Studia et scripta historica ac litteraria, a càrrec de l'Editorial Bosch i la Fundació Abat Oliba, que inclou una sintètica biografia introductòria.
Autoria: Raül Castanyer i Pinto
Felip Mateu i Llopis
Obra pròpia
Llibres
MATEU LLOPIS, Felip. Contribucion a un indice alfabetico de materias de las Instrucciones para la redaccion del Catalogo alfabetico de autores y obras anonimas en las bibliotecas publicas del Estado. .
MATEU LLOPIS, Felip. Acuñaciones monetarias durante las Germanías. Castelló de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura, 1928.
MATEU LLOPIS, Felip. Catálogo de los ponderales monetarios del Museo Arqueológico Nacional con diversas notas numismáticas. Madrid: Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueológos, 1934.
MATEU LLOPIS, Felip. Catálogo de las monedas previsigodas y visigodas del gabinete numismático del Museo arqueológico nacional con notas y comentarios. Madrid: Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, 1936.
MATEU LLOPIS, Felip. Les pecúnies de la tresoreria general i el numerari corrible en temps de la guerra contra Joan II. Barcelona: 1936.
MATEU LLOPIS, Felip. El vocabulari medieval de l'exercici de la monederia segons documents valencians. Barcelona : 1937.
MATEU LLOPIS, Felip. Acerca del numerario ibérico. Barcelona: Ampurias, 1940.
MATEU LLOPIS, Felip. Apodixa. Madrid: Revista de Filología Española, 1943.
MATEU LLOPIS, Felip. Bibliografía vivista : nueva aportación. València: Centro de Cultura Valenciana, 1943.
MATEU LLOPIS, Felip. Glosario hispánico de numismática. Barcelona: Consejo Superior de, Investigaciones Científicas, 1946.
MATEU LLOPIS, Felip. Evocación de la cultura valenciana del siglo XVIII . València: Centro de Cultura Valenciana, 1949.
MATEU LLOPIS, Felip. Consideraciones sobre nuestra Reconquista. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Jerónimo Zurita, 1951.
MATEU LLOPIS, Felip. Aportación a la historia monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVIII. València: Institución Alfonso el Magnánimo, 1955.
MATEU LLOPIS, Felip. Estudio de las cláusulas penales pecuniarias de los "Usatges" . Madrid: Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos, 1956.
MATEU LLOPIS, Felip. Acerca de la política monetaria de Fernando el Católico y en especial en el Reino de Valencia (1474-1515). València: Suc. de Vives Mora, 1957.
MATEU LLOPIS, Felip. Datos para el estudio de las relaciones monetarias entre Valencia y Génova en los siglos XIII a XVI . 1960.
MATEU LLOPIS, Felip. Del as libral al semiuncial en la Hispania citerior . Barcelona: Casa Provincial de Caridad, 1963.
MATEU LLOPIS, Felip. ecima Monete in Fevum: sobre la donación de Ramón Berenguer III en favor de la Catedral de Barcelona en 1131 . Barcelona: Balmesiana , 1965.
MATEU LLOPIS, Felip. Fuentes documentales de caracter municipal. València: Institución Alfonso el Magnánimo, 1965.
MATEU LLOPIS, Felip. Dux montisalbi. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1966.
MATEU LLOPIS, Felip. En torno de la catalogación. Barcelona: Escuela de Bibliotecarias de la Diputación Provincial de Barcelona, 1967.
MATEU LLOPIS, Felip. Archivos, bibliotecas y publicaciones . Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, 1970.
MATEU LLOPIS, Felip. Addenda al "Glosario hispánico de Numismática". Barcelona: Círculo Filatélico y Numismático, 1973.
MATEU LLOPIS, Felip. Acerca de los marcos de los países de la Corona de Aragón y, en especial, del de Valencia . Madrid: Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos, 1974.
Felip Mateu i Llopis
Bibliografia
Capítols de llibres
«Felip Mateu i Llopis», a: ESTIVILL I RIUS, Assumpció. Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.