Docent i activista cultural

Fill de Daniel Mateu i de Primitiva Pitarch. Era el segon de quatre germans i va nàixer al carrer de Vilafamés, 16 de Castelló.

Va cursar l’ensenyament primari al Col·legi Cervantes i va fer el batxillerat a l’Institut Francesc Ribalta. Després va ingressar a l’Escola Normal de Magisteri de Castelló per fer-se mestre, amb professors com Isidoro Andrés, José Sánchez Adell, Pilar Martín, Felipe Sáiz o Rafael Balaguer, entre d'altres.

El 1966 va obtindre una primera destinació com a mestre a Roquetes, des d’on va passar a Reus tres cursos i va realitzar el servei militar obligatori. En el curs 1970-1971 es va incorporar a l’escola de Bellmunt de Ciurana, al Priorat. La destinació següent va ser, de nou, a Reus, dos cursos al CN Fortuny i quatre al CN Prim. Allà es va establir amb la seua parella, Manoli Colom. Compaginant les classes i la vida familiar, es va matricular a la Universitat de Tarragona i s’hi va llicenciar en Filosofia i Lletres, especialitat de Geografia i Història.

En aquells anys van nàixer les seues filles Núria (1972) i Neus (1975). D’esperit viatger i inquiets de mena, Daniel i Manoli van sol·licitar una plaça de professor a l’exterior per al curs 1977-1978 a Toulon. Tota la família va estar allà dos anys i van passar després a Perpinyà. Daniel hi feia classe a xiquets en edat escolar i també als seus pares i mares, emigrants catalans i valencians. Després de set anys, el 1984 van tornar a Castelló, on Daniel va fer classes a l’escola Herrero i en fou nomenat cap d’estudis. Del CN Herrero passà a l’Escola Censal, el centre on desenvolupà la seua tasca més fecunda com a mestre i líder pedagògic. Era l’any 1988. Després d’un primer curs com a mestre, es va convertir en director de l'escola per elecció del claustre i de la comunitat escolar per a nou anys.

En paral·lel a la tasca docent, Daniel Mateu va participar en nombroses activitats, la més destacada de les quals fou la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló. Amb Fernando del Rosario i Quique Pérez Serrano com a principals impulsors de la colla, cap a l'any 1985 van posar les bases d’una colla-associació que ha prestigiat i divulgat la música festera de les comarques castellonenques i ha retornat a la dolçaina la importància que tenia en la música popular. Daniel va ser el president de la colla sis anys.

Amb les filles emancipades, Daniel i Manoli reprenen la seua tasca a l’exterior. El 1999 marxen junts a l’Institut Espanyol Juan Ramón Jiménez de Casablanca, on ell va exercir de professor de francés sis anys. Retornats el 2005 a Castelló, es va incorporar dos cursos al CEIP Jaume l i es va jubilar el 2006. Va seguir vinculat a la Colla de Dolçainers i Tabaleters i es va comprometre en la promoció de la llengua, la història i les tradicions de la seua gent. Manoli també s'havia reincorporat al seu lloc de funcionària de la Conselleria d’Educació al Centre de Professors (CEP i CEFIRE, segons les èpoques). Tots dos eren senderistes i socis de l’històric Centre Excursionista de Castelló.

Una malaltia ràpida i inesperada se’l va endur per davant en ple estiu. El dissabte 17 de novembre de 2012, Col·lectius per la Llengua i la Cultura Castelló, entitat federada a Escola Valenciana, li va retre un senzill i afectuós homenatge. A més de mestre, músic, excursionista, valencianista, d’esquerres i laic, era un membre destacat del grup que cada any organitza la Festa per la Llengua de les comarques de Castelló.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Quique Pérez. «Recordant Daniel Mateu i Pitarch» a: Plaça Major. Revista de cultura i festa, núm. 50, 2012, p. 6.

---

Salvador Bellés (2012): ‘Tabaleter’ y buen maestro que recorrió el mundo para saber y ensenyar
Salvador Bellés (2012): ‘Tabaleter’ y buen maestro que recorrió el mundo para saber y ensenyar
https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2012/11/17/tabaleter-buen-maestro-recorrio-mundo-42062359.html