Felip Melià i Bernabeu
València,
2 de gener de 1895
Ciutat de Mèxic,
31 d'octubre de 1973
Comediògraf
Es casà amb Josefina Tàpies, actriu de la companyia teatral de Margarita Xirgu.
Inicià la seua trajectòria en català de ben jove. Durant la dècada de 1920 publicà Patrons i proletaris (1921), Els fills dels vells, As d'oros i Miqueta. Altres obres seues són El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Encara queda el sol en la torreta (1931), El malcarat (1931), L'ambient (1932), Rialles (1935)...
La seua obra més popular fou sens dubte ¡Pare vosté la burra, amic!, què va ser representada en diverses ocasions a València i Barcelona i, més endavant, durant el seu exili, a Mèxic.
Al 1938 va guanyar el concurs convocat per la Comissió Interventora dels Espectacles de Catalunya amb una obra escrita en castellà, No jugar con el pueblo. Durant el període de la Guerra Civil tornaren a representar-se obres seues com Encara queda el sol en la torreta, Jugant, jugant, El malcarat, Pobrets però honraets, Rialles o El metge improvisat. A més a més, durant tot aquest període col·laborà a publicacions com Nostre Teatro, Nostres Comèdies o Teatro Valencià.
Amb la finalització de la Guerra Civil s'exilià a França, estant algun temps a un camp d'internament, fins que finalment l'1 de desembre s'embarcà a Bordeus amb un vaixell amb destí a la República Dominicana. Allà començarà a treballar a una plantació de creïlles de Ciudad Trujillo. Allí rebé un xec de la seua dona per tal de reunir-se amb ella a Buenos Aires, però mai va anar-hi. A principis del 1942, però, es va traslladar a Mèxic gràcies a l'ajuda de Carles Esplà, integrant-se a la Casa Regional Valenciana de la capital mexicana.
Durant un temps treballà patrocinat per Josep Garcia Borràs, un industrial barceloní qui li encarregà una biografia de Pau Casals que no arribaria a completar per desavinences amb l'industrial. Més endavant continuarà treballant però com a corrector de proves a una imprenta de la capital mexicana.
Autoria: Raül Castanyer i Pinto
Felip Melià i Bernabeu
Obra pròpia
Llibres
MELIÀ BERNABEU, Felip. Pare Canuto o el salvador de les Corsàries. València: Editorial Carceller , 1921.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Suïcidar-se per a viure. València: Editorial Carceller , 1921.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Tots a Nova York. València: Editorial Carceller, 1921.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Com els catxirulos. València: Impremta Manuel Pau, 1926.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Com els catxirulos. València: Impremta Manuel Pau, 1926.
MELIÀ BERNABEU, Felip. En la Nochebuena. València: Editorial Arte y Letras , 1926.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Ja no sona la guitarra!. València: Editorial Arte y Letras, 1926.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Llenguatge del tabac. València: Editorial Aret y Letras, 1926.
MELIÀ BERNABEU, Felip. El que no torna. València: Editorial Arte y Letras, 1927.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Juant, jugant. València: Editorial Arte y Letras, 1927.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Lo que no torna. València: Editorial Arte y Letras, 1927.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Miqueta. València: Ed. Arte y Letras , 1927.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Al pas del Natzaré. València: Ed. Arte y Letras, 1928.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Pare vosté la burra, amic!. València: Editorial Arte i Letras, 1928.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Pobrets, però honradets. València: Editorial Arte y Letras, 1928.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Patrons i proletaris. València: Editorial Arte y Letras , 1931.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Eixos caseros. . . !. València: Editorial Arte y Letras, 1935.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Encara queda sol en la torreta. València: Ed. Arte y Letras, 1935.
MELIÀ BERNABEU, Felip. Rialles. València: Editorial Arte y Letras, 1935.