Activista cultural, polític i llibreter

S’incorporà el 1973 al Grup de Cultura Valenciana, format per joventut universitària, treballadors i mestres, que es reunia a la Biblioteca de l’Institut Vell d’Oliva amb l’autorització de la direcció del centre. Feien xarrades, col·loquis i cursos de llengua. Com una activitat que facilitara una difusió més àmplia dels seus principis, es proposaren l’edició de la revista Intent, que comptava amb el patrocini de l’institut, tot i que guanyà aviat un major abast lector en la ciutat. N’isqueren 10 números entre 1973 i 1975, amb un tiratge que arribà als 500 exemplars i escrita exclusivament en català. Els seus continguts i objectius sobrepassaren sempre l’estret marc de la revista estudiantil. Vicent Mestre en fou un col·laborador entusiasta i, a partir del número 5, passà a ser-ne director. Hom pot dir que, malgrat la joventut i l’amateurisme dels seus redactors i la precarietat dels mitjans tècnics amb què comptaven, el resultat global era digne, coherent i summament progressista per als temps que corrien.

Al principi, Vicent Mestre hi publicà poemes fins que, seguint el consell de Francisco Brines, canvià de gènere: articles de fons, notícies d’actualitat, crítica cinematogràfica o entrevistes. Així mateix, elaborava ressenyes dels plens municipals amb el pseudònim de L’Escorpí. La revista finí per les pressions de la censura franquista sobre la direcció de l’institut.

Paral·lelament, Vicent Mestre també era el secretari del Cineclub Diàleg i ànima del grup. En aquell moment, els impulsors del cineclub i la revista Intent coincidien en reunions i en alguns projectes, que realitzaven coordinadament. A més del cinefòrum, organitzaren recitals de la Nova Cançó com els de Lluís Llach o Ovidi Montllor, o les «6 hores de Música i Cançó a la Conca de la Safor» (1975), prohibides per Govern Civil. I també conferències com la del sociòleg Josep Vicent Marqués sobre «La destrucció del territori al País Valencià» i d’altres sobre la situació de la dona o els drets dels treballadors.

A més, durant els anys 1975-1976, Vicent Mestre publicà articles de caràcter cultural o d’informació dels plens municipals en el diari Las Provincias, ara amb el pseudònim L’Escorpí d’Intent.

El 1977 és redactor del Butlletí de l’Associació Cultural d’Oliva, publicació amb una òptica nacionalista d’esquerres. El 20 de novembre d’aquell mateix any obri, juntament amb Paco Llopis, la llibreria La Fona, que durant els tres primers anys fou també galeria d’art. La inauguraren amb una mostra d’Antoni Miró. Posteriorment hi exposaren figures com Joan Castejon, Toni Durà, Manolo Boix i Artur Heras, que hi exhibí Bandera, Bandera, presentada per Vicent Andrés Estellés.

El juny de 1982 organitzaren una Fira del Llibre a Oliva en què participaren grans escriptors de la literatura castellana com Gil-Albert, Gil de Biedma o Brines, i de la catalana, com els joves Piera, Navarro, Jaén i Urban, Jàfer, Monjo i els veterans Gonçal Castelló, Enric Valor i Joan Fuster. La llibreria ja s’havia convertit en un referent cultural de la comarca.

En el vessant més directament polític, Vicent Mestre fou militant del PSAN i candidat pel BEAN (Bloc d’Esquerres d’Alliberament Nacional) a les primeres eleccions municipals democràtiques. Posteriorment fou regidor de l’Ajuntament d’Oliva per la Unitat del Poble Valencià, entre desembre de 1988 i juliol de 1989. Així mateix, fou membre fundador del capdavanter Col·lectiu Ecologista de la Safor. Tenia un caràcter incansable, combatiu i emprenedor que sempre posà al servei de la promoció de la llengua, la cultura i la llibertat del País Valencià. Emprà el sobrenom de Vejambre.

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet

Articles en publicacions periòdiques

---

Devesa, Francesc. «La Fona, 40 anys de llibreria a Oliva» a: Levante-EMV. La Safor, 3-XII-2017, p. 38-39.

---

Sendra Molió, Josep. «Activitats culturals valencianistes a Oliva durant la dècada de 1970» a: Cabdells, núm. XVIII, 2020, p. 67-128.