Anna Rebeca Mezquita i Almer
Onda,
26 d'octubre de 1890
Santa Cruz de Tenerife,
6 d'octubre de 1970
Poetessa
Filla de Joan Baptista Mezquita i Pastor, farmacèutic i membre destacat de la societat conservadora castellonenca de l'època. Nasqué a Onda al si, per tant, d'una família acomodada. Fou la menor de cinc germans i estudià al Col·legi de la Consolació. Son pare hagué de traslladar la farmàcia i la família se'n va anar a viure a Nules, on l'Anna conegué l'advocat Manuel Valentín, republicà i valencianista, amb qui es casà el 1917 i amb qui tingué dos fills. Per motius laborals del seu marit, es traslladà primer a viure a València, i definitivament, el 1931, a San Cristóbal de la Laguna, a Tenerife.
La seua producció poètica s'inicià en la maduresa, una vegada instal·lada a les Illes Canàries, i després d'haver llegit els poetes de la Renaixença, sobretot Jacint Verdaguer. La seua formació literària fou autodidacta, i la seua obra, exclusivament en català.
Per mitjà del seu germà Joan Mezquita (pintor, dibuixant i ceramista) conegué el poeta Bernat Artola, qui influí perquè la Societat Castellonenca de Cultura publicara el 1953 el seu primer llibre Vidres. El 1954, Joan Fuster, en una carta escrita a Gaetà Huguet i Segarra, es mostra sorprès: "m'han dit que a Castelló ha aparegut una nova poetessa: Anna Rebeca Mesquida o Mesquita. Fa goig aquesta revifalla de les nostres lletres. Si poguéssem consolidar-la!". Un any més tard autoedità un segon recull de poemes que portà per títol Rou.
La seua poesia presenta dos vessants: per una banda l'estil neomodernista, amb especial predilecció pels temes de la natura i el paisatge, i per una altra l'atenció a la temàtica més intimista i enyoradissa, amb un fort impacte post simbolista. De les autores valencianes de postguerra, l'única que no inclou a la seva obra referències explícites a la dona és Anna Rebeca Mezquita. Segurament va escarmentar pel tractament rebut en guanyar, i perdre tot seguit, la Flor Natural per «Ratxa», millor poema d'amor dels Jocs Florals organitzats per Lo Rat Penat el 1952. I és que, quan el president i el secretari del jurat, Carles Salvador i Enric Soler i Godes respectivament, se n'adonaren que l'autoria del poema corresponia a una dona, li van retirar el premi. Sembla que els allà presents van queixar-se, però no suficientment per que Anna Rebeca Mezquita recuperés el premi. Una mostra de la situació en què es trobaren les dones valencianes que, durant el franquisme, intentaren crear ponts de paraules per evitar que la llengua i la pròpia identitat, com a dona i com a poble, desaparegueren en l'abisme que significà la Dictadura.
Tanmateix, posteriorment, en el transcurs de la seua tasca poètica, va guanyar gran quantitat de guardons —Englantines d'Or, Flors Naturals...— com fou el cas de la Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1966 celebrats a Caracas, pel poema «Íntimum». El darrer guardó guanyat fou l'Englantina d'Or als Jocs Florals de València amb el poema «Mediterrànies» el 1969, un any abans de la seua mort.
Autoria: Pilar Navarro i Borràs
Anna Rebeca Mezquita i Almer
Obra pròpia
Llibres
MEZQUITA ALMER, Anna Rebeca. Jorn i nit. Castelló de la Plana: Armengot, 1951.
MEZQUITA ALMER, Anna Rebeca. Ratxa . Castelló de la Plana: Armengot, 1952.
MEZQUITA ALMER, Anna Rebeca. Vidres . Castelló de la Plana: Fills de F. Armengot, 1953.
MEZQUITA ALMER, Anna Rebeca. Cogitació . Castelló de la Plana: Armengot, 1955.
MEZQUITA ALMER, Anna Rebeca. Recull . Nules: Ajuntament, 1990.
MEZQUITA ALMER, Anna Rebeca. Rou . Onda: Caja Rural Ntra. Sra. de la Esperanza, 1990.
Anna Rebeca Mezquita i Almer
Bibliografia
Llibres
CORTÉS, Santi (ed.). L'exili valencià en els seus textos. València: Generalitat Valenciana, 1995.
GARCIA GRAU, Manuel. "Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica : Nord del País Valencià, 1933-1966". Barcelona: Fundació Huguet - Abadia de Montserrat, 1994.
GIMENO BETÍ, Lluís. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 2006.
PALOMERO I ALMELA, Josep. Bengales en la fosca. Antologia de la poesía valenciana al s. XX. Alzira : Bromera, 1997.
Capítols de llibres
LACUEVA I LORENZ, Maria. «Bastir un pont sobre l’abisme i no perdre l’equilibri (o ésser dona i escriptora en català durant el franquisme al País Valencià)», a: Gènere i Modernitat a la Catalunya Contemporània. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.