Llista alfabètica
Llista alfabètica

Joaquim Michavila Asensi

L’Alcora, 21 de gener de 1926
Albalat dels Tarongers, 21 d'agost de 2016

Fotografia de Joaquim Michavila Asensi

Pintor i professor

Va nàixer a l’Alcora (l’Alcalatén), però la seua família es va desplaçar a València en 1932, on va viure fins al 1966. Provinent d’una família modesta però culta, el seu pare era un mestre d’escola apassionat, liberal i catòlic.

Seguint la influència de son pare i la seua forta vocació pedagògica, Ximo Michavila va estudiar Magisteri a la Universitat de València, s’hi va llicenciar en Filosofia i Lletres i cursà estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València. Poc abans de finalitzar els estudis artístics, es va unir al grup innovador d’Els Set entre 1948 i 1954, al costat d’Ángeles Ballester Garcés, Vicente Castellanos Giner, Vicente Fillol Roig, Juan Genovés, Vicente Gómez García, Ricardo Hueso de Brugada, Juan Bautista Llorens Riera, José Masiá Sellés i Eusebio Sempere. També va formar part del Grup Parpalló entre 1956 i 1961, alhora que ho va ser del Moviment Artístic del Mediterrani durant el mateix període de temps, i posteriorment fou membre del grup Abans de l’Art entre 1968 i 1969.

A partir de 1960, Michavila es va consolidar com un artista constructivista, amb un enfocament geomètric i modern que va caracteritzar la seua obra fins aproximadament el 1978. Durant aquests anys, el seu treball es va centrar en la geometria i el rigor compositiu, explorant la fractura de l’espai mitjançant superfícies planes.

El final d’aquesta etapa coincideix amb la celebració de la mostra «Forma i mesura en l’art espanyol actual», organitzada per la Direcció General del Patrimoni Artístic a la Biblioteca Nacional de Madrid en 1977. En aquesta exhibició coincidí amb artistes valencians de gran reconeixement com Andreu Alfaro, Eusebio Sempere, Soledad Sevilla, Salvador Soria o el valencià d’adopció José María Yturralde.

Després d’aquest període tornà al paisatgisme ecologista amb una sèrie que aconseguirà gran popularitat: El llac. Michavila es trasllada de València a Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, el poble del seu pare. En aquest període destaca un major ús de tonalitats vives i, per tant, paisatges més alegres que en la primera etapa, i més dinàmics. El nom de la sèrie ve donat per l’Albufera de València, paratge natural pel qual l’artista sentia una gran atracció.

Després d’El llac va començar El riu, utilitzant un llenguatge abstracte per a crear art a partir de la realitat geogràfica de l’Albufera.

En la dècada de 1990, Michavila es va dedicar al collage, treballant amb paper d’arròs japonés. Els seus collages, influïts tant per la pintura matèrica abstracta com pel collage dadaista, combinaven la sensualitat de la matèria amb la inserció d’objectes quotidians en obres amb una forta càrrega memorialista.

En la seua última etapa, Ximo Michavila va desenvolupar la sèrie d’acrílics tenebristes Contrapunt, inspirada en la música d’autors avantguardistes.

També va destacar com a escenògraf teatral, teòric de la pedagogia artística i documentalista. Va ser professor d’Expressió Plàstica a l’Escola Superior de Belles Arts i a l’Escola Universitària de Magisteri de València.

Les seues obres han sigut exposades a tot el món, com el Museu Nacional d’Art de Tòquio (el Japó), Florència, Basilea, la International House de Denver (els Estats Units), el Palau de Belles Arts de Brussel·les (Bèlgica), l’Ateneum d’Hèlsinki (Finlàndia), la Tiergarten de Berlín (Alemanya), Bonn, l’Akademie der Bildenden Kunste de Viena (Àustria), Venècia, Buenos Aires, la D’Arcy Gallery de Nova York (EUA), la Bells Gallery de San Francisco (EUA), i participà en la III Biennal d’Alexandria (Egipte) i en la VI Biennal de São Paulo (el Brasil).

Va col·laborar en la creació del Museu de Vilafamés, del qual va ser vicepresident diversos anys.

En 1975 va ser elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, institució que va presidir entre 2002 i 2007. Entre els reconeixements rebuts es troben la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de València, el Premi Alfons Roig, la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, la Medalla d’Or de la Ciutat de València i el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana.

Autoria: Maria L. Fernández

Joaquim Michavila Asensi

Bibliografia


Llibres

Albert Forment Romero. Ximo Michavila, 50 anys de pintura. Sagunt: Fundació Bancaixa, 2002.
Manuel Muñoz Ibáñez (dir.). Joaquim Michavila. Contrapunt. València: Institució Alfons el Magnànim, 1998.