Mestre, historiador i poeta

Lleonard Mingarro va nàixer al número 7 de la placeta dels Desemparats de la Vall d’Uixó i era el menor de quatre fills del matrimoni compost per Dolors Fenollosa Fenollosa i Manuel Mingarro Esbrí. Son pare es dedicava al transport de passatgers en diligències, com la resta dels seus germans. Ell, en canvi, va estudiar magisteri i exercí la professió durant més de 40 anys en diverses localitats: Forcall (1885-1888), Benicarló (1888-1919), Picanya (1919-1921) i, finalment, Benetússer (1921-1926). En jubilar-se, tornà al seu poble natal i entre 1931 i 1936 va ser regidor de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó pel Partit Republicà Radical. Va ser fadrí tota la vida.

Mestre de formació i professió, però erudit i poeta per devoció, es va dedicar amb intensitat al conreu de les lletres. La seua gran vocació des d’infant, la poesia, el va portar a participar en nombrosos concursos literaris almenys des del 1894 i 1897, amb un accèssit en els Jocs Florals de Lo Rat Penat a la millor poesia de costums valencians. També va optar en alguna ocasió als Jocs Florals de Barcelona A més, va escriure comèdia, drama, síntesis històriques i també va col·laborar assíduament en la premsa local i de la capital de la Plana (El Clar y Net, La Vanguardia, El Valle, Espadán, El Clamor, Arte y Letras, Revista de Castellón, Heraldo de Castellón, La Provincia Nueva, El Liberal, El Pueblo i Libertad).

Tot i el seu bagatge cultural, Mingarro és conegut bàsicament per ser l’autor de la lletra de l’Himne a la Vall d’Uixó, encara que darrerament s’han estudiat i publicat algunes de les seues poesies esparses més conegudes com Brossa de riu, presentada als Jocs Florals organitzats per Heraldo de Castellón i celebrats a Castelló al juny de 1901. Va quedar pendent de publicació en vida seua un recull de poemes que pretenia titular Cançons del meu poble.

Era persona de múltiples capacitats: per a l’oratòria, per a l’erudició i per a l’escriptura, tant en la vessant periodística com en la literària, fet que li va meréixer ser cronista oficial de la seua vila. Encara que la major part de les seues obres es troben extraviades, sabem que va escriure diversos estudis històrics (Estudio biográfico de la literatura provincial, Millor col·lecció de dit, adagis o refranys valencians inèdits, seguida d’una dissertació sobre alguns punts dubtosos de gramàtica valenciana; Efemérides de Castellón de la Plana, Biografía del teniente general José Arrando Ballester, Geografía histórica de la provincia de Castellón, El pintor Francisco Ribalta, Noticia de los escritores arábigos de la provincia de Castellón, Don Martín de Viciana, Reseña histórica de Vall de Uxó, Vallenses distinguidos en el siglo XIX, Síntesis histórica de Benicarló, Historia de Peñíscola...), sarsueles (El color de las medias, La madrina, Las reliquias de la banda, El nido de aviones), obres teatrals (A un panal de rica miel, Magdalena, No dar pie con bola, Suspensión de pagos, Flor de invierno, Carta suya) i narracions breus. En els escrits es confirma l’amor a la seua terra i justifiquen la fama d’escriptor enginyós i dotat d’un humor intel·ligent.

Pocs mesos després de morir va esclatar la Guerra Civil. Vençuda la República, el record de Mingarro, republicà i maçó membre de la lògia Luz del Valle de la Vall i d’Esperanza V de Castelló, es va mantindre viu gràcies al fet d’haver sigut l’autor de la lletra de l’Himne a la Vall, musicat per Mn. Francesc Peñaroja. La seua mort va ser ben sentida a la Vall, amb un soterrar ple de condols i mostres d’afecte, i per la premsa castellonenca. El seu reconeixement oficial, però, no va arribar fins al 1969, quan l’Ajuntament va posar el seu nom a un carrer, en 1975 a una escola pública i en 1992 a l’Agència de Lectura del barri Toledo de la Vall.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Autors diversos. Lleonard Mingarro: un temps, una terra, un home.... La Vall d’Uixó: Centre d’Estudis Vallers, 1998.

---

Font i Ten, Josep V. i Valls, Carles. L’Himne a la Vall d’Uixó. Estudi filològic i musicològic. La Vall d’Uixó: Ateneu Musical Schola Cantorum, 2011.

Articles en publicacions periòdiques

---

Font i Ten, Josep V.. «”Brossa de riu”. Estudi sobre el poema de Lleonard Mingarro» a: Aigualit, núm. 13, 2015, p. 85-117.