Actor de teatre, cinema, televisió i doblatge

Fill d’una família modesta, sense antecedents artístics aparents. La seua mare era mestressa de casa, i el seu pare venedor, que només havia fet alguna incursió teatral al seu poble natal, Benilloba. Va estudiar els primers anys al Centre Parroquial de Sant Roc d’Alcoi.

Juli va tindre de sempre l’obsessió de dedicar-se professionalment a l’actuació, però era conscient també de les dificultats. Va guanyar una oposició del Banco Hispanoamericano quan només tenia 18 anys i va treballar en la banca vint-i-un anys.

Va començar a xafar els escenaris quan encara era un adolescent de 17 o 18 anys, juntament amb uns companys del Col·legi Lasalle. El nom del col·lectiu era Assalla. Però a la capital de l’Alcoià ja existia un grup teatral aficionat molt articulat, la històrica companyia La Cazuela. Mira va debutar amb aquest grup en 1972 amb El retaule del flautista, que havia tingut èxit en teatres de Barcelona, Palma i Madrid. Sis anys després feu la primera incursió en el cinema, amb La portentosa vida del pare Vicent, i des d’aleshores va tindre una presència constant en pel·lícules i sèries de televisió, amb uns inicis impulsats també pel director Carles Pérez Ferré, que el va reclamar per fer d’Héctor (El estigma del miedo, 1982), amb el també alcoià Ovidi Montllor en el repartiment. Al començament de la seua carrera com a actor de cinema i teatre, Mira va passar sis anys fent doblatge. Entre altres, en els Estudis Tabalet de Lluís Miquel Campos.

Tant al teatre, al cinema i a la televisió, Juli Mira va destacar en papers com el de Blasco Ibáñez al telefilm Cartas de Sorolla per a la Televisió Valenciana. També va participar en pel·lícules com Gràcies per la propina (1996) de Francesc Bellmunt, El mar (1999) d’Agustí Villaronga, L’illa de l’holandés (2000) de Sigfrid Monleón, Las voces de la noche (2002) de Salvador García o Ens veiem demà, de Xavier Berraondo. A la pantalla menuda, va prendre part en sèries tant per a Canal 9 i TV3 com per a televisions d’àmbit estatal. Va interpretar personatges principals o protagonistes a Herència de sang (1995-1996) per a Canal 9, Hospital (1996) per a Antena 3, A flor de pell (1996-1997) per a Canal 9, Crims (1999-2000) per a TV3, Hospital Central (2001-2002) per a Telecinco, Arroz y tartana (2003) per a TVE, Las cerezas del cementerio (2004) per a TVE, Les Moreres (2007) per a Canal 9 i Unió Musical Da Capo (2009) també per a la RTVV. Fou actor secundari en d’altres com Ventdelplà, de TV3, Cuéntame cómo pasó per a TVE, Porca misèria per a TV3 o Negocis de família per a Canal 9.

Gràcies a la quantitat de faenes que li eixien tant en productores de Madrid com de Catalunya, Mira no va eixir especialment perjudicat pel tancament de la televisió valenciana. Segons va arribar a dir, el desenllaç se’l veia vindre perquè sobrava molt de personal en la plantilla.

A més de la seua veu, present en declamacions i espectacles, una raó que també explica l’activitat frenètica de Mira fou la versatilitat i la quantitat de registres lingüístics de l’actor, capaç d’orientalitzar el seu accent per a algunes sèries de TV3 o de personatges illencs, d’occidentalitzar-lo o de parlar un castellà neutre, sense cap accent definit.

En 2010 va rebre el Premi Honorífic per la seua trajectòria en el Festival Inquiet de Cinema en Valencià. L’any 2021 va rebre la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, i el 2022 l’Ajuntament d’Alcoi va concedir-li el Premi 9 d’Octubre.

Autoria: Maria L. Fernández

---

El Temps
El Temps i Juli Mira
https://www.eltemps.cat/article/8769/la-portentosa-trajectoria-de-lalcoia-juli-mira

---

Entrevista a Juli Mira
Entrevista a Juli Mira
https://www.youtube.com/watch?v=lvCMn_8D8vs