Músic i activista

De jove, Manolo Miralles tocava la bandúrria a la Rondalla de Coros y Danzas de la seua ciutat. Va estudiar el batxillerat a València; quan el va acabar, es va matricular a la Universitat Laboral de Còrdova per tal d’estudiar un peritatge, estudis que no casaven amb les seues inquietuds, i per això, el curs 1969-1970 va tornar a Xàtiva a cursar PREU a l’institut, on va coincidir amb aquells alumnes que ja estaven al centre, els provinents del Col·legi Claret (xics) i de les Dominiques (xiques). Després començà estudis de Medicina a la Universitat de València en el curs 70-71.

Després de cantar en solitari com a cantautor i ser finalista d’un concurs de cançó al col·legi dels salesians de València amb Moncho Borrajo, cap al 1973 va conéixer Vicent Torrent i Miquel Gil, amb els quals, intercanviant cançons i coincidint en concerts, fundà Al Tall.

En començar a treballar en equip, va decidir incloure-hi la bandúrria per a enriquir el so d’unes cançons sonades originàriament només amb guitarra, i així va començar a interessar-se per l’aprenentatge de diferents instruments de corda (arxillaüt, baix elèctric sense trasts, bousouki, llaüts, mandolina i violí), de percussió (bendir, darbukka, djembé, pandero, tam-tam…) i de vent (com la dolçaina que sona en la «Cançó de la llum») que conformen el so característic d’aquell conjunt. Una aposta musical que buscaria llevar l’etiqueta de folklore a la música popular del País Valencià. 

El músic xativí formà part d’un grup que va modernitzar la música popular amb l’anomenada riproposta italiana. Junt amb bandes d’altres territoris de l’Estat espanyol, situaren les sonoritats d’arrel en una dimensió que fins al moment havia estat inexplorada, especialment als països banyats per la Mediterrània. Al Tall llegà setze àlbums, amb treballs tan mítics com Quan el mal ve d’Almansa o Xarq Al-Andalus. El seu compromís amb la cultura i la llengua pròpia del País Valencià ha estat infatigable, així com la seua participació dins del món de la música com a president del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics, un càrrec que va ocupar des de l’any 2005. 

El 2015, dos anys després de deixar Al Tall, formà Musicants, un projecte nascut del maridatge de diferents músiques i cants. La formació era molt heterodoxa: violí i violoncel, piano, percussió, baix, guitarra elèctrica i cordes mediterrànies, cantant solista i veus, a més del bagatge musical procedent de diferents estils: jazz, pop, clàssic, tradicional, etcètera.

El 22 de març de 2024 se li va retre un homenatge pòstum al Gran Teatre de Xàtiva amb les actuacions de Pau Blanco, Bertomeu, Carraixet, el Cor de Bonrepòs i Mirambell, Owix, Pau Alabajos, Tomàs de los Santos, Rafa Xambó i La Fusteria, Feliu Ventura, Miquel Gil, Va de Dones, Pep Gimeno Botifarra, Al Tall i Musicants. El regidor de Cultura, Alfred Boluda, va acomiadar l’acte proclamant l’anunci de la proposta de nomenament de Miralles com a Fill Predilecte de Xàtiva, acord municipal materialitzat el 25 de juliol de 2024. El nomenament de Miralles va comptar amb el suport d’associacions culturals i veïnals de la ciutat, així com d’artistes locals i autonòmics de renom, com els músics Pep Gimeno Botifarra, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Vicent Torrent i Miquel Gil; l’escriptor Isidre Crespo; l’actor Pau Esteve; el director de teatre Joan Vicent Cubedo; l’expert en tradició oral Jordi Reig, i el vicepresident de la Societat Coral Micalet, Tonetxo Pardiñas, entre altres.

Autoria: Maria L. Fernández

---

Saó: entrevista a Manolo Miralles
Saó: entrevista a Manolo Miralles
https://revistasao.cat/entrevista-a-manolo-miralles/

---

Manolo Miralles: Fill Predilecte de Xàtiva (2024)
Manolo Miralles: Fill Predilecte de Xàtiva (2024)
https://www.vilaweb.cat/noticies/manolo-miralles-molina-fill-predilecte-xativa/