Prevere i historiador

Fou el seté de nou germans, fill del ferrer Josep Maria Miralles Rovira, natural i veí d’Atzeneta, i de Josepa Porcar i Escrig, natural i veïna del Mas de la Vall del terme de Llucena. Com tantes famílies, el matrimoni va haver de superar les dificultats econòmiques i les carències pròpies d’una època convulsa i crispada, durant i després de la Guerra Civil. En el curt període de sis anys (1934-1940) van morir tres germans que no arribaven als cinc anys.

Dels sis als onze anys va assistir a l’escola de José Betoret, al carrer de Mossén Pere. El curs 1984-1985 ingressà al Seminari Diocesà de Tortosa, on el seu germà Ricardo (conegut més tard com “el Barbas”, missioner) cursava ja el tercer curs de Filosofia. Com que era massa jove, va haver d’esperar un temps a ser ordenat. Quan estudiava al seminari es va matricular en els cursos de valencià que impartia per correspondència Lo Rat Penat de València. Més endavant, ja capellà, va introduir la litúrgia en valencià en totes les parròquies que va regentar. Per desgràcia, alguns dels successors no van seguir el seu exemple.

A partir de 1953, quan Mn. Ricardo fou nomenat rector de Vilar de Canes, tota la família va anar a viure a aquest poble. El 1960, any de l’ordenació de Mn. Jesús, es produeix la reorganització de les diòcesis de Tortosa i Sogorb, per la qual cosa els dos germans queden incardinats a la Diòcesi de Sogorb-Castelló, regida pel bisbe Pont i Gol.

La primera destinació va ser com a vicari a Nules, i l’any següent com a rector de Culla fins al 1967. També va fer de mestre des de 1963, i ja va manifestar interés per la història, l’art i els arxius del poble. L’any 1967 ocupa el càrrec de rector de la Divina Providència de les monges clarisses, encarregat del barri del Carbonaire de la Vall d’Uixó i des del 1975 de la seua parroquial, de nova creació. Entre 1975 i 1982 també va fer de professor de l’institut i encarregat de la parròquia de Sant Bartomeu d’Alfondeguilla, fins que de nou el destinen a Culla per segona vegada i s’encarrega també de la Torre d’en Besora.

El 1985 és nomenat rector de la parròquia de les Useres i arxipreste de Llucena. El 1992, després de morir sa mare, és nomenat rector de la Nativitat d’Almassora i capellà de les monges clarisses. El 1996 passa a rector de l’Assumpció d’Albocàsser i de Sant Miquel de la Sarratella, però l’any següent les permuta i queda com a rector d’Atzeneta i Benafigos. De nou va dedicar el seu treball i activitats al seu poble. A les primeries del 2004 se li diagnosticà un tumor i, després de quatre operacions, el van rellevar pel mes d’octubre. Morí al Prat de Llobregat, a casa del germà, Juli, el 8 de maig de 2005, i el van enterrar a Atzeneta el dia següent.

Per Nadal de 1980 apareixia a Atzeneta el butlletí L’Aigua Nova, que li permet publicar els primers treballs, abans de fer el salt a mitjans de més abast per a publicar les seues indagacions als arxius de València, Tortosa, Madrid, Épila, etc. Bona part dels temes que tracta afecten el poble d’Atzeneta i la Setena de Culla en temps medievals: carta de poblament, municipi foral, el Castell, límits territorials, l’hospital, les murades, l’església, els comanadors, poblament i infraestructura ramadera de la Setena. També dedicà una atenció especial a l’estudi de les institucions eclesiàstiques, a la religiositat popular, confraries, peregrinacions, ermites, etc. Un llibre publicat el 2011 recull 75 treballs seus, que estaven esparsos en publicacions com l’esmentada L’Aigua Nova, programes de festes, fulls parroquials, revistes o butlletins d’investigació com el de la Castellonenca de Cultura (BSCC) o el Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo. 

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Barreda i Edo, Pere-Enric [curador]. Mossèn Jesús Miralles, historiador. Recull de la seua obra. Benicarló: Centre d’Estudis del Maestrat-Ajuntament d’Atzeneta, 2011.