Prevere, escriptor i col·laborador del DCVB

Fill de Rafael Miró Moltó, propietari d’una fàbrica de farines, i de Teresa Pascual Blanes. Era cosí germà de l’escriptor Gabriel Miró, tot i que no tenien massa relació personal.

Va estudiar al Seminari Conciliar de València i cantà la primera missa en 1898. Fou capellà de Sant Miquel, beneficiat de Santa Maria i, posteriorment, de Sant Francesc, totes d’Alcoi.

Tot i que la seua obra és escassa, va gaudir d’un cert reconeixement com a poeta en valencià i castellà. De la seua activitat poètica, com a recitador i com a autor, es fa ressò la premsa local des dels primers anys del segle XX, sobretots La Defensa: «Viva Alcoy» (1905), «No bailes» (1909), «Al toque de alba» (1909), «Rondayeta» (1910), «Siempreviva» (1910) o «A Sant Jordi» (1911). En els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1912 va guanyar el premi oferit pel bisbe de Barcelona (el valencià Juan José Laguarda y Fenollera, 1866-1913) a uns gojos a la Mare de Déu dels Desemparats. Algunes poesies seues han tingut molt d’èxit: «A Sant Jordi» ha estat publicada reiteradament en la premsa (1911 i 1921), en la revista de festes (1955 i 1970) i fins i tot en la revista El Vèrs Valenciá de Josep Maria Bayarri (1934), que també li va estampar el poema «Fe i Pàtria» el mateix any.

Igualment, en els Jocs Florals organitzats el 1916 pel Casino Oriente d’Alcoi va guanyar un premi a la col·lecció més completa de refranys alcoians, i va obtindre segles premis en el certamen literari d’Alcoi de 1921 per les composicions «Alcoy por San Mauro» i «Madre». A més, alguns poemes com «Temor del alma» (1906), «Himno a San Mauro» i «A la Verge del Carrascal» (1930) van ser musicats per compositors alcoians com Julio Laporta, José Jordà Valor, Teresa Matarredona o José María Valls Satorres.

Sobre la seua vàlua poètica, tenim els testimonis de Jordi Valor i Serra i de Joan Valls Jordà. El primer va escriure en 1958: «Un altre capellà que baixava molt sovint pel carrer [de Sant Francesc] era Mossén Tomàs Miró, alt, seriós, de pell molt bruna i ulls grans i negres; […] era potser el més alt de tot el Clero de Sant Francesc. I malgrat el seu posat seriós, era un poeta vernacle molt ingenu i delicat»; més encara, en 1964 reconeixia el paper pioner dels poetes alcoians, entre els quals esmenta el mossén: «Fa anys he admirat i estimat en ço que val la producció poètica en els papers alcoians dels poetes Mossén Tomàs Miró Pasqual (cosin germà, per cert, de l’escriptor Gabriel Miró), Mossén Enric Abat Vilaplana, En Salvador Doménec Aura, En Romà Vitòria Calafí, N’Antoni Valor Albors i En Miquel Gosàlveç Farges: tots aquests són els precedents immediats de la poesia valenciana alcoiana —brotada al ressò de la lira llorentina— que ha concretat en l’astre rutilant que és en l’actualitat el nom de Joan Valls (introducció a Lina Morell, un cas apassionant). Al seu torn, el poeta Joan Valls lloava la seua qualitat literària dient que a Alcoi era «en su época, el más fino cultivador de la lengua valenciana», amb un domini lèxic «amplio y notable, máxime en una época en que todavía no se había llegado a la codificación del idioma catalán-valenciano-balear», i en destaca «la dulce sencillez y delicado uso del idioma que poseyó» (1972).

Jordi Domènech (2016) conclou que «encara que el personatge no és àmpliament conegut en l’actualitat a Alcoi, els seus poemes representen molt bé la sensibilitat local que hi ha predominat durant molt de temps, i han sigut citats repetidament. Els estudiosos esmenten Miró amb to laudatori en les antologies de poesia local, i ha sigut reivindicat per poetes alcoians de la postguerra, principalment per Joan Valls Jordà, que coneixia la seua obra i l’apreciava».

Pel que fa a la seua participació en les tasques per a l’Obra del Diccionari d’Antoni Maria Alcover, apareix en la llista de col·laboradors a partir de l’eixida filològica de 1910, juntament amb Rafael Cantó Llopis, i en la nova visita de 1921 té un paper protagonista al costat dels ajudants Emili Sastre i Francesc de Borja Moll, reunits cinc dies al mas de la Uixola dels comtes de Ròtova. Juntament amb Mn. Remigi Vicedo i Rafael Cantó és un dels informadors més fidels i eficients de la ciutat. En aquelles jornades van extraure informació de les llauradores sobre «bugada, vestits de dones i d’homes, menudall dels infants i altres mots per l’estil», dels llauradors sobre «pomeres, pereres, mangraners, albercoquers, cirers, figueres, raïms», «mots referents a boschs, aixares (garrigues), tossals, munts, penyes, roques, pedres, cudols, cantals, les costes de la terra, camins, aladres, corrals de cases de vila i de muntanya», mots de diversos oficis (corretger, obrer de vila), les festes religioses, sobre jocs infantils, dies de la setmana i mesos i com compten els números. També recullen informació de les festes locals, «vocabulari alcoyà de boca de Mn. Tomàs Miró, que, si ès un poeta esquisit, ès encara mes coneixedor a fondo del dialecte d’Alcoi, tan notable entre tots els dialectes valencians. De vel·lada ha replegats mots de coses de casa i una partida de cansons i tonades populars d’assí, ben riques de vocabulari». Mn. Tomàs Miró lliurà aquells dies uns reculls d’expressions del col·laborador difunt Rafael Cantó que encara guardava la vídua: «Mossèn [Emili] Sastre se passa tot lo dematí i decapvespre registrant un bell paquet de llistes de mots: frases d’Alcoi, que ens ha duites Mossèn Tomàs Miró, donant-nos-les de part de la senyora de D. Rafel Cantó i Llopis, que al cel sia. Es la feyna de tota la vida de dit senyor, que la consagrà tota a Deu, a la seua familia i a la llengua valenciana».

Una faceta ben poc coneguda de Mn. Miró és com a col·leccionista d’art, cedint peces de la seua propietat a l’Exposició Regional Valenciana de 1909 i a la Internacional de Barcelona de 1929. Tomàs Miró va ser assassinat l’any 1936, en els primers moments de la Guerra Civil.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Jordi Domènech Vicedo. Els col·laboradors alcoians del Diccionari català-valencià-balear (TFG). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2016.

Capítols de llibres

---

Joan M. Perujo Melgar. «Jordi Valor i Serra, un narrador valencià dels temps difícils», a: Diversos autors. Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 3. Lleida: Universitat de Lleida, 2010, p. 291-308.

Articles en publicacions periòdiques

---

Jordi Domènech Vicedo. «Rafael Cantó Llopis i Tomàs Miró Pascual, col·laboradors alcoians d'Antoni M. Alcover» a: Randa, núm. 89, 2023, p. 127-144.

---

Jordi Valor i Serra. «El vell carrer de Sant Francesc» a: Revista de Fiestas de San Jorge. Moros y Cristianos, 1958, p. 12-13.