Mestre, escriptor i polític

Va nàixer al carrer de l’Encarnació de la capital de la Plana Baixa, fill de Vicente Moliner i Asunción Nadal, forners al carrer de Sta. Bàrbara. Des de menut mostrà ja molt d’interés pels llibres, i en l’adolescència va compondre els primers poemes, afecció que després traslladarà a l’escriptura de sainets, alguns dels quals van ser representats. La situació econòmica dels pares li va permetre estudiar al Seminari del Desert de les Palmes, tot i no compartir el fervor religiós de la família, de pare carlista.

Lector impenitent, el seu interés per la poesia i l’escriptura el menà a fer composicions poètiques i en prosa en valencià i castellà, estampades des del 1921 en el setmanari festiu borrianenc La Juventud Alegre, on trobem versades amoroses de joventut, satíriques i xafardeigs de Castelló i d’alguns pobles del voltant (Borriana, Vila-real, l’Alcora, Onda...) a càrrec de diversos autors. Solia signar amb pseudònims com «Un enviado de Cupido (V.M.N.)», «El Duende del Amor», «El Duende» o «El Poeta Molinos». Pel que fa a l’activitat dramatúrgica, va escriure per a la mateixa revista La chaca y la blusa (25 de juny de 1921), diàleg entre dos llauradors, Toni i Batiste, en què el primer parla de l’amor impossible amb una dona que prefereix un home ric.

A primeries del 1927 es va casar amb Maria Abad Gil (1907-1953), després d’un festeig al qual s’oposaven els pares d’ella perquè, deien, era un xic «d’idees massa avançades». Ja mestre d’escola, van marxar a l’escola de La Salle de l’Alcora entre 1927-1930. Aquesta etapa a la capital de l’Alcalatén va tindre algunes complicacions amb la directiva de l’escola religiosa, que li recriminava que ensenyara més de lletra que no de doctrina, tot i que ell mantenia aquesta decisió. Considerava que saber escriure, llegir i aprendre a comptar eren aprenentatges fonamentals i que no es podia estar d’ensenyar; segons deia, la doctrina podien aprendre-la els alumnes a casa, sense necessitat de cap mestre. Durant els anys que van viure a l’Alcora van nàixer les dues filles majors, Mari Carmen i Dorita. Més tard van tindre Vicent (1934) i Isabel (1939).

Moliner inicia la carrera política amb la proclamació de la República, alhora que continua la tasca docent i evoluciona literàriament. A més del treball com a mestre durant el dia, a les nits feia classe al Centre Obrer Alba Social, on ensenyava a llegir i a escriure els  joves borrianencs que treballaven al camp. Va col·laborar a la fundació de l’Agrupació Socialista i de la Societat de Dependents de la UGT. A més de regidor d’Instrucció Pública, va ser alcalde de Borriana des del febrer de 1937 fins al juliol de 1938.

Fou detingut a València el 10 d’abril de 1939 i empresonat primer a l’antic convent de la Mercé de Borriana i després a la presó de Castelló. Va ser jutjat i condemnat a mort per un consell sumaríssim i afusellat el 21 de maig de 1940 al riu Sec amb altres 43 persones.

Dels mesos d’empresonament, la família ha conservat uns poemes en castellà de tall duríssim. La poesia escrita a la presó dista molt d’aquella poesia festiva i amorosa: la situació personal determina els temes de les composicions, que traspuen un to predominant pessimista i desesperançat.

Tota la seua obra literària va estar recuperada per Raquel Doñate en 2006. L’any 2008, el grup municipal del PSPV-PSOE a Borriana va proposar que el Col·legi de Borriana Núm. 6, de nova creació, fora anomenat Col·legi Públic Vicent Moliner Nadal, proposta que no va prosperar i s’aprovà el nom d’un altre fill predilecte, el cardenal Tarancón. El 2009 es crearen els premis Vicent Moliner Nadal per tal de distingir les persones i els col·lectius significats en la defensa dels valors progressistes i democràtics. Així mateix, es creà l’Aula Vicent Moliner Nadal, dedicada a organitzar activitats culturals i lúdiques a Borriana. Recentment (juliol de 2021), l’artista i filòloga Aina Monferrer Palmer ha musicat el poema de 1940 «La tortura del pensar» amb el títol «Fusilao».

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Mª José Martínez Gimeno i Miren Josebe Sabater Fortea. Prisión Provincial de Castellón 1939-1940 (Palabras y versos). Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana, 1995.

---

Mª José Martínez Gimeno i Miren Josebe Sabater Fortea. Versos condemnats a mort a la Presó Provincial de Castelló: 1939-1940. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I-Ajuntament de Castelló, 2019.

Capítols de llibres

---

Doñate Calpe, Raquel. «Vicente Moliner Nadal. L’últim alcalde republicà de Borriana», a: Diversos autors. Afusellats. Mestres i republicans. Catarroja: Perifèric Edicions, 2021, p. 229-243.

Articles en publicacions periòdiques

---

Abad Garcia, Vicent. «L’últim alcalde republicà» a: Buris-ana, núm. 199, 2006, p. 1-11.

---

Doñate Calpe, Raquel. «Vicente Moliner Nadal: un lletraferit de principis del segle XX» a: Buris-ana, núm. 199, 2006, p. 12-27.