Llista alfabètica
Llista alfabètica

Damià Mollà i Beneyto

Bocairent, 1 de gener de 1946
València, 3 de juliol de 2017

Fotografia de Damià Mollà i Beneyto

Sociòleg

Nascut al si d’una família d’industrials del tèxtil de Bocairent. El seu pare treballava a la banca i la seua mare era propietària de la fàbrica de mantes que tenien a la ciutat de la Vall d’Albaida.

Mollà va estudiar als franciscans d’Ontinyent i, posteriorment, va cursar Econòmiques, Dret i Sociologia a les universitats de València i Barcelona. Acabada la carrera intentà introduir innovacions a l’empresa familiar, però no hi va reeixir atès el caràcter conservador dels seus, motiu pel qual va optar per fer carrera a la universitat i de la mà de Josep Vicent Marqués entrà a formar part del Departament de Sociologia, assignatura que impartirà durant 34 anys.

El 1970 fou un dels fundadors de Germania Socialista, en què destacà pel seu activisme polític. El grup, tot i minoritari, va tenir un fort impacte en altres formacions valencianistes que apareixerien posteriorment. El 1973 es va veure obligat a marxar a París fugint de la repressió franquista. A la capital francesa va treballar amb Manuel Castells i es va relacionar amb Mario Gaviria i Henri Lefebvre, a qui visitava en la seua casa d’estiueig d’Altea.

El 1974 organitzà amb Marqués i Mario Gaviria el primer congrés de l’Asociación Española para la Ordenación del Territorio y el Medio Ambiente (AEORMA) a Benidorm. Junt amb Josep Guia, Carmen Alborch –parella de Mollà–, Trini Simó o Cèlia Amorós formaren la secció valenciana d’aquesta entitat. Les reunions es realitzaven al despatx la Càtedra de Sociologia de la Universitat de València. Aquell mateix any, AEORMA protagonitzarà una acció cívica per salvar el Saler, que serà impedida per la Policia Nacional.

El 1987 anima la creació d’una llista de la UPV a Bocairent, de la qual ocupa el darrer lloc. Entre aquest any i el 1996 serà un dels membres de la Tertúlia de l’Hotel Anglés, una iniciativa engegada un any abans per exmilitants del Partit Reformista Democràtic en un intent d’esbrinar les causes per les quals el País Valencià no havia pogut comptar amb una força política nacionalista. La carta de presentació de Mollà a aquesta tertúlia, que va concitar l’interès de la premsa valenciana, serà la publicació de l’assaig De impura natione, escrit amb Eduard Mira, premiat el 1986 amb el prestigiós Joan Fuster d’assaig dels Octubre, així com amb el de la Crítica de la Premsa.

Tant el llibre com les trobades a l’Anglés miraven d’articular una possible tercera via valencianista entre el fusterianisme i el blaverisme. No debades, en aquelles reunions van participar personatges rellevants de la ciutat com la directora de Las Provincias, María Consuelo Reyna; l’editor i activista Eliseu Climent; el líder d’Unió Valenciana, Vicent González Lizondo, o l’aleshores president de la Generalitat, Joan Lerma. Participants destacats d’aquestes tertúlies amb Mollà foren Vicent Miquel i Diego, Joaquín Muñoz Peirats, els germans Eugeni i Joan Senent o Francesc Ferrer Pastor. Val a dir que l’assaig va generar una agra polèmica en considerar que s’alineava amb plantejaments conservadors i regionalistes.

Intel·lectualment preocupat per la sociologia i l’estructura física i econòmica del país, Mollà va escriure diversos assajos: amb Marqués i Salcedo, La sociedad actual (1974); Estructura y dinámica de la población del País Valenciano (1979); El País Valenciano como formación social (1979) i Efectos demográficos de la sociedad postindustrial (2000).

Uns anys abans de la seua mort, el sociòleg va donar gairebé 3.000 volums a la biblioteca de la localitat, que li dedicà una sala. El 2011, les entitats culturals de la seua ciutat el van guardonar amb el premi 9 d’Octubre. L’Ajuntament de Bocairent li va dedicar un número especial de la seua col·lecció d’Estudis Locals l’any del seu decés.

El sociòleg Rafael Castelló va glossar la seua trajectòria a la revista Arxius de Sociologia que publica la Universitat de València. Segons Castelló, Mollà representava el model acadèmic de l’educador il·lustrat, a més de ser un dels protagonistes del llarg procés d’institucionalització de la sociologia valenciana.

 

Imatge: El Temps

Autoria: Francesc Viadel i Girbés