Professor i antropòleg

Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor de Psicologia uns anys després de llegir-hi la tesi doctoral Psicología y educación de los niños deficientes motóricos y enfermos crónicos el 1978. Posteriorment treballà de professor d’Antropologia i Sociologia al Seminari Diocesà Mater Dei de Castelló per a la preparació dels futurs preveres i de docent de Psicologia al Centre Associat de la UNED a Vila-real.

Altres càrrecs exercits eren com a cap de la Secció d’Assumptes Generals de la Conselleria d’Economia i Hisenda i cap del Servei de Gestió de la Delegació Territorial de Serveis Socials, tots dos a Castelló de la Plana, la ciutat on vivia. A més, era membre del patronat de la Fundació Caixa Castelló, de l’Institut Municipal d’Etnografia i Cultura Popular i del Consell Municipal de Cultura de Castelló de la Plana.

Aquest gran etnòleg va contribuir notablement a esclarir l’origen i els significats profunds de les tradicions populars de les comarques castellonenques. A més de nombrosos treballs sobre educació, psicologia i serveis socials, va publicar diversos articles i llibres sobre peregrinacions, romiatges, festes, costums i altres temes de cultura popular relacionats, sobretot, amb les comarques del País Valencià. Entre molts altres, són seus els llibres Els Pelegrins de les Useres (1985, 1989 i 1991), Sant Antoni, sant valencià (1993), La Salpassa (1995), Les festes de Folls (1996), Històries de la Magdalena i altres contes (1996), Els endimoniats de la Balma (1997), Catí i els Pelegrins de Sant Pere (1998), Paisajes y leyendas de Castellón de la Plana y sus comarcas (1999), La nit de Sant Joan (2000), Les festes de Xiquets (2009) i Camins de Penyagolosa: itinerario cultural a conservar (2016). Va guanyar en dues ocasions el prestigiós Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, amb els estudis El romancer valencià. Antologia (2004) i Bruixes, dimonis i misteris (2014), tots dos editats per Edicions del Bullent. Aquest premi fou creat per l’editorial l’any 1999 amb l’ànim de fomentar la investigació i la difusió de la cultura popular. Des del 2018 el convoca el Museu Valencià d’Etnologia i l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

També són ben rellevants els seus estudis en obres col·lectives i individuals sobre les antigues confraries valencianes (Las cofradías en Castellón y sus comarcas desde la Edad Media hasta finales del Antiguo Régimen, 2008), el teatre popular de Nadal i Carnestoltes i nombrosos articles sobre advocacions i festes, inclosos en l’obra monumental Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana, publicada per la Fundació Bancaixa en quatre volums, un per cada estació de l'any (1999-2000). Era col·laborador habitual en el diari Mediterráneo i en les revistes Saó, Revista de l’Alguer, Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, Mètode i Caramella.

Era casat amb Quina Herrero Fuertes i tingueren tres fills. Era Fill Predilecte de les Useres.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Necrològica Àlvar Monferrer Monfort
Necrològica Àlvar Monferrer Monfort
https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2024/06/04/fallece-profesor-antropologo-alvar-monferrer-103351201.html