Cartellista, il·lustrador i dissenyador gràfic

Fill d’una família molt humil d’agricultors d’Andilla emigrats a la capital valenciana. El fet de patir molta fam durant la seua infantesa, li van produir malalties. Es va iniciar en les arts pintant miniatures i ventalls en el taller de Mariano Pérez.

Monleon, que havia patit raquitisme en la seua infància, va recuperar la vella idea hel·lènica que el domini del cos contribuïa a formar l’esperit. Va cultivar el seu cos a través d’espartanes regles i d’exercici continu en el gimnàs. Va destacar en la pràctica de la gimnàstica amb aparells i sempre va estar agraït a eixa disciplina atlètica per haver modelat el seu cos i la seua ment. Al mateix temps, va adoptar en la cura del cos les regles naturistes que propugnaven els anarquistes, basades en una alimentació sana i una vida en contacte amb la natura.

Ideològicament, Monleon es va unir als grups d’artistes i intel·lectuals d’esquerres, però preferentment als comunistes. Va entrar en relació amb el grup que capitanejava el seu amic Josep Renau, i entre els quals es trobaven Josep Sabina, Eleuterio Bauset, Rafael Pérez Contel, Francesc Carreño, Armand Ramon, Francesc Badia, Joan Renau, Eduard Muñoz Orts i Manuela Ballester. Les reunions a Acció d’Art, on es trobava la Sala Blava, van servir per a consolidar les relacions entre ell i el grup d’artistes i homes de lletres que van constituir, més tard, la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP). Va ser un dels artistes valencians que participaren en la Primera Exposició d’Art Revolucionari organitzada per la UEAP al seu local social del carrer del Pilar (1933). Per mediació dels cercles d’esperantistes soviètics, va entrar en contacte amb l’Associació d’Artistes de la Unió Soviètica, entitat per a la qual va elaborar una gran quantitat de retrats de personatges il·lustres russos. En un àmbit diferent, va ser el primer president del Grup Laborista Esperantista de València i autor d’Un idioma per al món proletari: l’esperanto (1933). Va col·laborar en revistes com a Cuadernos de Cultura, Nueva Cultura, Helios i com portadista per a Estudios, revista editada per la FAI.

Al llarg de la II República i durant la Guerra Civil, Monleon va dissenyar cartells per a agrupacions sindicals de la CNT-FAI, UGT, el PCE o el Partit Sindicalista d’Ángel Pestaña. També mereixen ser esmentats els seus fotomuntatges en el periòdic gràfic Umbral i les seues col·laboracions en el periòdic Verdad, que dirigia l’escriptor Max Aub.

Va formar part de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes i va participar en el Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París de 1937. A l’abril de 1939 va ser detingut per les tropes italianes del general Gastone Gambara i retingut en el camp de concentració de Los Almendros, d’on passà al d’Albatera; jutjat i condemnat a mort, va passar tres anys en presons o camps de treballs forçats en Carabanchel, Palència i València. En 1943 li va ser aplicada la Llei de Redempció de Penes pel Treball. D’aquell període s’han conservat algunes col·leccions de dibuixos sobre el món carcerari franquista i calendaris per als seus companys de cel·la i família.

Una vegada alliberat, va ser maquetador de la revista Triunfo (a partir de 1946), va fundar una empresa de publicitat amb Antonio Castaños i dissenyà cartells cinematogràfics o publicitaris, així com també una revista d’arts gràfiques. En 1951 es va traslladar a Colòmbia, i va muntar a Bogotà una altra agència de publicitat i encara alguna exposició.

En 1962, Manuel Monleon va tornar definitivament a València, on va dirigir amb el seu fill, el també dibuixant Lenko, una agència de publicitat. Els últims anys els va passar a la seua casa de Mislata pintant retrats, paisatges i natures mortes. No va deixar de pintar ni un sol moment malgrat les cataractes que li havien anul·lat quasi completament la vista. Va comprendre perfectament que la seua fi era pròxima, i va plasmar magníficament aquesta situació en un oli en què ancià, decrèpit i solitari, capcot, observa com s’extingeix lentament la flama d’un ciri. La malaltia que arrossegava el va anar minant a poc a poc i la seua mort es va produir en 1976 als 72 anys, sense que la seua desaparició fora advertida pels mitjans informatius locals.

En el seu estil, tant com a cartellista i dissenyador de portades de revistes o llibres, destaca l’ús de l’aerògraf, el domini del nu femení i l’estètica de composició amb diagonals.​ La seua obra va ser rememorada en 2004 per la Universitat de València en la monografia Manuel Monleón. Diseño y vanguardia.

Autoria: Maria L. Fernández

Llibres

---

Diversos autors. Arte y propaganda. Carteles de la Universitat de València. València: PUV, 2003.

---

Francisco Agramunt Lacruz. La vanguardia artística valenciana de los años treinta: arte y compromiso político en la II República. València: Generalitat Valenciana, 2006.

---

Francisco Agramunt Lacruz (2004). Manuel Monleón Burgos
Francisco Agramunt Lacruz (2004). Manuel Monleón Burgos
http://www.tebeosfera.com/1/Documento/Articulo/Recuperados/Manuel/Monleon.htm

---

Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores
Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores
http://www.arte.sbhac.net/Plasticos/Monleon/Monleon.htm

---

RAH: Manuel Monleón
RAH: Manuel Monleón
https://dbe.rah.es/biografias/67092/manuel-monleon-burgos