Escriptora

Pilar Monzó va nàixer a València al si d’una família molt nombrosa i era la major de set germans. Per necessitats dels pares, va passar uns anys a Utiel en casa d’un farmacèutic amic de la família, on va formar-se a l’escola de Santa Anna. En tornar a València no sabia parlar valencià, però el va aprendre de seguida perquè era la llengua del nucli familiar i es va aficionar al teatre valencià ja que assistia sovint al Novedades amb son pare i el cercle d’escriptors amb què es relacionava. Es va formar en comerç i cap al 1914 es casà amb Josep Lluís Roca Pascual, agent de duanes, amb qui tingué quatre fills.

L’any 1929 rep el tercer accèssit a la Viola d’Or, és a dir, al millor poema de tema religiós o moral dels Jocs Florals de València organitzats per Lo Rat Penat. El 1930 estrena la seua primera obra, La falta de Marieta, al teatre Novedades de València, i assoleix un èxit rotund. Aquell mateix any publica Rafel a Nostra Novel·la ja que havia guanyat el primer premi del concurs convocat per aquesta revista. Unes setmanes després estrena la seua segona peça teatral, Visanteta, una comèdia en un acte i en prosa; el llibret es publicarà el 1931 al número 11 de la revista Nostre Teatro. Aquests dos sainets estan protagonitzats per dones i mostren diferents problemàtiques socials (injustícia o autoodi de classe) i també d’específicament femenines (violència masclista, manca d’independència econòmica de les dones o sororitat). Visanteta va destacar especialment i fins i tot es va interpretar radiada a Radio Valencia.

El 1931 publica El chénit de Tana a la revista Nostre Teatro, obra que s’estrenarà en febrer d’aquell any al Novedades; en maig arriba al mateix teatre El amo, amb llibret publicat al número 103 de Nostre Teatro i en gener de 1932 Pare…! Pare…!, totes tres amb un molt notable èxit de públic. La popularitat de Monzó creix acompanyada dels elogis de la crítica, la qual no dubta a considerar-la una escriptora amb talent, observadora, capaç de construir trames i personatges complexos d’una manera entenedora, sense perdre el caràcter popular ni l’humor a les seues obres.

Durant la primavera de 1932 s’estrena el sainet La nòvia de Paquito i, un any més tard, la comèdia sentimental Calor de niu. El 1933 es presenta A la festa; en aquestes obres, totes estrenades al Novedades, s’inclouen quadres musicals, amb peces compostes per José Jarque Cualladó, i on es barregen gèneres més lírics, com la romanza, amb d’altres de més moderns, com el xarleston. Tant ell com Pilar Monzó es consoliden com a referents de l’escena valenciana dels anys trenta. A més a més, durant la Fira de Juliol de València de 1933 es va interpretar la seua obra infantil Els xiquets de l’estoreta.

A banda de la seua activitat com a autora teatral, Pilar Monzó es va mobilitzar a favor de la creació de la Societat Valenciana d’Autors, un projecte acollit pel Centre d’Actuació Valencianista i impulsat, sobretot, pel món teatral (escriptors, propietaris de sales, actors i actrius, etc.). En aquells anys, el teatre generava una quantitat important de diners i aquesta societat valenciana, inspirada en la Societat d’Autors de Catalunya, volia defensar els seus interessos; per aquest motiu, aspirava a aixoplugar els autors valencians sota una entitat pròpia no dependent de la Sociedad General de Autores d'Espanya ubicada a Madrid, que els perjudicava amb el seu centralisme, i reclamava autonomia per a tramitar permisos, tarifes, estrenes teatrals, reclamacions, etc. L’any 1934 s’aconsegueix el propòsit i Pilar Monzó participa activament en els actes de celebració.

Tot i la seua novel·la, les obres estrenades, la popularitat i l’èxit obtingut entre el públic i la crítica, el rastre literari de Pilar Monzó es perd en arribar la postguerra. Un parell de circumstàncies familiars la van portar a abandonar l’escriptura: a sa mare no li agradava massa que la filla es dedicara a la creació literària i en faltar en 1942 va deixar d’escriure definitivament; a més, en morir el seu marit en 1941 hagué de fer-se càrrec de l’agència de duanes per dur avant la família.

Agraïments especials a Francesc Roca, net de Pilar Monzó, per la informació familiar aportada.

Autoria: Maria Lacueva Lorenz

Capítols de llibres

---

Rosa Roig i Violeta Lluc. «Pilar Monzó de Roca i les saineteres valencianes», a: Llibret de la Falla Sagrada Família-Corea. Gandia: 2019, p. 168-177.

Articles en publicacions periòdiques

---

Robert March. «Pilar Monzó de la Roca, dona sainetera» a: Revista de Filologia Valenciana, núm. 4, 2020, p. 95-108.