Magistrat i escriptor

Fill del notari Josep Mora Molina, natural de Biar, i d’Anna Maria Picó Sirvent, de Xixona. En acabar l’ensenyament elemental, va fer els estudis de batxiller a València (1847) i es traslladà a Madrid per cursar els estudis de Dret i se’n va llicenciar en 1854 a la Universitat de València. Va obrir despatx d’advocat a Xixona, on també va exercir els càrrecs de jutge de pau i promotor fiscal. En 1858 va contraure matrimoni amb María de las Maravillas Rovira y Ladrón de Guevara, amb qui tingué dos descendents.

Durant l’epidèmia de còlera de 1868 va tindre una notable actuació personal, reconeguda de manera oficial pel govern amb la Creu de Carles III. Després de la mort de la seua muller, i sentint la necessitat d’allunyar-se del lloc de la desgràcia, va marxar per a exercir la professió a altres llocs: va ser jutge de Callosa d’en Sarrià (1871-1875) i hi va contraure segones núpcies amb Amàlia Berenguer Ronda, amb qui va tindre cinc fills. De Callosa va passar a Sagunt com a jutge (1875-1880), i posteriorment va exercir uns mesos a Terol i Alcoi, Saragossa (1882) i València (1885). En l’àmbit sociopolític, com a progressista, es va afiliar al Partit Liberal.

Ascendit en la carrera judicial, fou destinat a l’Audiència Provincial de Barcelona, en la qual va exercir com a jutge des de l’any 1888 fins a la jubilació. En aquest terreny, va escriure diverses obres especialitzades com Procedimiento criminal. Compilación general de las disposiciones vigentes sobre el enjuiciamiento criminal (València, 1880).

Com a aficionat i amant de la música i el teatre, va escriure una sarsuela en col·laboració amb José Danvila titulada Ir por lana y salir trasquilado (1852) i va dirigir la primera banda de Xixona. En 1862 va fer una comèdia de circumstàncies en valencià, Un consell de família, escrita arran de l’aprovació de la Llei de dissens patern d’aquell any. Aquest joguet en un acte i en vers, gènere cultivat per ell amb una especial predilecció malgrat el poc temps disponible, ridiculitza la implantació a l’Estat espanyol de la Junta de Parents i tracta de les dificultats de dos joves (Tomàs i Vicenta) que pretenen casar-se, fet al qual s’oposen els parents d’ella, que és òrfena. La peça, de sabor local en els personatges i en el llenguatge, es va representar en alguns pobles del sud valencià amb bona acceptació, però segons Manuel Rico va restar inèdita per la modèstia de l’autor.

Josep Mora Picó va morir a Barcelona per una lesió orgànica del cor, al carrer de Pau Claris, número 161, de la Dreta de l’Eixample, als setanta-un anys. Fou soterrat al Cementeri de Montjuïc.

Autoria: Maria L. Fernández

Capítols de llibres

---

José Pastor Navarro. José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos, vol. 7. Alacant: 2009, p. 326-327.

---

Manuel Rico García. «José Victorio Mora Picó», a: Manuel Rico García. Ensayo biográfico y bibliográfico de Alicante y su provincia. Alacant: Instituto Juan Gil Albert, 1986, p. 76 i 382.