Escriptora

La vocació per l’escriptura se li despertà prompte i li perdurà tota la vida, però es va haver d’ajustar a les circumstàncies laborals, amb el seu treball de publicista en l’empresa pionera creada pel seu espòs, Sebastià Dénia, i a la criança de cinc fills, que constitueixen una veritable nissaga artística: Eva i Carles, cantants i compositors; Olga, periodista; Sebastià, pintor i il·lustrador, i Andreu, professor.

Les seues primeres col·laboracions literàries foren en la revista Marisol, «El Semanario de la Mujer», quan encara era una jove que eixia de l’adolescència. Després participà en activitats culturals en la seua ciutat com algun programa en Ràdio Gandia, i projectes teatrals i de cine amateur, promoguts per Joan Climent i Josep Rausell, que constituïren una escletxa de llum en la grisor de l’època.

Començà la relació amb el periodisme en el setmanari gandià Ciudad (1970-1972), de caràcter progressista en temps del tardofranquisme, dirigit per Josep Rausell. Fou una labor que continuà en Gente de la Safor i especialment en l’edició comarcal del diari Levante-EMV. La Safor, on escriví una columna d’opinió durant 20 anys. L’any 1986 guanyà el premi de narrativa breu Flor de Cactus amb En tono menor. En els següents treballs ja utilitzà el català, que era la llengua en què s’expressava tota una generació esplèndida de joves escriptors que convertiren Gandia i la Safor en dignes hereus dels clàssics valencians.

El seu primer llibre en la llengua pròpia, titulat D’ahir, nasqué d’una proposta de Josep Piera i Ignasi Mora, que dirigien la col·lecció «Tirant» de Colomar Editors. Hi recreà literàriament quatre històries orals relacionades amb la comarca. Després ja inicià, amb Potser a setembre (1994), finalista del Premi Ciutat d’Alzira, la sèrie de novel·les que l’han duta a ser una veu destacada de la narrativa valenciana. L’obra es publicà en la col·lecció «L’Eclèctica» de l’editorial Bromera, on va anar apareixent tota la resta de la seua producció.

Els anys següents ocupà el càrrec de regidora de Cultura en l’Ajuntament de Gandia, presidit per Pepa Frau (PSPV-PSOE). Entre les seues consecucions més importants hi ha la posada en funcionament d’infraestructures culturals vitals per a la ciutat com la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, la sala d’exposicions Coll Alas i el Teatre Serrano, a més de la brillant programació del VI Centenari del Naixement d’Ausiàs March (1997).

Després del seu pas per la política pogué dedicar-se plenament a la literatura, on tingué un esclat tardà però fulgurant. Amb Malson (2001) guanyà el Premi Ciutat d’Alzira; amb Secrets inconfessables (2004), el Premi València de Narrativa Alfons el Magnànim; amb Cita a la matinada (2008), el Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Bancaixa; i amb 96 hores (2014), el Premi de Narrativa Ciutat de València. Pòstumament ha aparegut la novel·la curta Despertar en la lluna (2026).

Tret de Cita a la matinada, estan protagonitzades per dones fortes, modernes i actuals, ben retratades psicològicament i immerses en una trama intrigant ben dosificada per a mantenir l’atenció del lector. Hi ajuden un estil fluid, d’aparent facilitat, i uns diàlegs vius i naturals.

També ha publicat narracions curtes, entre les quals cal esmentar L’altra vida de Neus Castells (2005) i Cantar i plorar (2015), totes dues per al Programa Llegir en Valencià, coordinat per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Així mateix, és autora de la peça teatral La carta robada, representada pel grup Pluja Teatre al Teatre Serrano de Gandia el 14 de novembre de 2014 en l’anual Homenatge a la Paraula organitzat pel CEIC Alfons el Vell.

Al marge de la literatura de creació publicà l’assaig «La dona invisible» dins el volum La memòria amagada. Dones en la història de Gandia (2002), en què analitza documentadament el paper social de la dona durant el nacionalcatolicisme.

La seua trajectòria ha estat guardonada amb el Premi Joan Roís de Corella (2018), que concedeix l’Ajuntament de Gandia, i amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2019). El CEIC Alfons el Vell, organisme del qual fou vicepresidenta, li dedicà el llibre i l’acte de l’Homenatge a la Paraula (2019).

Imatge: Olga Dénia

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet