Advocat i poeta

Es casà amb Concepció Lope, amb qui tingueren tres fills: Regina-Immaculada, Jacint Jordi i Núria.

Inicia els estudis d'Arquitectura el 1903, però els abandona al poc temps per cursar la carrera de Dret, camp en què es va desenvolupar professionalment.

Assidu col·laborador en revistes i premsa diària, com ara Las Provincias, La Veu de Catalunya, Llegiu-me i D'Ací i d'allà. Els seus primers versos van ser publicats al setmanari Renaiximent.

Enquadrat dins de l'efímera corrent modernista valenciana és, al costat dels poetes Daniel Martínez i Ferrando, Miquel Duran, Josep Maria Bayarri i Maximià Alloza, un dels representants de la coneguda com Generació del 1909. El Modernisme suposava un pas endavant en el procés de normalització i europeïtzació de la nostra cultura. Un moviment que va arribar amb retard al camp de les lletres, malgrat l'increment del valencianisme polític i cultural al País Valencià i el consegüent auge d'associacions, editorials i revistes. Amb aquests autors, s'aconsegueix desarqueologizar la poesia valenciana, plena de folklore ratpenatista. A partir d'aquesta nova generació, els temes es renoven, s'experimenta amb un nou vocabulari, amb diferents mètriques i, el passat històric, tema recurrent, ja no és vist com a lloc de lloança a les glòries passades, sinó com un punt que pot pertànyer al futur. És a dir, se supera el localisme obrint la ment a nous escenaris.

El seu renovat llenguatge es fa accessible. Apareix l'intimisme, els sentiments i s'incorporen els escenaris urbans. Els poetes de la Renaixença, fugint del llenguatge popular, van convertir la poesia en un exagerat ús de cultismes i d'arcaismes. Com a resultat, van aconseguir una poesia aristòcrata allunyada del poble. Gràcies a Mustieles i la nova generació de poetes, aquestes barreres es trenquen.

Mustieles i els seus companys, optaren per escriure la seva obra en valencià, en l'idioma de la seva terra. Un gest molt valent i heroic en l'època, ja que limitava la difusió de la seva obra. Estem, per tant, davant d'un intent d'acabar amb la desvalorització de la llengua autòctona, produïda per uns estaments dirigents castellanitzats.

Va ser cofundador el 1908 i secretari el 1909 de la Joventut Valencianista, una associació política fundada pel sector més radical del Centre Regionalista Valencià. La presidència fou exercida pel doctor Manuel d'Espinosa Ventura i, dins de la Junta Directiva havia personalitats com les de Josep Garcia Conejos, Miquel Duran o Joan Josep Senent. Limitats pels mitjans de comunicació, intenten enfrontar-se amb Lo Rat Penat i el seu valencianisme conservador. Jacint Maria Mustieles, que va ser secretari ratpenatista el 1913, des de les files de la Joventut Valencianista, es va rebel·lar contra l´immobilisme que Lo Rat Penat imposava. El 1909, quan aquesta organització li rendeix un homenatge al ja vell poeta Teodor Llorente, part dels seus membres, Mustieles inclòs, organitzaren un homenatge paral·lel. El grup de joves poetes que acompanyaven Mustieles, van reivindicar el que consideraven la part més autèntica del llorejat poeta Llorente: la seva fidelitat a la llengua del seu poble. Aquest dia, Mustieles, amb més de trenta joves, llegeix "La veu de la joventut", una composició escrita per ell que cridava al naixement d'una nova era. Malgrat que criticaven la línia política de Llorente, el defenien com a mestre i referent. És en aquest acte on se situa el tancament d'un període i el naixement d'aquesta generació literària de 1909.

A partir de 1913 es trasllada a viure a Barcelona. Des d'allà, al costat de Miquel Duran i d'altres, lluita per catalanitzar el regionalisme valencià. La relació de Mustieles amb altres modernistes valencians s'aprecia en els pròlegs que Joan Maragall, Santiago Rusiñol o Josep Carner escrigueren en les seves obres i en les d'Eduard Martínez i Ferrando. Al costat d'aquest últim va traduir al català diverses novel·les, entre les quals es trobaven algunes de Jerome K. Jerome.

En  morir deixà una obra poètica formada per Breviari romàntic, amb pròleg en forma de poema de Josep Carner (1913) o Flama (1916). Dins la seva obra narrativa destaca Somni de ciutat (1915) i Poema de Rosa Maria (1918). Altres obres seves foren Del viure paradoxal, Fruit de gelosia o L'amiga monja.

 

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Llibres

---

MUSTIELES PERALES DE VERDONCES, Jacint Maria. Breviari romàntic. 1913.

---

MUSTIELES PERALES DE VERDONCES, Jacint Maria. Somni de ciutat. 1915.

---

MUSTIELES PERALES DE VERDONCES, Jacint Maria. Flama. 1916.

---

MUSTIELES PERALES DE VERDONCES, Jacint Maria. Poema de Rosa Maria. 1918.