Enric Navarro i Borràs
València,
7 de gener de 1891
València,
24 de novembre de 1943
Escriptor i polític
Va escriure poesia, novel·la i teatre. Dirigí durant la seua primera època la revista Taula de Lletres Valencianes i també durant un temps la revista La República de les Lletres. I fou un dels impulsors de «País Valencià», la pàgina quinzenal en català que El Mercantil Valenciano publicà entre desembre de 1935 i juliol de 1936.
Poeta, obtingué diversos premis als Jocs Florals de València; publicà els reculls El caminant enamorat (1920) i El vol en arc (1935). Per al teatre escrigué: Bon panyo, De qui serà la punta?, Fam de nòvio, Madrastra, El canviar de geni (1921), És de vostè eixe gosset? (1921), La ratlla negra (1925), El Tio Soca va a festes (1925), La mala senda (1926), Gallardia de dona (1927) i La veu de l'amor (1927).
En la disputa estètica entre els avantguardistes i els llorentinistes estètics es va alinear amb els innovadors Maximilià Thous i Llorens i Carles Salvador, front als classicistes Eduard Martínez i Ferrando, Miquel Duran i el germà d'aquest, Enric Duran, tot i que ideològicament eren molt propers. Després d'haver publicat, en qualitat de director de Taula de Lletres Valencianes el Manifest Groc, es mantingué al marge de la polèmica avantguardista valenciana fins les declaracions finals de la clausura a l'antologia poètica de 1930. Segons Joan Fuster, en la seua poesia «Enric Navarro i Borràs lloa i exalça la creixença ciutadana de València, la brillantor dels carrers frívols, l'embriaguesa de la velocitat». També publicà novel·les curtes.
Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló de 1932. Formà part de la delegació del País Valencià al Segon Congrés Internacional d'Intel·lectuals Antifeixistes, celebrat a València el juliol de 1937, amb Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Bernat Artola i Ricard Blasco.
Pel que fa a la seua activitat política, va pertànyer a la Joventut Valencianista (1915) i, posteriorment, va ser membre de l'Agrupació Valencianista Republicana (1934), on es va alinear amb el sector que mantenia que calia col·laborar amb els partits d'esquerres, encara que foren espanyols, posant l'èmfasi en el front popular per sobre del front nacional, i mantenint un cert enfrontament als diaris amb el sector més favorable a una entesa global del valencianisme, on trobem a Adolf Pizcueta.
En crear-se Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes, l'abril de 1935, va formar part del consell directiu de l'entitat, com a gerent. L'entitat comptà amb el suport inicial de l'Agrupació Valencianista Republicana i posteriorment del Partit Valencianista d'Esquerra.
Autoria: Pilar Navarro i Borràs
Enric Navarro i Borràs
Obra pròpia
Llibres
NAVARRO BORRÀS, Enric. El caminant enamora. València: Ros, 1920.
NAVARRO BORRÀS, Enric. Elogi de la vagància i una cua. València: Carceller, 1921.
NAVARRO BORRÀS, Enric. ¿Es de vosté eixe goset?. València: Carceller, 1921.
NAVARRO BORRÀS, Enric. La ralla negra. València: Renovación tipográfica, 1925.
NAVARRO BORRÀS, Enric. La mala senda. València: Imp. Manuel Pau, 1926.
NAVARRO BORRÀS, Enric. La veu del amor. València: Imprenta de Manuel Pau, 1927.
NAVARRO BORRÀS, Enric. Les desventures d'Abel. València: Imp. La Gutenberg, 1930.
NAVARRO BORRÀS, Enric. El vol en arc. València: Renovació Tipográfica, 1935.
NAVARRO BORRÀS, Enric. Col.lecció d'endevinalles per a xiquets. València: Renovació Tipogràfica, 1937.
NAVARRO BORRÀS, Enric. Si n'era una treseta...! . València: Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, 1937.
Enric Navarro i Borràs
Bibliografia
Llibres
ARDIT, M., BALCELLS i SALES, A.. Història dels Països Catalans. vol 3. Barcelona: EDHASA, 1980.
CUCÓ, Alfons . El valencianisme polític. València: Lavinia, 1971 [Garbí n. 2].
VERGER, Eduard J. Antologia dels poetes valencians III. El segle XX, primera part. València: Institució Alfons el Magnànim, 1988.
Articles en publicacions periòdiques
GREGORI, Carme. «La discussió avantguardista valenciana» a: Estudis de llengua i literatura catalanes, núm. XIV, 1987.
PÉREZ MORAGÓN, Francesc. «El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)» a: L'Espill, núm. 14, 1983.