Empar Navarro i Giner
València,
19 de novembre de 1900
València,
24 de desembre de 1986
Mestra
Estudia Magisteri a l'Escola Normal de València per a, posteriorment, especialitzar-se en educació infantil i primària i en l'ensenyament de xiquets disminuïts físics i psíquics. El 12 de setembre de 1928 es casà amb l'escriptor i valencianista Maximilià Thous i Llorens, de qui es divorciaria deu anys després.
El seu compromís amb la llengua i el valencianisme la fa apropar-se a Nostra Parla, participant en l'Assemblea que l'associació celebra a València el juliol de 1922. En aquesta, donà una ponència sobre la introducció del valencià en l'ensenyament on planteja la inevitable obligatorietat de conéixer la llengua per part del professorat, sent una de les primeres ocasions en que es planteja el tema al País Valencià.
La seua implicació en favor del català a l'escolà continuà amb el temps i, així, va ser la presidenta de l'Associació de Mestres Valencians (constituïda el 1933) i va formar part de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, entitat creada per Carles Salvador un any després i que organitzà la primera Escola en Llengua Valenciana al País Valencià.
El 1926, i després d'un periode treballant com a mestra interina, guanyà en oposició la plaça com a mestra sent destinada a Parcent, fins que el 1930 entra a treballar a l'escola Cossío de la Institució Lliure d'Ensenyança, des d'on passa a l'escola infantil d'Alfafar, a l'Horta Sud.
El 1933 entra finalment al món de la política, i ho fa des de l'Agrupació Valencianista Republicana, partit que havia estat fundat tres anys abans per Adolf Pizcueta i Francesc Bosch i Morata entre d'altres, i que encapçalà les reclamacions en pro d'un Estatut d'Autonomia per al País Valencià. El 8 de desembre de 1935, Acció Valencianista Republicana, juntament amb el Centre d'Actuació Valencianista, i el Centre Valencianista de Xàtiva creen el Partit Valencianista d'Esquerra (PVE) amb la voluntat de crear el gran partit valencianista i d'esquerres; més tard s'hi adheriran el Grup Valencianista d'Almussafes i l'Actuació Valencianista d'Esquerra.
El 1935 passà a ser membre de la Secció de Pedagogia de l'Aliança Intel·lectual per a la defensa de la Cultura, i de la Unió de Escriptors i Artistes Proletaris. En la campanya de les eleccions del 1936, en la qual el PVE es va enquadrar dins el Front Popular intervingué en diferents actes polítics.
Durant la Guerra Civil va ser directora de la Casa de la Beneficència a València, alhora que formà part del Comité provincial de Dones Antifeixistes de València i del consell de redacció de la revista Pasionaria. Així mateix va assistir al Congrés Internacional de Dones contra la guerra i el feixisme que es va celebrar a París el 1937; en aquest viatge va estar acompanyada per Josep Renau, qui amb l'ajut d'aquesta volia recaudar diners per la causa republicana.
En finalitzar la Guerra Civil espanyola és detinguda i empresonada durant tres anys, per la seva militància a l'esquerra valencianista. Una vegada ix de la presó, depurada del seu càrrec de mestra, va haver d'esperar fins 1941 per a rebre la seua separació definitiva de la seua carrera. En aquests moments de dificultats començà a donar classes particulars fins que entrà a treballar com a administrativa al negociat d'empadronament de l'Ajuntament de València. Continuà a l'Ajuntament fins 1947, quan és acomiadada per fer unes declaracions contra el referèndum per refrendar la Ley de Sucesión del Estado.
En eixos moments entra a treballar als establiments Noël, a tocar del negociat de l'Ajuntament, on continuarà fins que finalment, el 1962, és readmesa per a l'exercici del magisteri, sent destinada a Albalat dels Sorells i a Murla fins la seua jubilació el 1970.
Autoria: Raül Castanyer i Pinto
Empar Navarro i Giner
Obra pròpia
Articles en publicacions periòdiques
NAVARRO GINER, Empar. «!Queremos!» a: Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia, núm. 23, 13 de novembre de 1937.
NAVARRO GINER, Empar. «Incorporación de la mujer a la producción» a: Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia, núm. 22, 23 d’octubre de 1937.
NAVARRO GINER, Empar. «Vida de las agrupaciones. En la barriada de Ruzafa» a: Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia, núm. 22, 23 d’octubre de 1937.
Empar Navarro i Giner
Bibliografia
Capítols de llibres
AGULLÓ DÍAZ, M. del Carmen. «Amparo Navarro Giner: El compromiso con un tiempo y un país», a: Treinta retratos de maestras. Madrid: CISSPRAXIS., 2005.