Benet-Josep Nebot i Pérez
Vila-real,
17 d'abril de 1853
València,
24 de març de 1914
Poeta, gramàtic i farmacèutic
D’una família de mestres, aviat es quedà orfe.
Estudià lletres a Castelló de la Plana i el batxillerat al Seminari Central de València. Al cap de poc temps d’haver iniciat els seus estudis eclesiàstics, però, els abandonà per estudiar Gramàtica i Filosofia.
El 1870 inicià els seus estudis en Farmàcia a la Universitat de Barcelona, els quals finalitzà el 1874. En aquell període passà a formar part de l’Institut Mèdic Valencià, juntament amb Juli Oltra o Josep Rodrigo Pertegàs, propers al seu cercle ratpenatista.
Des del 1881 fins 1885 col·laborà a la Revista de Castellón i d’altres publicacions periòdiques. En aquell període, publicà Les companyies (1887) i diversos poemes i novel·les en castellà.
Des del 1888 formà part com a vocal de la Junta Directiva de La Oronella, juntament amb Vicent Blasco Ibáñez, Constantí Gómez, Francesc Badenes i Dalmau, Àngel Gascó i Telesfor Salvador. L’entitat estava presidida en aquell moment per Constantí Llombart. Dins Lo Rat-Penat, organitzà diverses conferències sobre fonologia valenciana.
El 1890 ingressà al cos d’arxivers i exercí com a bibliotecari a la Facultat de Medicina de la Universitat de València, on publicà, vuit anys més tard, un catàleg bibliogràfic. En aquesta mateixa línia professional, ocupà el càrrec de cap bibliotecari de Lo Rat-Penat durant els anys 1902 al 1904.
Estudiós de la gramàtica valenciana, publicà el 1894 Apuntes para una gramàtica valenciana popular, i el 1910 Tratado de ortografia valenciana clàssica. Fou partidari del «valencià que es parla» enfront del «valencià literari o acadèmic». De fet, se l'ha considerat com un dels teoritzadors de la diferenciació entre la literatura minoritària dels erudits —en llemosí— i aquella literatura més popular escrita en valencià. Destacà per negar l’existència d’una llengua comuna al llarg de tots els Països Catalans i, per tant, per oposar-se a una única normativització per a tot el territori. A grans trets, proposava unes gramàtiques específiques sense massa fonament científic. Acceptava vulgarismes i castellanismes, molt presents en aquell moment especialment dins la premsa satírica i els sainets.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Benet-Josep Nebot i Pérez
Obra pròpia
Llibres
NEBOT I PÉREZ, Benet-Josep. Recuerdo apologético del Dr. Agustín Martí . 1904.
NEBOT I PÉREZ, Benet-Josep. Tratado de Ortografía Valenciana Clásica . València: Angel Aguilar, 1910.
NEBOT I PÉREZ, Benet-Josep. Apuntes para una gramática valenciana popular. València: Impremta de Ripollés, 1984.
Benet-Josep Nebot i Pérez
Bibliografia
Capítols de llibres
RAMOS I ALFARJARÍN, Joan-Rafael. «Els escriptors castellonencs i el problema de la llengua literària (1902-1903)», a: AADD. Miscel·lània Joan Fuster VIII. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994.
Articles en publicacions periòdiques
RAMOS ALFAJARÍN, Joan Rafael. «Reflexions al voltant de la proposta lingüística de Josep Nebot i Pérez» a: Caplletra, núm. 12, 1992, p. 11-32.
SOLÀ, Joan. «El català que es parla» a: L'Avenç, núm. 27, 1980, p. 27-54.