Llista alfabètica
Llista alfabètica

Hipòlit Negre Olària

Llucena, 8 de maig de 1873
València, 2 de desembre de 1945

Fotografia de Hipòlit Negre Olària

Actor, escriptor, cineasta i músic

Aquest fill de llauradors modestos va nàixer a Llucena (l’Alcalatén). Als 16 anys es traslladà a Castelló de la Plana llogat per un comerç d’ultramarins i va voler provar fortuna com a actor dramàtic.

Pels volts de 1898 ja estava establit a Faura (el Camp de Morvedre), on s’integrà en el món comercial, musical i teatral del poble. Es casà amb una jove de la localitat, Josefina Maria Llanes Badia, i van tindre dues filles, Raquel i Josefina. A Faura va emprendre amb la sòcia Catalina Gaspar Doménech diversos negocis, com ara un magatzem de taronges, un bar i el primer cinema del poble, que projectava pel·lícules mudes. Conten que al bar s’ensenyava esperanto i s’organitzaven sessions d’espiritisme i ocultisme, disciplines a les quals era molt aficionat aquest personatge polifacètic. Cap al 1919, com a evolució de l’espiritisme, es va introduir en la teosofia a través d’Enrique Suárez, metge d’Alfara d’Algímia, i fins i tot era convidat a impartir conferències sobre el tema a Madrid. Va narrar aquestes experiències en el llibre Una nueva vida (1934).

Com a músic, tocava la trompa i feia de director accidental de la banda de Faura, en els assajos de la qual donava un toc teatral com a bon actor còmic que era.

La seua faceta d’escriptor es concreta en les peces teatrals El gat de Jasinto (1927), el joguet La mort del músic (1923//1928), la comèdia sentimental Els que sempre perdonen (1931) Bunyols i falles (1931) i Cómo se vive después de muerto (1934).

Sense cap dubte, la producció per la qual és recordat i valorat és el llargmetratge de 83 minuts Castigo de Dios (1925), del qual és guionista, director, actor i finançador amb la seua sòcia Catalina Gaspar. Els exteriors van ser rodats a Llucena i alguns interiors a València, i va comptar amb la col·laboració dels veïns del poble i d’alguns personatges populars. L’únic tècnic amb experiència era l’operador José Gaspar, que es trobava en aquells moments a València col·laborant amb Maximilià Thous. Es tracta d’una producció insòlita, de caràcter artesanal i semiprofessional, realitzada totalment al marge de la indústria cinematogràfica i dirigida principalment a públics rurals. L’argument manté un història típica del drama rural en voga en aquells anys. Fou realitzada amb pocs mitjans, però té al seu favor una economia narrativa que la dota d’una agilitat i d’un ritme infreqüents en l’època. Va estar en cartell a Castelló i també a València durant una setmana. Va trobar distribució i encara en 1932 es projectava en alguns pobles. Va ser restaurada en 1989 per la Filmoteca Valenciana a partir d’una còpia localitzada justament a Faura.

En proclamar-se la II República, Hipòlit Negre va fer discursos públics al veïnat de Faura. Durant la guerra va ser jutge de pau del poble, i cap a la fi del conflicte es va traslladar a València i va obrir un establiment de roba. Tingué un procediment judicial incoat per la justícia militar franquista i sembla que el van empresonar. Tot i morir a València, les seues despulles van ser traslladades a Faura, on reposa amb la seua muller i una filla.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Hipòlit Negre Olària

Bibliografia


Llibres

Agut Clausell, Fàtima. Estudi del teatre a Castelló de la Plana: segle XX. Castelló de la Plana: Tesi doctoral inèdita, 2003.
Articles en publicacions periòdiques

Arrando Máñez, Sergi. «El músic, director, actor i escriptor Hipòlit Negre i Olaria (1873-1945)» a: Llogarets. Revista d’Estudis de Faura, núm. 1, 2006, p. 15-53.