Enginyer, polític i escriptor

Nascut al número 87 del Carrer Major de Castelló, al si d’una família nombrosa que regentava l’Estanc Reial, la qual cosa comportava tindre el monopoli a la província de tots els impresos, taxes i paper d’estat per a tota mena de tràmits i llicències. Era el primogènit d’Emilio Nomdedeu Ferrer i d’Aurora Amador Besalduch, que tingueren nou fills

Va realitzar els estudis primaris a l’escola del carrer de l’Esperança i el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Castelló (actual IES Ribalta). De ben jove mostrà inclinacions artístiques pel teatre, la pintura i l’escriptura, per la qual cosa tenia en ment estudiar Filosofia i Lletres, però son pare, més pràctic, el va orientar cap a una carrera més productiva. En 1920 es traslladà a Madrid per estudiar l’enginyeria de telecomunicacions. En finalitzar-los, va opositar al Cos Superior de Telègrafs i obtingué la primera destinació a Barcelona. En 1928 el trobem a la seua ciutat natal, on es casa amb la castellonenca Hermògenes Ferrer Navarro, unió de la qual van nàixer tres fills. L’obra primerenca de joventut van ser uns poemes en castellà, alguns d’ells estampats en revistes literàries com La Gaceta de Salamanca o el diari castellonenc La Provincia Nueva, recollits com Flores del alma (1920-1922).

La dedicació a la família, al treball de telegrafista i a la política l’allunyaran temporalment de la literatura en els anys de la II República. Va militar en el partit Izquierda Republicana, en temps del Front Popular va estar destinat al Govern Civil, i poc després com a capità de transmissions a l’aeròdrom de Vilafamés i de Manises. Els plans d’eixir des del port d’Alacant cap a Mèxic via Orà es van frustrar i hagué de fugir en tren amb la família a Barcelona com a conseqüència de la seua militància republicana. Van viure temporalment al barri d’Hostafrancs, com tants valencians establits allà des de principis de segle, separats dels fills, sense documents i guanyant-se la vida precàriament: Santiago feia classes particulars de matemàtiques i francés, i la seua muller de modista en un taller de costura.

En entrar en contacte a Barcelona cap al 1946 amb vells coneguts valencians, li van trobar faena als estudis de cinema Kinefón, i més tard als estudis Trilla amb la productora Emisora Films, especialitzada en comèdies d’èxit. En Orphea Films, ubicat a Montjuïc, va estar treballant uns quinze anys com a tècnic d’il·luminació fins al 1962, en rodatges com El Judas (1952), primera pel·lícula en català de després de la guerra.

A Barcelona estant reprén la literatura, que ara serà en valencià fins al final dels seus dies. Els poemes d’aquesta etapa s’estructuren en cicles que van des de l’amor i la família a l’estima per la terra i l’enyorança de la ciutat natal i les comarques castellonenques, però també marcada per un punt social davant les penúries de la postguerra. Recentment, Lluís Meseguer i els familiars han reunit en un volum de 362 pàgines els 178 poemes que deixà publicats o bé manuscrits, organitzats d’aquesta manera: Flores del alma (1920-1922), El dragonet de sant Jordi (1958), Castelló de la Plana, Faules d’Andros (1959), Del volter de Castelló, Poemes i goigs i Sentiments engabiats. Per a Meseguer, «la seua poesia esdenindrà un dels testimonis més notables de la literatura castellonenca exiliada (...). L’original i ambiciosa obra de Nomdedeu és ja una escriptura en valencià d’autèntic atractiu estilístic, plena de lèxic patrimonial, d’emginy sintàctic, de creativitat formal, sense oblidar la consciència social». Emprava el pseudònim Raül de Montornés, en evocació de les ruïnes del castell del Desert de les Palmes.

No serà fins a l’estiu de 1964 que podrà retornar amb seguretat a Castelló a visitar la família dispersa i les amistats. Un dia d’agost, en trobar-se malalt, patí un coma diabètic, del qual va morir.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Meseguer, Lluís. Poesies. Santiago Nomdedeu Amador. Castelló de la Plana: Publicacions de la Diputació de Castelló, 2021.