Periodista i polític

El 1915 s'inicià en la maçoneria arribant a ser cap de la Lògia Constante Alona, amb el nom simbòlic de Plutón, grau 32.

Va ser membre de la Juventud Republicana d'Alacant, de la Juventud Radical (1916) i del Partido Republicano Radical (PRR) a Alacant, així com director del setmanari El Radical, del qual va ser un dels fundadors. Posteriorment fou administrador del Diario de Alicante.

El 1918 fou empresonat per atacs a la monarquia i fou escollit regidor d'Alacant. El 1919 era vicepresident del Comitè Regional de les Juventudes Radicales de Levante, que comprenia les circumscripcions de Castelló, València, Alacant, Murcia, Albacete i Terol. El 1926 fou el cap de l'Alianza Republicana a Alacant i el 1930 fou detingut per manifestar-se a Madrid en solidaritat amb els obrers de la construcció morts.

El 1931 va ser altre cop escollit regidor pel PRR. Participà en la proclamació de la Segona República Espanyola a Alacant i fou escollit diputat pel PRR per la província d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1931 i de 1933, guanyant in extremis a Joaquín Chapaprieta, de la Unión de Derechas d'Alacant, el qual fou posteriorment ministre d'Hisenda amb Alejandro Lerroux al Bienni Negre (1934-1936). També Oarrichena era fidel a Lerroux, com a secretari general del Partido Radical a Alacant.

El 1933 fou un dels fundadors de l'Agrupació Regionalista Alacantina, la primera entitat valencianista d'Alacant, conjuntament amb Àngel Pascual i Devesa, Emili Costa, Josep Coloma i Enric Valor, entre d'altres.

El maig de 1934, en passar Diario de Alicante a mans del Grupo Republicano Independiente de Chapaprieta, Oarrichena va resucitar el setmanari El Radical, a tall d'altaveu polític. Tanmateix, aquesta no va ser la única batalla personal que va mantindre a la política, ja que va participar activament en la escissió que Diego Martinez Barrio va protagonitzar el mateix 1934 dins del Partido Radical, perdent a Alacant l'enfrontament amb la línea del partit que liderava Rafael Blasco, qui n'era en aquell moment president provincial, i que representava un sector més esquerranós. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou rebutjada la seua inclusió en la candidatura de les dretes, raó per la que concorri en solitari, al marge del seu partit, i no fou escollit.

Autoria: Pilar Navarro i Borràs

Llibres

---

PANIAGUA, Javier i PIQUERAS, José A. (Dir.): . Diccionario biográfico de Políticos Valencianos (1810-2005). Alzira - València: Institució Alfons el Magnànim : Fundación Instituto Historia Social : Centro Francisco Tomás y Valiente UNED, 2003.

---

Referència de la lògia masónica Constante Alona

http://usuarios.multimania.es/constante_alona/f_h_c_oarrichena.htm

---

Històric de diputats del Congreso de los Diputados

http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2881120%29.NDIP

---

Fitxa censal

http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?archivoId=1&id=1058954&eventDescendiente=descendienteDetail